Silenci
Silenci dins del cap, amb el cor ple. Te n'acabes d'anar i ja t'enyoro. En quatre mesos he perdut el iaio matern i el iaio patern, avui. I no tinc paraules per regalar a ningú més. Tu ja les saps. És estrany que sigui per escrit que em veig amb cor de parlar-te llargament, com he pogut fer sempre amb tu al davant, com si no hi hagués ningú més. Ha estat tot tan ràpid. I tanmateix és un consol que no patissis. Que hi hagués temps de parlar-te, que t'aixequessis i m'agafessis la mà. Que a l'hospital, fa uns dies, parléssim del riu i dels aiguats i d'aquella vegada que vas pujar caminant en plena tempesta per venir-me a buscar al col·legi amb la carretera tallada. Confio que anit ens sentissis arribar. Que les veus, les estimades, les carícies i la paraula Cardó t'arribessin. Aquest matí també hi eres quan recordàvem els teus comentaris. Les converses transcendents. Encara m'hauria agradat que ens ensenyessis aquella pastisseria que havies descobe