Taller de creació literària

Us escric breument des de NYC (i des des del mòbil, al terra de l'hotel encatifat mentre carrego la bateria; tinc el mòbil espatllat i per això no he pogut fer fotos des de la posta de sol, però a l'estiu tinc intenció de posar-hi remei). És més de la una de la nit, he estat sopant (i còctel i molt bona xerrada) amb una antiga companya de la meua Alma Mater i ara amiga (aleshores ens coneixíem poc; ella és tres anys més jove). Immillorable, però la nit passada no vaig dormir. Va haver-hi un contratemps a la feina que volia solucionar abans del viatge i ho vaig arreglar a mitjanit. Encabat havia de preparar la maleta i mirar mapes i adreces. A quarts de cinc em llevava per agafar el bus a les set i les quatre hores i mitja de viatge les he passat fent capcinades. M'havia endut un dinar ràpid per a cruspir-me'l a l'hotel sense perdre ni un segon i anar directament a la biblioteca de la Hispanic Society of America per treballar. Tancaven a les 4.30, però a les 4.10 ja ...

Sempre la de mà.

Normalment, no parlo de les activitats acadèmiques a les quals assisteixo al blog, però en aquest cas, tenia l'apunt pendent i no volia deixar-ho estar (encara que hagin anat passant els dies i al final només n'escrigui quatre línies) perquè no estem gaire habituats a anar a la biblioteca i que deixin entrar, si un no porta acreditacions/és investigador, a la secció de reserva, on guarden, cataloguen i curen els manuscrits i incunables (els primers impresos, abans del 1500). I encara menys que puguis demanar veure (en aquest cas, diria que s'ha d'avisar) el primer foli d'un determinat volum i fins i tot fotografiar-lo. A la col·lecció de la Rare Books tenen la política d'accés al públic (sigui americà o no ho sigui, investigador o curiós).  De la col·lecció de Shakespeare. De dijous a dissabte passat va ser el congrés de l'American Renaissance Society a Boston i hi vaig presentar una comunicació el primer dia a primera hora. Tot i que l'hora...

Segueixo des del mòbil. Com sabeu, fa quatre o cinc anys vaig passar 18-19 dies a Nova York i vaig poder-la explorar tal com volia, malgrat que era gener i hi va haver grans tempestes de neu. Aquest cop, ensenyant-la a la família, m'he adonat que ho tenia tot molt fresc i que, tot i que el viatge Boston-Nova York és barat, no m'hi caldrà tornar durant una bona temporada (la ciutat és espectacular, característica, no es pot confondre amb una ciutat europea, però també t'arrossega en un ritme frenètic i té la cara decadent, salvatge i mofeta).  Ara també m'adono d'aspectes que per a mi aleshores no tenien sentit, com el fet que la gent m'indiqués pel carrer que s'acostava una tempesta de neu forta, que havia de proveir al supermercat i quedar-me tancada l'endemà. No cal ni dir que aleshores no els vaig fer cas; ara sé com se sobreviu aquí una tempesta de neu rere una altra (i sí, el dissabte ens va nevar a Boston i encara esperem neu dilluns i...

Estreno l'aplicació del mòbil per enviar-vos quatre paraules des de Nova York. Ahir vaig agafar un autobús des de Boston fins a la capital (4 hores i dos quarts) en un exprés (bé de preu) que em va deixar a Times Square. Mons pares i M. havien d'arribar en un avió a les 7.30 p.m. i per fi rebria una visita tan esperada. Ells és el primer cop que visiten NY i només tenim tres dies i mig per fer-ho abans d'anar a Bostob amb l'autobús, des d'on tornaran a casa encabat de Setmana Santa. Jo els he preparat una visita d'imprescindibles i M., que estudia arquitectura, duu un llistat d'edificis notables. Jo ahir vaig fer una visita a la biblioteca pública i al Chrysler i a Central Station una altra vegada, però per un problema de calcetins em vaig fer una butllofa enorme al peu que ara m'impedeix caminar normalment.  Hem anat en metro (tan costa que una persona atengui els turistes per ajudar-los a treure la targeta que toca o que els n'...

http://www.ara.cat/societat/Castellers-Vilafranca-gratacel-Nova-York_0_722927805.html

Mi-te'l .

El musical d'avui. Promenader Walk. Central Park, part superior, desèrtic i nevat. Era gel, ara, ja... relliscava molt. Els pobres esquirolets caminaven com si anessin escaldats. Museum of the City of NY Metropolitan Opera. Museum of American Indian. St, John Divine Cathedral. Grant's Tomb. Riverside Church. Estic entusiasmada! Acabo de tornar de veure el musical Wicked, que Marissa, sa mare i un dels recepcionistes m'havien recomanat i m'ha encantat, és el millor que he vist, el més espectacular, les cançons boniques i la bruixa cantava de meravella, però quins efectes especials! En acabar tothom s'ha aixecat a aplaudir. Per cert, és l'únic musical que a la porta he vist cartellets que deien "limusina disponible" i un munt de xofers esperant els espectadors. Està al mateix carrer que l'hotel i per poc no el veig, és que a nosaltres Wicked ens sona molt poc i és la història de la bruixa anterior d'Oz, pel que he sentit. He entrat de ple al món...