El musical: Billy Elliot

Va ser el gener passat quan vaig descobrir els mu-si-cals (no poso l'enllaç del Mamma mia perquè no el trobo) amb tota la seua esplendor. El primer de tots va ser a Londres, el We will rock you, però és el que menys m'ha impressionat i després ja van venir dels de Barcelona, però quan ho fas a Nova York i Londres que tenen una tradició de musicals tan important darrere i l'encertes és insuperable.

Me'n moria de ganes, havia intentat convèncer tothom que conec d'anar a un musical (i volia que fos aquest, perquè el recepcionista alemany de l'hotel de NY me l'havia recomanat molt i em vaig quedar amb ganes d'anar-hi) i al final hi he anat amb Sharthak, un noi de l'Índia que viu a l'est de Londres, Stratford, a prop d'on se celebraran les Olimpíades. A l'Índia s'hi parlen més d'una vintena de llengües diferents, ell parla anglès (la llengua dels colons), kannada i hindi, però es veu que l'escola la fan en anglès i que hi ha tres de les llengües pròpies de l'Índia que tenen un major nombre de parlants, de manera que és bo utilitzar-les per comunicar-te si te'n vas a l'altra punta del país, ell en domina dues. Però normalment fa servir l'anglès com a llengua franca.

I no m'ha decebut gens, però m'ha obert la gana, insadollable... Per cert, algú em sabria dir on se suposa que se situaria el poble de Billy Elliot i per què, si no ho he entès malament, pronuncien les "u" com a [u] i no [a]: m[u]ch i no m[a]ch. Què marca, la classe social baixa del noi (de família de miners) o bé la procedència geogràfica o simplement no ho he sentit bé?

De nit, el carrer estava prou tranquil tot i ser quarts de dotze d'un divendres a la nit i viure en una zona on hi ha molts estudiants de Medicina que es deleixen per anar a festes.

Aquestes dues setmanes m'han passat volant! Una setmaneta més i la primera visita.