El meu regal de Sant Jordi
Ha estat Bilbao-New York-Bilbao i, seguint la meua proposta de revitalització de la biblioteca de casa (escriure fitxetes amb una opinió o reflexió del llibre i a qui el recomano) vaig anotar això quan duia mitja lectura feta (són un esbós, no una crítica construïda): Davant del llibre hom ignora els límits entre la ficció i la realitat, entre la novel·la i la biografia. Però si la novel·a va fer un gran canvi al s. XX amb el monòleg interior, el desmembrament del Jo, la psicoanàlisi i, igual que el cinema, ja fa temps que domina la tècnica dels flaixbacks, la biografia no em pareix que hagi evolucionat gaire, és cronològicament lineal. Així doncs, formalment, llegeixo una novel·la, una primera novel·la, però madura en la narració i el contingut. L'altre dia al I Fòrum Editorial de Castelló preguntaven a la vídua de Borges, Kodama, per l'èpica en la literatura actual. Es planyia que no n'hi ha. En aquesta novel·la els personatges tenen una dimensió èpica, d'heroi antic...