Taller de creació literària

El 2022, un full en blanc. 1. Busco més estabilitat laboral i tornar a xalar de valent a la feina. M'ho plantejo a mig any, perquè he renunciat a la plaça d'associat i: JULIOL: EN PLE PROCÉS DE SELECCIÓ I UN BON PLA B (I C). 2. Lluc i Gina són la meua prioritat. Serà un any de primeres vegades per a Gina, que avui fa 4 mesos i ja ha tastat farinetes de plàtan! (Lluc va començar als 6). Vull estar present en el dia a dia dels dos, fer fàcil la transició a família de quatre en la mesura que ho sàpiga fer. JULIOL: SÍ. I al setembre els acompanyaré en l'inici de P3 a l'escola dels grans i l'inici de la llar d'infants amb un any acabat de fer. JULIOL: G. ES QUEDARIA AMB MA MARE, UN CURS MÉS SENSE LLAR D'INFANTS. L. VA COMENÇAR ALS 18-19 MESOS. També voldria que Lluc passi a la llet amb tassa, pels volts dels seus 3 anys. FEBRER: FET 3. Tot i que no és un propòsit, darrerament veig que soc capaç de tornar a fer activitats no necessàriament enfillada, perquè tinc c...

 Hola! Fa molt que no trec el nas per aquí, però els propòsits són una tradició del blog. L'any passat vaig escriure: 1. Cuidar-nos els uns als altres i relaxar-se.  Sí, de ple. Quan estic amb els dos menuts i tot rutlla, l'oxitocina ho inunda tot i, sí, estic relaxada i estar amb ells és el més important del món. Ho segueix sent quan la logística no és fàcil, quan tot sembla sortir a l'inrevés, quan es fa evident que encara ens adaptem a les noves situacions de família de quatre. He renunciat a la plaça de professora associada i ara tinc un contracte PAS a la UB de tres hores al dia, 2 amb hores de lactància, que em permet aquest tipus de vida fins que G. tingui gairebé un any. Durant el 2022 m'agradaria definir d'una vegada cap on va la meua trajectòria professional. Tinc pla A, B i C. I a hores d'ara, tots tenen avantatges. Ja veieu quin és l'estat d'esperit amb què encaro aquesta etapa que hem encetat. 2. Gaudir de moments en família, també amb mes i...

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta.  Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pug...

Ahir va nàixer G. Escric aquestes línies des del mòbil, a l'hospital. Seré breu perquè aprofito l'estona que J. ha sortit a sopar.  El final de l'embaràs se'm va fer una mica llarg. Les expectatives creades arran del primer i els símptomes que notava em van fer pensar que G. sortiria aviat i que m'havia de centrar a aguantar fins a la setmana 38 perquè sortís ben sana, tingués les bosses de l'hospital plenes i L. ja hagués gaudit de l'estiu. Des de finals de juny que vam decidir no anar gaire lluny de casa, no més d'uns 30-45 min. en cotxe. Mons pares, un cop més, em van ajudar estant per L. al matí, donant-li el dinar i jo podia aguantar el seu ritme a partir de les 13.30 i fins a l'hora de dormir i el que em reclamés de nit. Però les darreres dos setmanes i en plena calorada se'm va fer una mica llarg. Ja em costava molt moure'm, estava cansada i dormia malament, tenia por de fer res que fes mal a G. o la posés en perill. I s'hi va suma...