Taller de creació literària

Esperava que, quan arribés el meu aniversari (avui) ja s'haguessin dissipat molts dels dubtes laborals que tenia i hagués pogut fer-me una idea clara de com seria el curs que ve, però per factors aliens, no ha estat així i fins a l'estiu no deuré poder anar més enllà pel que fa als plans de futur. No em vull precipitar. Ara treballem molt i, a més, tenim els preparatius del casament. Sobretot, m'agradaria poder tornar-me a centrar en una tasca principal, prou estable, i ser conscient, com n'era, de quines activitats puc acceptar i quines no em convé assumir. Vull fer plans a llarg termini i que les persones que depenen de mi per continuar projectes (del que siguin) hi puguin comptar plenament. Vull donar menys temps i cobrar-ne més, que es doni valor a moltes de les aportacions que fem com a filòlegs, com a professionals. De totes maneres, això és una porció del formatget que afecta menys del que m'esperava, també. Perquè aquí hi tinc els pares, ma germana, J., hi

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja

Hem anat repartint les invitacions. Molt de caliu. Primer, al poble i per correu postal (em consta que n'hi ha que encara no les han trobat --a Europa!-- o que encara no han arribat). Ara, repartim les últimes i comptem convidats, perquè la idea inicial era saber-ne el nombre exacte el 15 de maig (vaig calcular que rebríem les invitacions molt abans, però la casa on les vam encarregar no va complir els terminis i hi va haver un embolic pel mig). Hem de tenir els deures fets quan ens cridin per a la "reunió de protocol" del restaurant. Amb les taules incloses organitzades. J. va una mica més tard, però li van fer les invitacions de seguida i sos pares ja n'han repartit. També comptem els convidats que vindran amb autocar des del poble per fer-ne la reserva. Hauran de començar el viatge d'hora. Després, hi haurà una parada a Tortosa perquè hi pugin més familiars, abans de fer cap al casament.  J. ha tornat avui després d'un viatge de feina de dues setmanes