Taller de creació literària

Havia escrit l'entrada des del mòbil, però l'aplicació em falla, així que resumeixo. He passat de no tenir cap planta (mai a la vida) a tenir-ne sis que depenen de mi i, aquesta dels diners, que eren dues rametes trasplantades de la de ma mare, que van malviure dos mesos, em té entusiasmada per com ha crescut. Així que mereix una etiqueta com la de "terrassa" del meu balcó de Somerville a través del qual véiem passar els mesos. Ara hauria de comprar un gerro per a les roses de Sant Jordi, que les vull posar al rebedor que ens va regalar M. pel casament. Potser avui ve a casa nostra ma padrina, per primera vegada. Ah! I finalment tindrem dos models d'invitacions, però del mateix color. M'agrada pensar que la planteta dels diners creix perquè vaig tenint substitucions.

Detall de dues pàgines de l' scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT) Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies. Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma ger...

He estat gairebé un mes sense escriure al blog. Fins i tot he tingut dificultats per seguir els blogs que llegeixo normalment. Per primera vegada, dels correus que m'arribaven i que tenien relació amb la meva antiga feina a la universitat, molts han restat sense obrir (aquests dies espero posar-hi remei, però això m'ha permès posar límits també a les feines que no et planteges deixar de fer i que ocupen moltes hores). També els del projecte d'escriptura a quatre mans i, els del casament, els hem gestionat com hem pogut. (Avui farem la reserva del pastís, després d'haver triat el definitiu en un segon tast que no estava previst, trinco-trinco). Fins aquest darrer cap de setmana, dedicàvem els dissabtes i diumenges a fer rentadores i netejar el pis, sense avançar amb els mobles (la darrera adquisició va ser la tauleta del menjador i ara han regalat a J. uns amplificadors de la TV per a l'aniversari). També he afegit un parell de pàgines al scrapbook i reprès les fitx...

Un detall del meu escriptori. La postal és un dels regalets que ens hem fet per Advent (no hem estat gaire constants, però). L'he de perfeccionar, però la sopa plena (bé, estava buida) i el brou eren al lot de Nadal que ens va tocar al supermercat del barri. Me'n sento orgullosa. L'he fet avui, que m'he aixecat tard. I ja tenim quatre plantetes! Jo que fins ara no n'havia volgut mai. J. té fotos millors, però amb el mòbil nou encara no m'aclareixo. Corona de fusta per a la porta, arbre de Nadal, (el tronc serà al poble), un ren i un Pare Noel,... No ens hem estat de res! Volem anar decorant l'arbre cada any amb boles noves. Vam xalar molt decorant-lo. És una d'aquelles tradicions que quan ets menut t'encisen: ma germana i jo penjant-hi boles, trencant-ne, enfilant perquè els angeletes ja no tenien fil per penjar-los, comprant decoració arreu del món... però arriba un moment en què, si no fos pels pares, fa peresa i ara ens hi torn...

Imatge de l'escapada de tres dies que vam fer la setmana passada a Caldea (tinc problemes per no dir-li Caldesa, la de Corella), Boí i Taüll. Era encara un regal dels meus trenta. Ja és novembre. Tret del mes passat, des que vaig arribar havia escrit només una entrada mensual. Tinc l'agenda destrossada i me n'he de comprar una de nova, però aquest octubre no he dut a terme cap dels objectius que m'havia plantejat i no es pot dir que no hagi estat un període ple i, això sí, molt més tranquil que el setembre (es nota que m'he relaxat, he reprès el contacte amb els amics i hem gaudit més de les activitats de Barcelona). Hem afluixat amb els mobles del pis (esperem reprendre-ho aviat) i hem agafat embranzida amb els preparatius del casament (sempre fent de coordinador entre el restaurant, l'església i el servei que volem contractar a cada moment -no us en donaré tots els detalls, perquè no volem que es conegui fil per randa com anirà tot aquell dia o de quin ...

Aquest mes que queda miro de viure'l amb intensitat amb els amics i les experiències d'aquí (de fet, el 29 de juny de l'any passat vaig agafar les maletes per passar uns dies a Catalunya, de congrés a presentació i, finalment, uns dies amb la família i J., així que encara no he estat aquí pel Dia de la Independència, que és el 4 de juliol, tot i que no m'agraden gaire els focs artificials i enguany ja n'he vist uns quants) i també miro d'avançar i avançar per enllestir el projecte, encara que, quan torni, tinc uns 14 dies de marge per dedicar-hi.  L'estranyesa del títol fa referència a un correu que acabo de rebre per la llista col·lectiva Ibèria del MIT. Un correu de M., que ven el llit, les cadires, els electrodomèstics, les botes, llibres... abans de marxar a la nova destinació (el seu home és investigador i començarà en un altre continent el curs que ve, en el qual no he estat mai). És l'amiga que em va convidar a casa per Acció de Gràcies i u...

Com que aquest hivern no ens podem queixar, encara m'adono més de l'acumulació extrema de nevades de l'hivern passat. Gairebé no he fet servir l'abric gruixut fins ara, tot i que tinc present el conte de la vella de Romadriu i estic alerta. Els veïns de les pales s'han modernitzat! A les 4.30 p.m. han sortit tots. Avui treballo des de casa.  El paisatge d'avui ja fa més per Boston/Somerville a l'hivern. M'he envalentonat i he ficat els peus embotinats al balcó (he acabat xopeta) per fer unes quantes fotografies (cau aigua de la teulada, és clar, però amb la tela mosquitera només en puc fer si surto).

Foto de les primeres nevades de 2016 (ara, amb la tela mosquitera, m'és més difícil sortir a fer fotos. M'ha caigut una estalactita de gel al braç). Primeres nevades de l'hivern de 2015. Aquest hivern s'està comportant, però ho ha possibilitats que aquest cap de setmana sí que vingui una tempesta de neu forta. Provisions. Avui és festa, Martin Luther King Jr. Day. No actualitzo gaire perquè per fer activitats fora esperem el bon temps. Aquest dissabte vaig anar amb L. a fer un brunch a Kendall Square i cinema allà mateix, la segona pel.lícula que miro aquí sobre Boston, "Spotlight", d'estil documental sobre una investigació que va fer el Boston Globe sobre uns xiquets que van ser víctimes d'abusos sexuals per capellans de l'Església catòlica. Està molt ben feta. Tant que em queixava i els darrers mesos he anat quatre vegades al cinema, entrades entre més de 17 i 10 dòlars.