dilluns, 16 de juliol de 2012

Qui hagi llegit el Tirant que llenci la primera pedra

Fa uns mesos vaig trobar un vídeo per Internet, en què un grup d'investigadors (diria que del James Joyce Centre, amb cara de gent normal, no de ratetes de biblioteca) anaven confessant davant de la càmera que havien llegit Ulisses de James Joyce: I've read Ulysses, deien, i es notava que s'havien quedat descansats. De fet volien mostrar que valia la pena intentar-ho, que tenien noves guies i eines per poder garantir que el nou lector no es perdria (o, almenys, que no abandonaria) a mig viatge de Leopold Bloom per tornar a casa seua. En aquest blog ja he establert a vegades certs paral·lelismes entre el tractament i l'anàlisi de l'espai en aquesta novel·la collage i Los col·loquis de Despuig. Però ara volia parlar d'una altra obra catalana que, com l'Ulisses de Joyce, és tot un clàssic de la literatura i l'argument de la qual tothom coneix, potser, fins i tot, sense haver-la llegida (sencereta, vull dir): el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Potser també podríem gravar-ne un vídeo. Però abans hauríem de fer un càsting (per a totes les edats) de persones que puguin dir, sense que els tremoli la veu: "he llegit el Tirant". Voluntaris?

9 comentaris:

  1. Jo crec que podríem trobar bons actors catalans per fer-lo, o potser alguns lectors que hauran llegit la versió adaptada. Jo m'apunto al càsting, el vaig llegir de lectura obligatòria a la carrera, s'hi val? Tot i això ja fa uns quants anys i no m'atreviria pas a tirar la primera pedra ;)

    ResponElimina
  2. I tant, s'hi val qualsevol excusa per als valents que se n'han llegit la versió íntegra! Que agosarat el professor que us la va posar com a deures, sort que l'autor ens recorda que no volia ser prolix :) Per sort, estic segura que tot amant de la literatura, en algun moment li ha de clavar queixalada. Si fos pels fragments seleccionats del Tirant que em vaig llegir al Batxillerat no hi hauria tornat mai més (i com que la pel·li encara hi ajuda menys)...

    ResponElimina
  3. La primera vegada vaig llegir el Tirant incitada per una professora de literatura medieval. Val a dir que de cap manera no calia llegir-se'l per aprovar (de fet, per aprovar, de vegades dubto si cal saber llegir...). Però vaig pensar que no podia tenir el títol sense fer-ho. Crec que vaig ser l'única de la classe.

    Les altres vegades ho he fet per plaer. L'he llegit, sencer, almenys un parell de vegades. Fins i tot R l'ha llegit! Quina és la pena que mereixem? :;

    PS Algun dia llegiré l'Ulisses...

    ResponElimina
  4. Pena? Fins fa poc jo sempre havia pensat que era més del Curial e Güelfa, jo; per això que agrada tant a la gent de fer-te triar entre dos coses (grup de música, sèrie de la TV, llibre...) que associem i que podem arribar a contraposar mentalment, però ara! Em penso que devies ser l'única, Eva, a nosaltres tampoc no ens hi va engrescar ningú, tot i que el primer dia ens van donar en una reunió especial una llisteta de llibres que ens hauríem de llegir i tenir a la nostra biblioteca personal (que sempre ho vaig entendre com un concepte més personal que físic, perquè jo sempre els agafava de la biblioteca universitat, els clàssics i reservava els diners per a la darreres novetats). Penso que té una imatge d'impenetrable, el Tirant, com l'Ulisses, que no li prova gens, hauríem de fer com aquest grup del Joyce Centre i reivindicar-lo una mica!

    ResponElimina
  5. En vas veure la pel·lícula? Monstruosa, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el Tirant té fama de més complicat del que és, sí. Clar que és impossible per algú que no estiga acostumat a llegir. Però per a bon lector pot resultar molt divertit (la prova, a casa).

      La pel·lícula no l'he vista. Només veient l'anunci ja se'm van llevar les ganes! Tothom que l'ha vista m'ha dit que no li ha agradat així que... fora de perdre el temps!

      Elimina
  6. Vaig tenir un professor que ens va dir que si l'anàvem a veure ens suspendria (per desgràcia el meu grupet d'amics ja ho havíem fet). Recordo arribar a casa i posar-me a buscar certes escenes al llibre, perquè no em sonaven i efectivament no hi eren, almenys no s'assemblaven gens al que havia vist a la pantalla. No et vas perdre res. Potser jo també hauré de fer la prova a "casa". El problema és vèncer els prejudicis de qui pensa que el català medieval és català mal escrit o que si un personatge s'està uns quants capítols per acomiadar-se d'algú la trama és lenta i avorrida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha: segur que no us va suspendre!

      S'ha de reconèixer que alguns capítols bèl·lics del Tirant són més aviat avorrits... Per això dic que me l'he llegit dues o tres vegades "sencer". Les altres vegades... me n'he saltat algun!

      A l'institut em van fer llegir una versió adaptada horrible. A més, una companya se'n va llegir la meitat, i jo l'altra meitat, i ens la vam contar. És l'única vegada que ho he fet, però segueixo pensant que estava justificant.

      Quim Monzó deia en una conferència que no només no haurien d'existir els "llibres obligatoris" per a adolescents, sinó que se'ls hauria de prohibir completament llegir dels 12 als 20 anys... Seria l'única manera que s'interessarien! ;)

      Elimina
  7. Precisament una mestra jubilada que va explicar la seua experiència al congrés de Salamanca, Carme Alcoverro, va recordar aquesta citació de Monzó, que a ca seua no li deixaven llegir. Jo no me l'he llegit sencer més d'una vegada, encara. No ens va suspendre, però no ho vam confessar mai, que l'havíem vista. Devies llegir la mateixa adaptació que jo, tenia una tapa mig verda mig grogosa i hi havia uns resums horribles abans de cada capítol on se suposava que t'assabentaven del que havia passat entre mig, el que s'havien saltat. Després d'allò em va caldre molt de coratge per tornar-hi i va haver de passar temps.

    ResponElimina