Taller de creació literària

Foto de Gloria Andreu Suposo que no hauria de confessar-ho publicament, però les guies de viatges (dins dels paràmetres estrictament comercials del gènere) m'extasien. M'encanta la preparació del viatge, imaginar-me llocs que un dia m'agradaria visitar i dels quals, sovint, en tinc una idea prèvia esbiaixada, com els medievals que viatjaven a Orient, a les terres del Preste Joan. Ahir vam passar la tarda a la que penso que deu ser la millor botiga de viatges de Barcelona, l'Altaïr, i vam fullejar guies d'Escòcia (on un dia ens agradaria viatjar junts, ell per ensenyar-me aquesta segona pàtria mítica on de menut passava els estius; jo per descobrir un país nou, que imagino ple de llacs, castells, gaites, el monstre del llac Ness, fresqueta i patriotes), d'Anglaterra (que algun dia m'agradaria recórrer, ja que només en conec Londres, Cambidge, Canterbury, Eastbourne, Hampton Court i Brighton) i els Estats Units (Los Angeles, San Francisco, Nova York, que es

Enguany celebrem 500 anys del naixement de Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510), per a mi el millor autor renaixentista català. Per sort, ja queden lluny els anys en què a les escoles s'estudiava el període que comprén el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració com una decadència de la literatura catalana com a resultat de la castellanització política, cultural i lingüística. En les lletres catalanes del Renaixement també arriben les innovacions italianes (només faltaria, tenint la cort a Nàpols i els papes Borja a Roma) i no ens limitem a ser receptors passius d'aquest moviment. El canvi cultural envers la recepció i tractament dels clàssics, el desvetllament de l'interès filològic, el paper central de l'ésser humà formen part del pensament dels intel·lectuals i universitaris catalans del s. XVI. És en aquest moment que Despuig escriu l'obra enciclopèdica Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa com un diàleg entre tres personatges, cap dels quals imposa la se

Fotografia d'Ana Isabel Fernández Rodríguez del banc d'imatges i sons. Avui ha estat un dia estrany. L'autoindulgència m'ha permès desconnectar l'alarma del mòbil i dormir fins a les tres del migdia (una de les activitats que m'agraden més i que abans, a l'estiu, no em feien sentir culpable. Avui tampoc no m'hi he sentit, tot s'ha de dir). Però això ja m'ha portat a l'hora de dinar i d'aquí a empolainar-se per a anar a sopar al vespre a Peralada hi ha un pas i així ha passat un altre dia sense avançar la feina que tinc pendent, sabedora que demà tampoc no m'hi posaré perquè per fi torna, després d'un mes als EUA, aprenent moltíssim, com podeu comprovar a: http://www.youtube.com/watch?v=65SlfV3M2YE (uau, no et para de mirar gent!). I jo ja li tinc preparada més d'una sorpresa ;P Ara ja són quarts de dos de la matinada. Malgrat el fred i el concert paral·lel de les cigonyes, hem escoltat el Rèquiem de Verdi. No anava a un concer

Ahir va arribar un paquet al despatx que el contenia, 4 volums que desprenien una olor llaminera, ben enquadernats i amb referències de la literatura catalana i sobretot conceptes útils per als medievalistes. Espero poder-lo fullejar amb deteniment quan no tingui tanta feina. Ara, buscant-ne una imatge, he trobat una nota biogràfica de l'editor, Robert E. Bjork, que es veu que va ser Visiting Fellow al St. Catharine's College. A la meua ment ja el situo hipotèticament al costadet de l' Ulysses Annotated i de l'índex de motius folklòrics de Thompson.

Els anglesos saben traure el suc a Shakespeare. De fet, és l'autor que deu atraure més alumnes (juntament amb Jane Austen) als cursos de literatura d'Oxford i Cambridge pensats per als estrangers. A la Universitat de Cambridge li dediquen uns cursos especials i tot, però l'atracció del poeta i dramaturg no es limita a un públic d'acadèmics i lletraferits. A la ciutat de Cambridge, durant els mesos de juliol i agost, hi ha representacions de les obres de Shakespeare al vespre (encara que plogui o faci molt de fred) a l'aire lliure als jardins dels colleges de la universitat i bon preu. Com a estudiants, una entrada a Hamlet (veg. foto) ens va costar 10 pounds. Al Globe de Londres aquests dies s'hi representava Henry VIII , a qui es pot felicitar pel casament amb la seua 6a esposa a Hampton Court. El museu de l'autor també rep nombroses visites (jo encara no hi he pogut anar, però ho tinc pendent). Em demano si ara que es vol promocionar el turisme cultur

Aquestes dos darreres setmanes he estat a la Universitat de Cambridge, residint al St. Catharine's college (foto) i assistint a les classes de Literatura anglesa que ofereix la universitat. Tot i que estic disgustada perquè he tingut problemes (encara no resolts) amb el certificat que encara no tinc, ha estat una experiència molt positiva, tant pel que fa a la confiança que he guanyat en la competència d'anglès oral com pel que fa als coneixements de literatura i de funcionament d'una universitat anglesa (i no una qualsevol) i per les amistats. Això només n'és un apunt breu, que encara he de desfer les maletes, descansar i agafar forces per a la feinada que m'espera (després de pair aquestes dos setmanes, intensíssimes) i la que vull fer abans del 26... L'apunt és sobre el funcionament de les classes de literatura a la Universitat de Cambridge en els cursos d'estiu. De moment, tenia l'experiència de la universitat catalana (UB) i de la italiana (Univ