Cap al setembre
Quan vaig escriure els propòsits d'any nou, que és la part del blog que vaig actualitzant quan toca, vaig escriure que el 2022 era un full en blanc i que tenia pocs propòsits i molt bones intencions. Aleshores acabava de renunciar a una plaça de professor associat que havia guanyat a finals de l'embaràs de Gina. Per tant, no podia signar el contracte fins que s'acabés el permís de maternitat, que tenia de l'altra feina com a PAS tècnic de recerca doctor de la UB per un projecte de literatura medieval, que ha estat fins ara el meu àmbit d'especialitat principal. Encara que hagi fet incursions en altres àrees i temes. Sempre em costa visualitzar el segon semestre de l'any (tot i que m'encanta planificar a llarg termini i, si em preguntessis què voldria fer d'aquí 5 anys, segurament ho tindria més clar) perquè el canvi de curs segueix tenint molt de pes per a mi, i ara potser encara més perquè Lluc començarà Infantil 3. La renúncia no era trivial. Aquests d