Taller de creació literària

L'any passat no vaig ni escriure aquesta entrada, que era la que no fallava mai.  El 2023 ha estat un any bonic, que no vol dir que no hi hagi facetes de la meua vida que no desitjo que siguin diferents, però a vegades, els desitjos no poden canviar allò que nosaltres voldríem que fos diferent.  Però ha estat un any que em fa sentir agraïda, que va començar amb por perquè al segon semestre del curs passat tenia un horari molt dolent que m'obligava a fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona dos dies a la setmana (4h en total), perquè cada matí de dilluns a dijous me n'anava a quarts de set, abans que els meus fills, aleshores de 4 i 1 any, es llevessin i dues nits tornava quan ja dormien. Tenia por de com s'ho prendrien, de com m'ho faria jo, amb cinc assignatures (a la universitat és molt) noves, direccions de treballs, especialitat nova. Però, de l'experiència, n'he sortit més forta, no en el sentit que m'hagi enfortit perquè van ser moments du

La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment.  Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de g