Taller de creació literària

Avui a l'acadèmia d'anglès hem fet una corona nosaltres mateixos! Jo sóc molt maldestra amb les manualitats (tot i que m'agrada dibuixar i pintar, per exemple: de fet el proper quadrimestre m'he apuntat al centre d'adults de Cambridge per fer un curs d'aquarel·la després de molts anys de no pintar res i de no haver provat mai les aquarel·les; però és una activitat que em relaxava molt i en gaudia), però m'encanta com m'ha quedat i estranyament he acabat la primera. La tradició de les corones de Nadal per penjar a les portes de casa ve del nord d'Europa, però els americans la van adaptar ràpidament i aquí en veus a tot arreu (se'n poden comprar, ja decorades, de pi o de plàstic). Jo em pensava que el professor hauria comprat la corona ja feta i que nosaltres només hauríem de posar-hi quatre boles (se suposa que hi havia un concurs de corones després, però, incapaç de decidir, diu que les penjarà al Facebook perquè la gent voti -llàstima,

Aquest curs han canviat moltes coses. A l'agost em vaig emancipar i me'n vaig anar a viure en un continent nou. A poc a poc he fet amistats noves i m'he adaptat en una nova forma de vida. Ja sabia que fer un doctorat sol endarrerir certs aspectes de la vida personal. Normalment costa que els altres et vegin com un treballador, per a la majoria de gent segueixes estudiant (que, de fet, ho fas; tot i que ara com a postdoc cada dia em segueix tocant desmentir que sigui estudiant) i fins i tot es pensen que no tens una feina, que no cobres i que no tens obligacions. Ells veuen que encara ets a la universitat, potser la mateixa en què anys enrere vas ser dels primers del grup a llicenciar-te. Els cursos passats gairebé tots els meus companys de doctorat vivien a casa dels pares, alguns sortien amb algú i altres no. Estava acostumada a ser la menuda de gairebé tots els àmbits on em movia.  I, de cop i volta, tot canvia de forma radical, tot i que no prematura. Ara estic en u

Avui tocava cursa de Pares Noels a Somerville, molt a propet de casa (vestits, aquest cop, però). I de nit fa un parell de nits que passen: ahir una bicicletada escortada per la policia però a les fosques i avui uns tricicles lluminosos (menys nombrosos). De protestes, ara, pels fets de Fergusson, n'hi ha molts de dies.  'Potluck', una de les primeres paraules que he après aquí i que penso incorporar al meu vocabulari perquè és tan útil com dir 'escurar' en lloc de 'rentar els plats', per exemple i perquè als EUA són molt populars, suposo que sobretot a l'hivern, que apeteix molt més quedar en espais interiors que sortir. Un 'potluck' és un àpat en què cadascú porta un plat. Avui Amelia m'havia convidat a ca seua a dinar amb altres amics seus en un 'potluck' en què celebràvem les pre-festes de Nadal, perquè alguns de nosaltres farem una visiteta a casa. Sé que se n'han fet estudis, però espero que facin un seguiment del

Us ho menjaríeu? Són galetes Compte enrere per venir-vos a veure: 8 dies per pujar a l'avió, 9 per arribar :) 4 dies per celebrar els meus quatre primers mesets aquí Avui he acabat el paquet de quatre classes d'anglès i m'han donat un diploma daurat que fa el mateix efecte que aquest aparador. Molts objectius acomplets aquest mes, entre els quals la reunió d'avui amb el professor. Tothom se sorprèn que estigui començat un projecte de zero i no continuï amb el tema de la meua tesi doctoral: ja els ho deia, jo, que costava començar de zero, però es veu que ningú no s'imaginava que fos de zero-zero. Avui m'he saltat la classe de conversa per domir una miqueta més (em vaig gitar tard) abans del dinar amb P. J. T. Dos hores de conversa en anglès amb ell i ara dues i mitja de classe en anglès, sort que m'he saltat la Conversation class (en realitat no hi aprenc gaire, però ha estat un bon lloc per socialitzar amb estrangers de llocs diferents; ara estic va

Pareix que C., A., els dos bessons i jo ja som uns habituals dels brunch els cap de setmana i sempre aprofitem per posar-nos al dia i fer una mica d'intercanvi cultural. A. és espanyol i parlem en castellà, el vaig conèixer un dia a l'Instituto Cervantes i C. és la seua dona, americana, que va viure a Madrid un any. Avui, entre altres temes, comentàvem que aquí les llepolies són més dolces (pastissos, dònuts, Cocacoles -porten sirop, no sucre- i els he explicat el cop que em van donar un dònut a Harvard després d'un acte i la meua reacció va ser treure el mos perquè era massa dolç o les crispetes) i C. m'ha explicat com, quan va anar a Barcelona i li van servir una paella amb gambes (amb cap, em deia, esgarrifada!) o quan va veure els pernils penjats al supermercat (amb potes!) es va horroritzar perquè aquí tot t'ho treuen pelat, sense forma animal. S'ha sorprès de les tradicions nadalenques (escatològiques) catalanes i m'ha explicat com un home es disf

Em sap greu perquè avui no he fet fotos per ensenyar-vos-ho tot; simplement he sortit de casa sense bateria al mòbil i no hi he pensat fins que he vist què bonica és Longfellow House i el jardinet. PERÒ HE FET AQUESTA FOTO PERQUÈ... QUÈ HI FAN ELS TRONCS AL COSTAT DELS ARBRETS DE NADAL????? EN UNA FLORISTERIA ALS EUA. ÉS QUE TAMBÉ FA CAGAR EL TRONC EL PROPIETARI DE LA BOTIGA? Després de dinar, a les 12.45, Veïns havia programat una de les dues classes d'anglès avançat d'aquest quadrimestre, quan se celebri la propera ja seré a Catalunya. Al final hem estudiat els articles (!!!!!!), perquè ho han fet pensant especialment per a asiàtics que volen aprendre anglès. També hem llegit un conte de Nadal que ja coneixia ( The Gift of the Magi d'O. Henry). De fet, entenc que pensés en els orientals perquè les esposes de postdocs xinesos i coreans són majoria en aquestes activitats (avui també hem comptat amb un dels postdocs, a part de mi), però a mi no m'ha servit, així qu

Aquest cap de setmana, després d'Acció de Gràcies, les famílies han començat a decorar unes quantes cases del barri aquí a Somerville. Els carrers també estan il·luminats i hi ha corones a les façanes, però a mi el que em fascina és aquesta exageració en la decoració de les cases per fora (i res de pessebre, ja veureu la Mare de Déu que posen al jardí, en una mena de petxina, els creients). Aquestes fotografies són dels voltant de ca meua, que no és un lloc conegut per les decoracions nadalenques. Com m'ho havia d'imaginar? (plovia, no sé si es veuran gaire, n'he fet una selecció, però n'he triat poques amb moltes llums perquè no sortien bé les fotos amb tantes pampallugues i tanta lluminària). Aquí hi veieu la corona. Aquest vaig veure com el muntaven un pare i una filla, el pare dalt de l'escala posant les llums a l'abre (dissabte). Aquest és el model creients, entenc i també n'he vist en què ho combinen amb les llumetes. Aquests també

Ja sabeu que coordino un curs massiu en línia que oferirem gratis durant el mes de maig. Ara li hem creat un compte de Facebook: https://www.facebook.com/magicmiddleages/ i un de Twitter: @magicmiddleages Comença la campanya de difusió!!! Què us pareix? En trobareu el programa aquí .