Fa uns mesos vaig trobar un vídeo per Internet, en què un grup d'investigadors (diria que del James Joyce Centre, amb cara de gent normal, no de ratetes de biblioteca) anaven confessant davant de la càmera que havien llegit Ulisses de James Joyce: I've read Ulysses , deien, i es notava que s'havien quedat descansats. De fet volien mostrar que valia la pena intentar-ho, que tenien noves guies i eines per poder garantir que el nou lector no es perdria (o, almenys, que no abandonaria) a mig viatge de Leopold Bloom per tornar a casa seua. En aquest blog ja he establert a vegades certs paral·lelismes entre el tractament i l'anàlisi de l'espai en aquesta novel·la collage i Los col·loquis de Despuig. Però ara volia parlar d'una altra obra catalana que, com l'Ulisses de Joyce, és tot un clàssic de la literatura i l'argument de la qual tothom coneix, potser, fins i tot, sense haver-la llegida (sencereta, vull dir): el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Potser