Taller de creació literària

Aquesta nit només us vull recomanar un documentari intitolat L¡apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat? (2005) que, en el meu cas, he adquirit en línia a la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (remeneu una mica a la seua pàgina web i segur que aprendreu alguna cosa nova sobre la nostra història). Dóna moltíssima informació, tanta que he hagut de retrocedir en alguns moments, però ho fa de manera molt amena i entenedora. Relaciona arbres genealògics dels Colom de Barcelona, els Pinçon (que eren a Pals), senyeres a les carabel·les, pintures on s'ha canviat el paisatge de fons, noms disfressats i manipulats, documents falsificats, la semàtica de "genovès" a l'època, qui enfrontà la guerra civil catalana, l'experiència de navegació prèvia del Colom català, l'escut heràldic de Colom relacionat amb el seu llinatge. Jo em pensava que amb tanta falsificació per la censura no es podrien recuperar unes evidències com les que es t

FOTO EXTRETA DEL WEB DE LA UB Ahir, a la Universitat de Barcelona, hi va tenir lloc l'homenatge a professor emèrit de la UB Josep Moran, també director de la Societat d'Onomàstica. Hi van participar Joan Martí i Castell i el romanista francès Xavier Ravier. El primer dels ponents en va destacar la tasca entusiasta en història de la llengua, l'onomàstica (sobretot en toponímia i antroponímia), la disponibiltat a resoldre dubtes dels companys i la tasca docent (a més de l'ús d'un mètode d'ensenyament més aviat tradicional). Entre el públic hi havia neoex-alumnes, que només fa un parell d'anys féiem classe amb ell. Quan Ravier va recordar les excursions a indrets amb topònims dignes d'un llarg estudi i les descobertes de biblioteques vaig pensar en els meus amics de facultat, que van cursar aquella assignatura que em penso que ja ha desaparegut, anomenada "onomàstica" (recordo quan féiem 2n i algun company més espavilat que nosaltres va confondre

A hores d'ara no sé si encara deu quedar cap català atrapat per les cendres a Ginebra, segona seu de l'ONU en importància, però independentmet de si els seria útil o no, aquestes són les meues consideracions del viatge. Ginebra no és una ciutat on hi viatjaria per fer turisme, sense que hi hagués cap altre motiu que m'hi dugués. Li diuen la ciutat verda pels parcs i jardins, però el que a nosaltres ens va impressionar més van ser la quantitat d'edificis institucionals humanitaris que hi ha, entre les quals la Creu Roja i l'ONU. L'ONU la vam visitar per dins, ens van parlar de les més de trenta sales de conferències, vam veure el sostre de Barceló, les pintures de la "sala espanyola", en realitat amb segell català, que representen la desolació de la guerra i el paper pacificador que representa que ha de tenir l'ONU. Es veu que el seu logotip obeeix a la voluntat que cap país estigui al centre del món, perquè tots haurien de ser iguals (això també de

Foto extreta de la Nació Digital (la càmera se m'ha espatllat i no en puc traure les fotos del cap de setmana). Un cap de setmana intens per fer cap a la convocatòria de la Plataforma 10Mil per exposar el cas de Catalunya a l'ONU i manifestar-nos per la independència. Com que nosaltres vam aprofitar per anar a fer una visita (on gairebé on tot el grup érem catalans) per l'edifici de l'ONU, obert al públic per a visites guiades, vam arribar a les 12 a la manifestació, just a l'inici de l'acte. Va durar un parell d'hores, amb lectures, manifestos, Pau Casals, cançons, sardanes, gegantons i els Segadors. Va ser molt emotiu, hi havia uns grup de gent del Veneto i la Lombardia que van anar a donar suport a la nostra reivindicació. Vaig aconseguir tornar amb totes les postals de Plataforma per la Llengua per demanar que els universitaris puguem cursar les carreres com a mínim íntegrament en català (cosa que no vol dir que no hi hagi altres grups on es faci la mate

Jaume Santandreu presentaca Llobacarda al congrés d'estudiants de Filologia Catalana i, a alguns, ens va captivar tot dient que en aquest llibre ell volia "salvar els mots" i que pensava que havia aconseguit reflectir un bocinet de la riquesa del vocabulari que havia heretat de la família, d'una terra de camperols. Això va ser el que va portar un parell de filòlegs a comprar-nos el llibre. Inevitablement ens havíem de preguntar si la literatura era només la forma com es diu, una forma d'expressió, el "com" més aviat que el "què". I no, no és l'únic que ha de ser la literatura independentment del que hi anem a buscar en moments puntuals. L'escriptor ha de tenir quelcom a dir (i jo no sempre tinc alguna cosa o visió d'un tema per oferir) a més de saber d'ofici com dir-ho. En acabat vam voler comparar una llengua prenyada que encara no coneixem (perquè encara no hem llegit cap novel·la de l'autor) amb els contes de Monzó, que f

La setmana passa va tenir lloc a la UIB el IX Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, una trobada ludicoacadèmica que va reunir estudiants d'aquesta carrera d'arreu dels Països Catalans. L'experiència va ser tan plena que, tot i ser la quarta vegada que anava a Palma i assistir a totes les comunicacions del congrés, vaig tenir las sensació que per fi coneixia la Palma genuïna: els seus autors (Miquel Àngel Riera, Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Jaume Santandreu), glossadors, cases poètiques, músics, poetes, Es pinzell, els estudiants de Filologia Catalana de 1r de la UIB, tan engrescats i il·lusionats, la seua història en casals històrics, el sepulcre de Ramon Llull, Obra Cultural Balear... Un ambient que no respirava des de la UCE i que espero que es repeteixi a Alacant 2011.