Esbós descartat de la primera part d'un conte
Quan el sent venir, obre la finestra i s'aboca al carrer. — Espera't, que baixo! L'home se la mira amb deteniment, però no diu res. S'acosta a la porta de la casa i espera. Mentrestant, ella es redreça amb dificultat i torna a tancar la finestra. — Ismael! Laura! Deixeu la cuineta, que anem a pegar una volta! De seguida entra un xiquet emmurriat amb un cassola de plàstic a la mà. La deixa damunt de la taula i se li acosta. — Iaia, diu Laura que sóc massa menut per jugar amb les tassetes. —Digues-li que te les deixi. Què fa, Laura, que no ve? Laura, marxem! La dona arroplega els abrics de damunt del sofà i es cobreix. — Ismael, mira si baix hi ha un home amb una moto. — Mmm... No el veig. — Laura, vine a posar-te l'abric! Amb cura, embolica el xiquet amb una bufanda i li allarga les mànigues de l'anorac. — Ah, sí! Mi-te'l: allà, iaia . —Compte. Ara l'altra. — Està a la porta. Qui és? — És un esmolet, afila els ganivets v