Taller de creació literària

Aquest mes ha fet un any que ens vam mudar aquí i que vam començar a viure junts. Ha estat un any de feines noves, de cerca d'estabilitat, de matrimoni. I organitzar les tasques de la casa encara ens costa. El cap de setmana passat vam tornar a l'Ikea, no per celebrar que feia un any hi havíem anat per primera vegada, sinó perquè amb els preparatius del casament havíem parat de moblar la casa. No ens fa falta res imprescindible, però sí més lloc per emmagatzemar objectes, sobretot ara que vam anar a buscar els de la llista del casament i vam acabar de comprar el que quedava. Sembla una ximpleria, però tenir accessoris tan poc essencials com una coctelera, un joc bo de coberts o tassetes de cafè (almenys poc essencials per a mi) acaba de reforçar la idea de continuïtat, oposat a temporalitat. Tenim un pis de lloguer amb un contracte de tres anys i això vol dir que en queden dos en què no ens hem de trencar gaire les banyes per si decideixen apujar encara més el preu. A Barcelon...

La peresa d'aquest agost encara no m'ha abandonat. Ni les ganes de dormir, com si ara recuperés les hores de son d'aquest curs de llevar-me a les cinc. Badar i distreure'm. Però avui J. ha agafat festa i hem gaudit de dos dies de relax a les cabanes de Dosrius, sense aigua corrent ni electricitat (això sí, ens hi vam endur lectures i els darrers jocs de taula que hem adquirit en versió de cartes, Catan i  Ciudadelas ). Ja són els darrers dies de vacances per a mi, que si he aprofitat per a res ha estat per a escriure a quatre mans. Ell encara no n'ha tingut, de vacances.  Feia temps que teníem ganes de dormir dalt d'un arbre, de manera que vam reservar una cabana amb bona vista. El tronc de l'arbre travessa l'edificació, com veieu a la fotografia. Per arribar-hi, has de fer una bona pujadeta bosc endins. A la cistella que et donen quan arribes hi ha espelmes elèctriques per a la nit (queda molt romàntic), dues llanternes per si vols sortir a fer exc...

Us copio les citacions literàries que vaig buscar i triar per al casament. Una per a cada taula, que tenia nom de ciutat. A la part del darrere del cartell de les ciutats on hem viatjat junts hi deia la data en què hi vam anar. Si no hi hem estat junts, no hi havia data (hem viatjat molt per separat i ara volem que canviï). Ens vam conèixer al juliol de 2005, al meridià de Greenwich de Londres. Vam començar a sortir dos anys més tard al claustre de la Universitat de Barcelona, el 30 de gener. També hi figuren les destinacions de la lluna de mel. 1. TAULA PRESIDENCIAL / MERIDIÀ DE GREENWICH “És, doncs, sols per l’amor que ens creixen roses als dits i se’ns revelen els misteris”. Miquel Martí i Pol, “L’amor”. 2. TAULA EL CAIRE “Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura”. Joan Salvat-Papasseit, “Mester d’amor”. 3. TAULA LISBOA “Res no val tant com un instant d’amor”. Gerard Vergés, “Maig d’amor”. 4. TAULA TORÍ “Han ...

Materials a ArteBar Barcelona abans de començar. Quan vivia als EUA utilitzava l'aplicació del mòbil MeetUp per assabentar-me d'excursions, exposicions i altres sortides culturals que em poguessin interessar. Una de les que em van cridar l'atenció s'anomenava Paint Nite. Es tracta d'un vespre (unes tres hores) en un estudi on et donen els materials necessaris per pintar un quadre (al que vam anar nosaltres les pintures acrílics), el que han anunciat al web per a aquella nit. Tothom surt d'allí amb un quadre davall del braç i potser noves amistats o, almenys, coneguts, atès que també s'hi fa networking durant l'estona de piscolabis. No ho vaig fer perquè em va parèixer car i em feia una mica de vergonya anar-hi sense conèixer ningú i pintar davant de desconeguts sense tenir-hi traça. Però a l'abril, mentre buscava activitats originals per fer als vespres amb J. a prop de casa, vaig veure que una parella nord-americana acabava d'obrir un loca...

El nostre rebedor ara mateix. Ja han passat més de dues setmanes des del casament i, de tant en tant, encara ens arriben fotografies precioses per WhatsApp que ni sabíem que existien, però, per naps i per cols encara no he escrit una de les entrades més demanades i més difícils: a partir de l'experiència, què recomanaries i què no. I això que aquesta setmana, festes de Gràcia a banda, ha estat molt tranquil·leta (i estranya). Ahir em va fer gràcia un comentari de J, que sol ser molt callat pel que fa a aquests temes. Quan tornàvem de la platja de Mataró em va soltar un "és que va ser un dia perfecte. Va anar tot tan bé que no en canviaria absolutament res; no gosaria tocar-ne cap detall". Em va deixar a mi estupefacta perquè compartim aquesta impressió, tot i que jo solc ser l'optimista malgrat que tots dos ens podem considerar perfeccionistes nats. Per tant, el que vull destacar és allò que penso que pot ser útil per a molts altres nuvis que preparen el gran d...

Totes les fotografies d'aquesta entrada són fetes al Mas de Sant Lleí i són obra dels nostres conviadats. Camí de pujada a la finca. Just després d'aquest camí hi ha una font i l'entrada a les dues parts del mas. L'edifici ja és espectacular (i l'hem vist per dins, celler inclòs. Per cert, molts convidats es van fer fotografies al bany i a la zona chill out , molt moderns). L'autocar que venia del poble va aparcar baix. Per petició popular (A.), us faig cinc cèntims de la carta del casament al Mas de Sant Lleí , tot i que no sóc una experta en gastronomia. Els aperitius van ser drets fora, a la part de la finca St. Esteve, que comptava amb una carpa. Van tocar l'Edu i el David, violí i guitarra i J. i jo vam arribar puntuals a les dues al so de Marry You . A l'entrada de l'aperitiu hi vam posar un cartell de fusta personalitzat, que feia joc amb les invitacions, dissenyat per Ilusions3D . Impecables i molt recomanables. Sembla ser que totes...

Porta-aliances de Mr&MrsbyAni. (Permeteu-me la selecció una mica matussera de fotografies: les he caçat al vol perquè encara no estan ordenades i no he pogut triar-les gaire). Continuo amb les recomanacions, convençuda que els casaments cada vegada es refinaran (personalitzaran) més i afortunada també de no veure com paperines o ventalls ja formen part de les expectatives dels convidats, cosa que penso que passarà aviat i que s'anirà oferint més i més. 4. Tant la primera com la segona fotografia són obra de Mr&MrsbyAni . El porta-aliances és de conjunt del ram i les figures dels nuvis són els nostres mini-jos. Està marcada la línia del meridià de zero, el meridià de Greenwich, on J. i jo ens vam conèixer l'any 2005, com va explicar dissabte mossèn Carles. Entusiasmada amb el procés i el resultat. Molt recomanable . Vam posar les figuretes davant del pastís, que em va deixar bocabadada. 5. Vaig descobrir Ana, del punt anterior, a través d'una b...