Taller de creació literària

Aquí .

Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!!  Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final...

El 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, alme...