Taller de creació literària

Catedral d'Exeter. Clovelly, fa molta pujada! Tanta, que encara fan servir ases per transportar fato. El diumenge ens vam acomiadar de Cornualles al poblet de Clovelly, un poblet de pescadors on s'ha de pagar per entrar-hi i també em vaig haver d'acomiadar de J. fins dijous, perquè havia de tornar a la feina. Allí va ser on vaig tastar la meua primera pasty , un embolcall de pasta que pot contenir formatge i ceba o, el tradicional, pataca, ceba i carn tot ben barrejadet, fent panxa, i que es menjaven els miners quan encara no s'estilaven les carmanyoles. L'embolcall de pasta els anava molt bé per no tocar-ne el contingut amb les mans brutes. Les fotografies de la tarda són d'Exeter, on vam visitar les runes i muralles de la ciutat i la catedral i el centre, comercial, hi havia molt d'ambient i molts estudiants catalans jovenets. Després,, J. cap a Plymouth i jo en busca de l'inn, just dalt d'un pub amb música (fins a les 11, només) a Salisbury. Quan

St. Michel's, la versió anglesa del Mont Saint Michel. La cova més profunda és la del mag Merlí. El castell de Tintagel. Land's End. Després de menjar-me un English breakfast (bacon, salsitxa, ou/s ferrats, fesols i xampinyons, a més d'un suquet, un bol de llet amb cereals i, ells, les torradetes amb mantega i mermelades) vam agafar el cotxe rumb a Cornualles, concretament al final de la terra, allà on han plantat un cartellet que hi posa: propera ciutat travessant l'oceà: Nova York. Jo ja reveia l'Estàtua de la Llibertat mentre, ben tapadets, caminàvem per la costa del Land's End, amb por de caure avall. Estàvem a la terra de les llegendes artúriques i, com comentàvem fa uns dies al blog, la connexió amb el viatge que vaig fer a Bretanya amb la família uns anys abans era inevitable. Uns dies més tard encara descobriria que les llegendes del rei Artús i l'enigmàtica illa d'Avalon no s'aturaven a Cornualles, sinó que pujaven una mica més amunt dins d&

Plymouth, l'animat Barbican, barri de pescadors. COM SEMPRE, LES FOTOS ESTAN PENJADES EN L'ORDRE INVERS, HEU DE COMENÇAR PER LA DE MÉS AVALL I ANAR PUJANT... I la guia que portava, he vist que poc o mal actualitzada, la Guía Total d'Anaya per Gran Bretanya en castellà, ed. 2009. Aquests darrers 10 dies he estat al sud-oest d'Anglaterra, una zona on no se m'hagués acudit mai viatjar si no fos perquè anava a visitar J, que treballa a Plymouth, una ciutat portuària amb poc per oferir (i mal comunicada: preneu nota, si voleu visitar aquesta àrea llogueu un cotxe, nosaltres, els dies que vam estar junts, ho vam fer; la resta, com que depenia de mi... vaig utilitzar un transport públic impuntual, amb poca freqüència, caríssim i que només arriba a les ciutats més importants). Perquè us en feu una idea, anar de l'aeroport de Bristol a Plymouth em va costar més de 40 pounds, tres transbords i uns 45 minuts de retard acumulat. El trajecte sol costar unes tres hores en tre

Fa pocs dies vaig encetar el llibre que m'havia comprat al Barnes & Nobles de la Cinquena Avinguda de Nova York. És On Beauty , de Zadie Smith, que m'havia apuntat com a recomanació del blog Espai de llibres . Com que m'agrada deixar la lectura per plaer per a just abans d'anar-me'n a dormir el resultat és que aquesta setmana no he pogut gitar-me cap dia abans de quarts de quatre de la matinada, perquè Smith em té atrapada, no només per l'estil fresc del llibre, sinó perquè em parla d'un món que no conec i que ni tan sols intuïa: el de la raça i el sentit identitari que li atorguen els negres de la història. En canvi, l'ambient universitari en què passa la història ja m'és més familiar i em recorda la bombolla acadèmica de Nice work de David Lodge, que intentava construir un pont entre una professora de literatura feminista (la literatura de dones/gènere, la literatura de raça, tot això, per sort, encara no ha entrat als plans d'estudi de Fil

Imatge extreta de la Viqui. Al final no he complert el que m'havia proposat: les meues visites setmanals a llocs que encara no havia visitat de Barcelona durant el juliol no van passar del Museu Blau de la primera setmana. No va ser perquè el museu em decebés ni tampoc per la calor, simplement he dedicat totes les meues energies a altres temes (a part de mirar massa sèries i de començar Dexter , que m'ha comportat grans sentiments de culpa per perdre el temps d'aquesta manera, mirant la TV i, per tant, m'ha induït a formular teories autojustificatòries, per convèncer-me que mirar la sèrie em feia treballar una mica la ment, com una comparació entre Dexter Morgan i el protagonista de Crim i càstig força fluixa, els paral·lelismes entre Dex i els superherois com Spiderman, la reflexió sobre el conflicte entre el Bé i el Mal i la crisi d'identitat freudiana que ara que he començat a llegir On Beauty de Zadie Smith em sembla hilarant, un intent d'esbrinar quina de

Si aquest estiu agafeu l'avió al web de Plataforma per la Llengua hi trobareu una fitxa sobre la llengua utilitzada al vostre vol. L'heu d'omplir i enviar a l'adreça que indiquen perquè puguin avaluar si hi ha hagut canvis en els usos lingüístics de les compayies aèries des que van presentar aquest estudi: http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/69 .

- Va ser el primer que em vaig dir en veure això: http://allausz.blogspot.com/2011/06/bloomsday-underground.html i és que les troballes de línies de metro d'aquesta pàgina com a esquemes visuals amb molt de contingut literari em tenen tan fascinada ara com a l'autor del blog que ho ha provocat i no puc deixar d'intentar buscar-hi aplicacions a la literatura catalana. En aquest cas he pensat en Los col·loquis , que penso que encara és una obra molt desconeguda i poc llegida (se'ns acabaran les excuses, que n'estan preparant una nova edició crítica i anotada!), però només en sortiria una línia de metro. S'accepten suggerències.

Foto de Rodoreda de la Viqui. Avui s'ha celebrat la segona i darrera de les jornades internacionals sobre Mercè Rodoreda organitzada per l'Aula Carles Riba amb la col·laboració del Centre Dona i Literatura a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Les dues primeres conferències han anat a càrrec de les persones que s'han incorporat més recentment al grup, Meritxell Talavera i Maria Salvador. Talavera ha centrat el discurs en l'equilibri entre la inspiració (l'estat de gràcia) i la tècnica que trobem en l'obra literària de Mercè Rodoreda. La conferenciant ha realitzat un estat de la qüestió sobre aquest tema i, a través del resseguiment de les entrevistes a l'autora, ha destacat l'ús que fa de la inspiració platònica per prestigiar la pròpia creació literària, ja que considera que sense inspiració hom no pot escriure. La inspiració, doncs, formava part del discurs propagandístic de Rodoreda sobre la seua obra i és cert que no és una escri

Abans d'anar-me'n a dormir he vist això: http://allausz.blogspot.com/2011/07/un-mon-de-metros-shakespeare.html i em pregunto si no es podria fer alguna cosa semblant amb el corpus rodoredià, ja que demà vaig a les jornades que l'Aula Riba ha organitzat en honor a Mercè Rodoreda.

Imatge extreta de: http://www.casabuonarroti.it/home.htm El motiu del viatge a Pisa, aquest cop, era la cursa de Mugello, per tant la part de visita cultural després del trajecte cap al circuit (al costat de Florència) dissabte i diumenge, havent-nos aixecat a quarts de set del matí, havent aguantat pluja i sol (tinc els braços cremats) i havent caminant camps a través i turonets amunt fins a la tribuna Materassi són prou excusa perquè quedés en un segon terme més aviat discret (tot i que ens havíem reservat el dia d'avui per tornar a Florència, que és una de les meues ciutats italianes preferides, no crec que sigui gaire original). Però el cas és que aquesta segona visita a Pisa m'ha deixat una impressió molt més positiva que la d'aquell hivern d'ara fa quatre anys i mig en què vaig voltar-la de dalt a baix i vaig tenir la sensació que tenia molt poc a oferir: la famosa torre i el conjunt de la catedral, el camposanto i el baptisteri. I poca cosa més: potser la cape