Nota
Ja és 20 de setembre. Enmig d'una feinada que fa por (un inici de curs molt carregat) -amb alguna festa pel mig-, no he pogut escriure gens. Ara veig que segurament no ho faré fins a la primera setmana d'octubre. Els fets polítics han travessat línies que pensàvem que, en un estat suposadament democràtic en ple s. XXI, no es trencarien. Sortim al carrer. Tant com calgui. Ara em sento orgullosa del meu país, de qui el forma i qui el dirigeix.