Taller de creació literària

No és ben bé un final, però el nom de la pastisseria era molt adequat perquè avui m'he acomiadat de L. fins a l'agost. Havíem d'anar a la millor gelateria de Cambridge, però estem a tretze graus, pluja i vent, així que hem fet petar la xerrada en una pastisseria a la vora de Boston Common (davant del Legal Seafoods) que estava al llistat del blog d'Amelia. I m'ha encantat! Us en penjo les fotos i... tinc la intenció d'escriure dea de Leeds si hi tinc internet i la feina no m'ho impedeix! Tinc moltes ganes de veure-us!

La foto no s'adiu amb el contingut de l'entrada, però és que la biblioteca Widener va fer 100 anys fa uns dies! I si he de triar un lloc, dels molts d'aquí, seguiria sent la meua Harvard. Aquests darrers mesos Boston ha passat de ser un lloc sorprenent per a mi a ser unes persones. No cal viatjar per fer noves amistats, però quan ho fas obres els horitzons, surts de la teua zona de comoditat i t'arrisques a veure què hi ha fora. Els punts en comú poden ser un país, la condició d'estranger..., aspectes que a Catalunya perden tota raó de ser i que, si us haguéssiu trobat allí, no us hauríeu dedicat mai cap paraula. Aquestes són les persones que, quan ja no hi visqui, si encara hi són, pensaré a veure a les visites als EUA. M'agrada imaginar que a cadascun dels llocs on he viscut hi tinc algú, algú que recorda les estones que vam viure encara que passi el temps. M'agrada la gent que recorda en un món en què cada dia hi trobem oblit. He mirat als ulls de ve

http://elfilariadna.blogspot.com/2015/06/glopades-de-riu-de-gemma-pellissa-prades.html?spref=fb I l'ha escrita l'Anna Maria Villalonga!

Diumenge passat va fer deu mesos que vaig arribar. Ahir en parlàvem amb el senyor C., que encara se sorprèn que vagi al supermercat caminant (i això que no sap que compro garrafes d'aigua perquè no em refio d'allò blanquinós que surt de l'aixeta). Han passat volant i fins i tot m'agafa vertigen de pensar que queda poc més d'un any (i de pensar en les inevitables llistes mentals amb tot el que voldries fer abans de venir, que canvien tant i tant quan t'hi trobes). Algunes de les persones que he conegut durant aquest temps, se'n van anar al maig i ja no tornaran el curs que ve, però també he fet noves amistats, sobretot arran del congrés de Harvard. D'altres, continuaran aquí quan jo me'n vaig a l'agost de l'any que ve. He viscut aquests mesos amb molta intensitat i m'hi trobo molt a gust. Ahir pensava en com em sentia quan tornava a casa, després de sopar al menjador de la universitat, quan vivia a Torí. (Hi vaig viure quatre/cinc mesos

Avui estava revisant uns exercicis corregits d'anglès i he topat amb una redacció en què havíem d'usar unes paraules clau sobre el temps. Evidentment, vaig dedicar-la al temps a Boston. M'ha fet gràcia rememorar-ho (la vaig escriure a l'abril) i us la copio, sobretot ara que queden menys de dos setmanes perquè vingui: "When I visit Catalonia next Summer, I'll tell everybody who wants to listen to me what the weather was like in Boston. How it came down from Fall to Spring. How I learned what a nor'easter is. How we were snowed in every Monday last Winter and how, eventually, I felt snowed under. Last, but not least, I got a cold before Patriot's Day and, when I went back home, it was raining cats and dogs. But, luckily enough, I haven't seen any event rained out". Em fa riure perquè, malgrat que tot és veritat, ho vaig viure amb molt de sentit de l'humor.

Avui, com cada cap de setmana dels mesos de calor, hi havia festivals. Sé que feien una representació de la batalla de Bunker Hill, però jo he decidit anar al Dragon Boat Festival de Cambridge amb A., C. i els bessons. Hi havia competicions de barques de rem al riu Charles, envelats amb mostres de cultura asiàtica (balls d'estil Bollywood, arts marcials, malabars), dracs xinesos... Les barques també havien de ser en forma de drac, però enguany no sé què ha passat que només estaven pintades amb puntets. Hi participaven, pel que hem vist a l'altra banda del riu, tot tipus d'associacions, de totes les edats i també universitats (no sé quins han quedat, perquè es feia difícil seguir-ho, però C. i jo som Harvard 100%). Hem tret una tovallola i ens hem instal·lat a prop del riu, just davant de la meta. Quan els xiquets han acabat de dinar, hem fet coa als camions de menjar de la banda de Cambridge i ens ha tocat el torn. No és un festival gaire mogudet, però feia bo (

Setmanari de l'Ebre d'avui! Reconeixeu el lloc de la foto?

L'han publicat aquest mes a L'Estel i aquesta setmana sortirà al Setmanari de l'Ebre . Estic molt contenta de poder-ne fer difusió, sobretot mentre espero les presentacions en persona. Apunteu-vos-en les dates, si us interessa: 2 de juliol, Sala de Plens EMD Jesús, Sala Jordi Brull. 20h. 3 de juliol, llibreria La 2 de Viladrich, Tortosa. 10 de juliol. Biblioteca Comarcal Sebastià Arbó, Amposta. 17 de juliol, Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès, Barcelona, 19h. Qui sap, potser ens desvirtualitzarem en alguna presentació! Si us l'heu llegit, què en penseu? M'interessa, i molt!

Era molt difícil fer--ne fotografies i ho he deixat estar de seguida. Tant de parlar de balenes la setmana passada, em vaig quedar amb ganes de veure'n. Fa temps que tenia pensat anar a Cape Cod quan fes bo perquè és la zona coneguda per les balenes i s'hi pot arribar en ferri des de Boston. Però la setmana passada, quan buscava llocs on anar amb L. com a alternativa a Concord i on ella no hagués estat, vaig veure que els de Harbord Cruises, a més dels creuers que fan a les illes de Boston (com la de St. George, on hi ha una fortalesa -la que va tenir el transport gratuït per la inauguració, i no és barat-), també oferien un creuer amb personal de l'Aquari a un espai natural protegit enmig del mar en què, entre altres animals, hi ha balenes. A més, si no en veus cap, et donen un altre bitllet perquè hi tornis quan vulguis. Així que aquest migdia he agafat el vaixell. Ha estat un viatge de quatre hores (gairebé tothom ha corregut a refugirar-se dins perquè feia m