Taller de creació literària

Kennedy Institute. 34 graus. Avui faré una entrada breu per a un dia calorós (molt, ens ha deixat baldats), intens i... bé, hem acabat xerrant més de dues hores en una pastisseria japonesa a Brooklyne, un municipi benestant a la vora de Boston. Avui també he donat la benvinguda al meu amic, que estarà de visita fins diumenge i que estava fet una coca del viatge. Després, aprofitarà el mes i mig per pegar voltes pels EUA i el Canadà. Seré breu perquè em vaig gitar tard fent feina i he dormit poc. Perquè miro de pair les notícies d'ahir i d'avui. Perquè estic pendent de la rentadora, que per no pagar un tècnic, segueix sense funcionar i, vinga a pagar rentades perquè no vagi. I a esperar dies. Ara he acabat ficant la roba a la seua, amb permís. Malgrat la calor, la companyia immillorable i el dia molt ben muntat. Hem menjat bé, hem descansat i ens hem hidratat quan calia. La meua part preferida ha estat la visita del Kennedy Institute (a la vora del Kennedy Mus...

Es fa difícil trobar un balanç: entre allò que ens agradaria visitar (tot allò que et sorprendrà, que desconeixies, els viatges que no esperaves com Miami o Saint Louis i aquells que, per canvi de circumstàncies, al final ajornes, com ara Yellowstone), allò que voldríem experimentar, la vida quotidiana construïda en un lloc nou (amics, restaurants, cine, les festes anuals), el que voldríem llegir, escriure i, sobretot, la feina, la que tenia i els projectes que van sorgir quan acabava d'arribar i, dels quals, ara també m'estic acomiadant (a vegades, però, tancar bé o poder passar el relleu, també en comporta, de feina). N'hi ha d'altres que continuaré un cop a Catalunya. A Newport hi volia anar, però el transport era difícil i, com en altres indrets que al final no he visitat, vaig pensar que passaria una nit fora (un dels molts plans, però aquest depenia de mi). Finalment, a mesura que han anat passant els dies, la feina augmentant (a vegades, com més treballes, mé...

Comencem el dia amb una pastisseria nova a Salem, francesa. Us heu lliurat d'una entrada que prometia ser llarguíssima, perquè, tot i que a dos quarts de set ja era a casa, A. i jo hem passat vuit hores a Salem (i jo en vaig dormir tres anit perquè vaig treballar fins tard i avui he matinat). Però, quan he arribat, estava tan fregida, que m'he dedicat a escriure correspondència (sí, atents a les bústies, que ja no rebreu gaires cartes ni postals més abans que torni), mirar la TV i... sí, també concertar entrevistes per als tres restaurants finalistes per al convit, que visitarem de seguida que aterri. Avui ha estat un dia llarg, bo, però llarg: no només per les hore, sinó perquè he perdut la clau de casa al tren (la duia a la butxaca, com sempre, però no em solc posar aquests pantalons perquè em van grans: avui he agafat un cinturó i ha estat una badada ficar-la a la butxaca). Afortunadament, el senyor C. en tenia còpies i li he trucat perquè me'n deixés una a l...