Taller de creació literària

Sóc a la biblioteca. Fa bon dia i a Harvard ja preparen la festa de graduació, el Commencement. Enguany en farà el discurs Steven Spielberg. Només és obert als graduats i a les famílies.

Encara me'n faré una. Potser per a la casa nova? El proper cop duré un poema en català (i versió bilingüe) i m'atreviré a obrir-la i bescanviar-lo? Bona nit!

Avui he fet llista de convidats per al comiat de soltera que organitzaré aquí abans de marxar i els he enviat un save the date , que vol dir que, encara que no els enviï els detalls del que farem o els digui on anirem, ja es poden reservar la data (si encara la tenen lliure, que és d'aquí un mes). I em van preguntar fa poc si faria un sopar de comiat abans de tornar a Catalunya (perquè aquesta festa, malgrat que sigui estrany per a mi, serà només de noies) i, encara abans, és el meu trentè aniversari. I, tot plegat, m'ha agafat amb moltes ganes de celebrar-ho tot i sense peresa d'organitzar-ho (tot i que sé que els preparatius llargs seran per al nostre gran esdeveniment el 2017). I ha estat així com m'he adonat que, aquest cop, no en vaig fer cap, de comiat, abans de marxar de Catalunya. Sí que ens vam trobar amb els amics unes quantes vegades per celebrar el final de curs i ja sabíem que me n'anava, però sempre teníem la sensació que encara ens veuríem una al...

al meu municipi d'adopció. No sé si se'n diu així.  La setmana passada, ma germana em va enviar aquestes fotografies. Parlen per si soles. Ha estat el començament del primer pas, perquè ens esperem a fer la resta junts quan torni, tot i que anem mirant blogs i webs.

Pastís de la Burdick. Dissabte. No és la primera vegada que faig èmfasi en les amistats que he conegut aquí i tots els moments que passem junts, xerrant (davant d'una taula parada). Tampoc no és cap novetat que el temps paregui boig i enguany la primavera no ho és, ben bé i hem de tenir a mà la roba tant d'estiu com d'hivern i el paraigües. Els dos elements han estat presents en aquest cap de setmana, que per a mi ha estat molt especial perquè era el meu sant. La primera fotografia la vaig fer a l'acadèmia d'anglès perquè, tot i que no hi vaig des de Nadal, ara he reservat un parell de classes particulars perquè el professor em revisi un article que he escrit. Com que, de moment, a la primera sessió no hi va trobar errors, em dóna molta confiança per a properes publicacions, si mantinc el nivell d'anglès, ara que l'oral el practico menys aquests mesos (per cert, aquests articles solen trigar més d'un any a veure la llum, així que només és una prim...

L'hivern s'ha allargassat, enguany i fins avui no havia gosat treure'm l'abric. Recordo les sensacions del sol acaronant-me la pell la primavera passada, després de mesos d'obrir-nos pas dins de la neu cada dia. Però enguany la primavera ha arribat peresosa i, si fa un parell de setmanes deia que a 29-31 graus a Orlando en dies de sol no havia passat calor, avui he sortit amb màniga 3/4 perquè estàvem a 17 graus (ja sabeu que des que sóc aquí ho miro sempre) i m'he asfixiat per fer quatre passes. Demà que em pensava posar l'americana per a un congrés, he de mirar si es mantindrà aquest oratge. Però a mi, la calor, ja m'agrada.