Propòsits de l'any passat

 Hola!

Fa molt que no trec el nas per aquí, però els propòsits són una tradició del blog. L'any passat vaig escriure:

1. Cuidar-nos els uns als altres i relaxar-se. 

Sí, de ple. Quan estic amb els dos menuts i tot rutlla, l'oxitocina ho inunda tot i, sí, estic relaxada i estar amb ells és el més important del món. Ho segueix sent quan la logística no és fàcil, quan tot sembla sortir a l'inrevés, quan es fa evident que encara ens adaptem a les noves situacions de família de quatre. He renunciat a la plaça de professora associada i ara tinc un contracte PAS a la UB de tres hores al dia, 2 amb hores de lactància, que em permet aquest tipus de vida fins que G. tingui gairebé un any.

Durant el 2022 m'agradaria definir d'una vegada cap on va la meua trajectòria professional. Tinc pla A, B i C. I a hores d'ara, tots tenen avantatges. Ja veieu quin és l'estat d'esperit amb què encaro aquesta etapa que hem encetat.

2. Gaudir de moments en família, també amb mes iaies, també al poble, on L. crida de joia.

La pandèmia ens ho ha posat difícil i, com L., G. no aguanta bé al cotxe. Però els moments hi són i per Nadal, cada ovella al seu corral.

3. Trobar més temps de parella sols. 

No depèn només de mi. L. ja dorm a la seua habitació i tenim moments de sofà i TV o de converses de nit, però, evidentment, ara tenim una altra menudeta. Ma germana ens va regalar un dinar de parella i sí, tinc ganes de repetir i els regals de Nadal ho demostraran.

4. Que L. dormi a la seua habitació. (3-4 van lligats). 

N'estic molt orgullosa, d'ell. De finals de març a juliol. I sí, fet. 

5. Operació fora bolquer. 

També ho ha aconseguit! Cada dia és més autònom, per iniciativa pròpia, i no sabeu com ho agraeixo. Al gener farà tres anys i el curs que ve començarà a anar a l'escola. Ja van fer portes obertes i L. ens hi va acompanyar. Tinc ganes que facin el carril bici/ de vianants per poder-lo acompanyar. Ara hi ha un bus de porta a porta i tampoc sé si l'hi portarà J.

6. Tenir les tardes lliures a partir del març per estar amb L.

No va ser així. Durant l'atur, vaig enllestir una publicació, que ja ha sortit. Em van oferir la feina de tècnic de recerca quan no m'ho esperava i vaig agafar la baixa a la setmana 39. Em queda revisar Alegre. Ara sí, vaig guanyar una plaça d'associada al juliol i tinc un contracte de tècnic de recerca a la universitat. Les coses no van sortir com esperava i he renunciat a la feina d'associat perquè la conciliació era massa difícil amb una filla tan menuda. Al setembre ja tindrà un any, però ara se'm fa una muntanya deixar-la a la llar d'infants. De temps no me'n sobra gens, per sort, tinc una xarxa de suport (la família) que m'ajuda molt.

7. Posar-me més o menys al dia amb els àlbums de fotos!!! 

Sí, em penso que ho aconseguiré fins a l'agost.

8. Gaudir del que m'agrada, llegir sense obligacions; preparar activitats per a L..

He assumit que arribo fins on puc i que no passa res, que prioritzo el que penso que és important en aquell moment i procuro ser coherent. Pel que fa a llegir, llegeixo, però darrerament m'ha costat la ficció. Estic molt intrigada per la psicologia i l'educació. No és una novetat, però és el que acabo agafant de la biblioteca. A més, per desconnectar miro força Instagram (fa un any ho havia deixat!) perquè en trec també idees d'oci, encara que ara aposti per menys plans i facilets. Com que no havia fet propòsits més enllà de l'agost, pel naixement de G., en vaig fer de nous després, per gaudir-ne durant el permís de maternitat i els vam aconseguir: més dutxes i banyeres i una excursió setmanal els quatre. Va anar molt bé! J. Només va agafar mig permís i l'altre mig el té pendent. Van ser 8 setmanes.

9. Fer una escapada cap al maig/juny per Catalunya i, si pot ser, anar a veure la neu aquest hivern. 

Quan ens van deixar sortir, per Setmana Santa, vam anar a Núria. A L. li costava dormir a l'hotel perquè es posava nerviós, però va xalar molt i va menjar molt bé. Va descobrir els esmorzars de forquilla i ganivet. Vam veure neu però a la pista. Natura. A l'estiu J. no va agafar vacances, però vam fer un pont de Sant Joan a Salou i a Tivenys, el poble. I més endavant un altre cap de setmana a Gavà. Platja a prop de casa. A partir del juliol jo no em movia de prop de l'hospital, tement que G. arribés abans, com em pensava. Però a la setmana 40, el dia abans de la data prevista, em van fer maniobra de Hamilton. Amb consentiment, però vaig pensar que era millor que vingués al món ella que una inducció artificial i patia perquè amb L. tenia ensurts i no volia que passés res a G. Ensurts de l'estil que es va escapar amb la bici mentre passejàvem i vaig haver de córrer. Em va ajudar un home que passava per allà a atrapar-lo. S'havia aturat abans del pas de vianants. 

Es va notar molt la diferència entre l'hivern i les escapades d'estiu amb Lluc. Sempre fa que em senti molt orgullosa d'ell. Al final de l'embaràs anava a mig gas, però ho vaig donar tot i fins a l'agost vaig procurar que, tot i que treballava i que em costava moure'm i no anàvem lluny de casa, notés que era estiu.

 

10. Fer el projecte de la Fundació Rodoreda, que em va concedir un ajut i tot just l'he començat. 

El vaig fer. M'hauria agradat que fos en unes altres circumstàncies, que hagués tingut temps d'escriure'n un article, que no hagués estat a l'atur i hagués pogut cobrar tot l'última meitat del premi. Pel mig va sortir una traducció interessant de Barcino i la vaig fer. Va anar molt bé.

11. Aprendre a fer plats nous per a L. 

Un no rotund. No hi he donat més importància. M'ha faltat interès. Ara mateix no em plantejaria tornar-lo a posar a la llista.

Ha estat un bon any amb Lluc i Gina. Bonic i intens. Lluc s'ha fet molt gran i autònom i fa jocs simbòlics elaborats i Gina té gairebé quatre mesos i és xerraire, espavilada, llesta, jugarrina, té ganes de moure's i ho explora tot. S'estimen molt