Taller de creació literària

Ara fa gairebé quatre mesos vaig començar la meua segona substitució a Secundària i durant aquest temps m'han tornat a avaluar. Vaig demanar la compatibilitat amb les classes que imparteixo a l'Ateneu i és una feinada més que considerable que, juntament amb els preparatius del casament, no ens deixa gaire temps lliure. Per això ara, malgrat que amb el final de curs em quedaré sense feina (com a substitut, si no hi ha feina, no cobres vacances -sembla obvi, però molta gent sembla oblidar-ho i jo he començat des de zero en aquesta professió, encara que ja m'hagués dedicat a la docència), tinc ganes de tornar-hi a pensar. M'imagino dormint fins a mig matí, llegint fins a l'hora de dinar i les tardes per treballar en els cursos virtuals i per lligar caps quant al casament (tenim tres cites amb el capellà que oficiarà el casament, una amb el fotògraf, una amb el restaurant i me'n deixo, a més de l'organització de les taules, que no hem acabat). De fet, aquesta s

El mes que ve ens casem i hem passat de contestar a la pregunta de "quan us caseu?" amb aquesta frase. El dia que me'n vaig adonar que ja era el mes que ve, ens van agafar nervis als dos, sobretot pels preparatius que encara queden i pel ritme frenètic de final de curs a l'institut (a més, he de lliurar la programació perquè em tornin a avaluar) i a la feina de J., que segueix viatjant sense parar i sense que sigui possible preveure-ho. Així que començo a esperar el 30 de juny per tenir tot el temps del món (tot i que cap sou). O això em sembla a mi. Ara hi penso, hi somnio i entro al tren a fòrums de núvies que ja es van casant. El mes que ve.