Taller de creació literària

Aquest és el resum de l'estiu dels menuts que vaig penjar anit al menjador, juntament amb fotografies d'aquests mesos. Jo he fet vacances a l'agost i demà torno a la feina. L'agost s'ha acabat igual que es va acabar el juliol, amb la pressa i les ganes de voler acabar tot el que m'havia proposat fer durant les vacances en un cas i, en l'altre, durant el curs. Com sempre, els objectius solen ser-hi per complir-ne uns quants, però enguany no he hagut de descartar tot el que tenia a veure amb l'ordre de la casa o l'ordre que sembla que m'urgia per encetar un curs nou. Volia trobar un espai perquè L. tingués un escriptori amb els quaderns i les llibretes i que això el pugui motivar a aprendre a casa si no torna massa cansat (estic decebuda de l'escola perquè no fan res perquè aprengui, ni tan sols quan nosaltres ens hem mogut i hem fet els passos que ens van demanar que seguíssim, però no penso defallir en aquesta batalla, encara que els resultat...

La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment.  Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de g...

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta.  Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pug...

Ahir va nàixer G. Escric aquestes línies des del mòbil, a l'hospital. Seré breu perquè aprofito l'estona que J. ha sortit a sopar.  El final de l'embaràs se'm va fer una mica llarg. Les expectatives creades arran del primer i els símptomes que notava em van fer pensar que G. sortiria aviat i que m'havia de centrar a aguantar fins a la setmana 38 perquè sortís ben sana, tingués les bosses de l'hospital plenes i L. ja hagués gaudit de l'estiu. Des de finals de juny que vam decidir no anar gaire lluny de casa, no més d'uns 30-45 min. en cotxe. Mons pares, un cop més, em van ajudar estant per L. al matí, donant-li el dinar i jo podia aguantar el seu ritme a partir de les 13.30 i fins a l'hora de dormir i el que em reclamés de nit. Però les darreres dos setmanes i en plena calorada se'm va fer una mica llarg. Ja em costava molt moure'm, estava cansada i dormia malament, tenia por de fer res que fes mal a G. o la posés en perill. I s'hi va suma...

Primer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'...

M'has descobert la lluna, caminant pel carrer, tu dalt del tricicle que et van portar els Reis, la mà alçada cap al cel, el braç estirat amunt, amunt. T'he descobert la platja amb les petxines colgades i la neu, però és freda. M'has descobert els arbres, que anomenes dolçament. I el vent, que em bufes a la cara. M'has descobert les brosses menudes, menudes, escampades per tot casa, que tan gentilment em portes al palmell de la mà com si fossin un tresor. Em fas xisclar de joia si veig un avió al cel i tu hi ets, per ensenyar-te'l. Em fas sentir la música de cada objecte i gaudir dels sorolls dels camions, com més grossos millor, sense moure'ns de casa. Amb tu em deixo acaronar pel sol quan tenim temps de passejar tots dos i trobem un racó per a nosaltres sols. I el temps, aleshores sí, s'atura. Amb tu comparteixo el que a mi ja em feia feliç, en aquella vida anterior en què encara no hi eres: la literatura, l'art, els paisatges ...

Ahir vam celebrar el primer aniversari de Lluc. Us dono idees per a muntar una festa tan especial com mereix l'efemèride però senzilla, per a pares amb poc temps (tot i que ens pensàvem que les banderoles, les cols de papers i tot plegat ja estava muntat i J. s'ha passat nits davant de la TV fent manualitats).  1. Invitacions. Volia que L. hi participés, així que van ser una cartolina blanca D'un A 3 i ell, amb pintures de dits de diferents colors hi va anar estampant mans i peus. Totes diferents i fetes a mà. A mi m'agrada guardar-ho, així que també en va fer una per a nosaltres. 2. Convidats. Pares, iaios i padrins. Lloc: casa nostra, que és ple hivern. Aquest cop, a diferència del sant, vam fer-ho a les cinc i a les 7 ja havíem menjat pastís i va entrar a fer una migdiada tard. El vam despertar poc més d'una hora més tard per a sopar, però no va voler. 3. Menjar (berenar). Al sant vam fer aperitiu i foundue de fruites amb xocolata, ben entaulats i pas...

L'onze era divendres i tenia visita amb la ginecòloga. M'havien de posar les corretges per primera vegada per monitoritzar-nos però s'hi va repensar. Tens contraccions? Com ho he de saber? Com un mal de regla. (No vaig dir que no em solia fer mal). Vaig pensar que no, que allò no era. Que caminés 2 hores al dia perquè el primer fill sol trigar. Era la setmana 37. El part s'esperava el 28 de gener.  Em va arribar, finalment, l'Epinó. El dotze vaig caminar 45 minuts totsola. J. es va examinar del màster de la UOC a la UAB i el vaig anar a buscar a l'estació. Estava molt cansada i gens disposada a tornar a caminar a la tarda. Vaig corregir exàmens i posar notes. El tretze vaig escriure una entrada al blog dient: vine quan vulguis, però no em facis patir gaire pensant que t'han de treure. Vaig acabar de corregir treballs i vaig posar les darreres notes a les 16 h. J. era a l'ordinador acabant un treball de la UOC. Li vaig dir que em feia una mica de mal la p...

Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!!  Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final...

El 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, alme...

Mentre fora tot sembla haver embogit amb la imminència del Black Friday, dins m'agrada recordar la tradició més bonica que vaig viure als EUA. Dijous ja torna a ser Acció de Gràcies i enguany ho tinc molt fàcil. Estic agraïda pel nostre fill, que m'omple els dies d'alegria i de rialles.  Perquè tenim salut, nosaltres i les iaies. I jo vaig tenir un bon part (llarg però bo) i una bona recuperació dels punts. Perquè mons pares ens ajuden molt amb el menut. Perquè tinc feina, una feina que m'encisa, i he gaudit d'un permís de maternitat i de lactància i no tothom ho pot fer. Perquè, a més, em permet conciliar dins del que cap i enguany tinc temps per a la recerca. Perquè m'he conegut com a mare i això m'ha fet més generosa i m'ha donat una perspectiva que desconeixia. Perquè torno a gaudir del temps lliure: el dels caps de setmana i el de les festes, que solc respectar. I sovint fem activitats en família. Pel pis, que hem convertit en llar en un any. Finalm...

A casa (amb mons pares, J.) ho tenim tot organitzat perquè jo pugui treballar jornades normals, la majoria des de casa i assistir a reunions, fer classes, anar a actes... i tornar en acabat. Però aquesta setmana he tingut un congrés. La sort és que era a Barcelona (si no no hauria enviat cap proposta per anar-hi, que de congressos n'he fet molts) i el que ha estat més difícil és que formava part del comitè organitzador. Un congrés són moltes hores. Comencen a les nou, hi ha un sopar social, acabes havent de dinar a prop i s'acaben a les vuit o nou de la nit. Suma-hi una hora de viatge. I, si l'organitzes has de ser-hi abans i la major part del temps. I a L. sempre li dono jo el menjar i l'hi solc fer. I les farinetes són el que ara em fa patir més perquè sempre penso que no avancem. Tothom ha estat molt comprensiu, els companys, la directora del congrés. Des del principi, de fet, perquè ja em vaig haver de sa...

Fa unes quantes entrades us vaig parlar de les meues millors activitats postpart. No per a la mare en exclusiva, sinó per fer amb un nadó. Ara us llistaré les activitats que a mi m'han anat millor amb L., però ja sabeu que els nadons tenen dies en què tot rutlla sense que ho esperis i altres en què res no va com volies. A l'agost ha estat difícil trobar llocs oberts i que no fossin activitats per patir calor. 1. Excursió a Montserrat. La vam fer a la primavera i ens va agradar molt. Vam aparcar a l'aparcament de l'estació del cremallera i hi vam pujar en tren. A L. el va espantar una mica el soroll, però res que no es pugui assumir. Dalt, vam fer la volta. Vistes, escultura de J. Plensa, vam posar una candela, vam entrar al monestir, vam comprar mató. Passejada i dinar a casa. El vam portar en cotxet perquè ja no li agrada tant que el portegem (hem de provar-ho amb ell a la serrona). 2. L'aquari de Barcelona. Hi vam anar per celebrar els seus sis mesos i vam xa...

Dels sis als set mesos el canvi ha estat impressionant. De cop, a la visita dels sis, el metge el va asseure i va veure que ja s'aguantava tot sol i que ho feia molta estona. També ens va donar el tret de sortida per començar amb l'alimentació complementària: dinar (verdura amb carn blanca/vedella o verdura amb peix) i berenar (fruita), tot triturat, tot i que jo sovint li dono fruita de la meua perquè la xucli (i vaig tenir un ensurt, així que ja no me'n refio tant). Ell es volia incorporar sense parar, fins i tot a l'hamaca i el vam haver de tornar a lligar quan l'hi asseiem. Va començar a estar a la trona quan mengem durant una visita de quatre dies a la caseta que els sogres tenen a la platja. Un perill, va esdevenir. L. és mogudet i molt divertit. Que s'aguantés assegut va fer que el deixés jugar al parc amb l'arena. Hem tingut sort que coincidís amb les vacances (sobretot jo, que ho he pogut viure de ple) i que el parc es va ...

2019.

Avui L. fa cinc mesos i en fa un que tinc pendent un escrit sobre la conciliació laboral i familiar amb un nounat i sobre la diferència entre la implicació de pares i mares en la criança del fill (almenys des de la meua experiència i ja m'imagino que hi ha casos en què això no és així). Sense recances. Però ara només vull escriure una nota breu que contrasta, i molt, amb l'humor de l'entrada anterior i també amb el que hauria estat fa un mes l'escrit sobre la conciliació. El primer dia, la primera setmana, van ser els moments més durs. En general, jo treballo des de casa i això (que té avantatges i inconvenients, però que ara mateix em va la mar de bé) feia que no tingués sentiment de culpa per deixar-lo, però sí que em feia sentir malament (i encara no les tinc totes sobre com anirà quan s'assabenti més de tot) que ell pensés que d'un dia per l'altre no hi volia jug...

Sabem de sobres que hi ha gent tòxica. A vegades simplement hi són. M'imagino que, en lloc de portar un jardí dins, hi tenen un bosc cremat. I busquen que l'incendi s'escampi perquè no sabrien com aturar-lo.

Diria que avui fa un any que vaig saber que estava embarassada de L. Era la primera de moltes grans notícies que em portaria L. Només em dol profundament que per tan poc no la pogués compartir amb el iaio J. Hauria estat tan content de saber-ho! Recordo que em va venir la regla a una de les visites a l'hospital, just quan passàvem la quarantena del zikka (que no ens va picar) i vaig pensar que com m'agradaria poder-li donar una sorpresa així. Era pel 21 d'abril, perquè el 30 es veu que, contra tot pronòstic, ja tenia L. dins, però no ho sabíem i no ho vam poder dir a temps. La resta, ja estava tot dit. Els dos iaios haurien saltat d'alegria de saber que tindrien un besnét. Amb el contents que van estar del casament.

1. Les sessions del curs de postpart. Vaig anar a les del CAP de Can Mates de Sant Cugat del Vallès amb la llevadora Montse. Molt recomanables. Entre el dit trencat i que eren el matí que ve la dona de fer feines a casa, només vaig poder anar a dues de quatre sessions, però ara: conec mares del barri, em va ajudar a sortir de casa per anar més lluny un cop a la setmana (hi vaig gairebé enllaçar després de tres dimecres del grup de lactància al mateix lloc. Al grup de lactància m'hi portava J. amb cotxe perquè encara tenia permís, però a l'altre hi anàvem amb el cotxet, abans que l'avorrís del tot. Ara ja hem passat al que en teoria és a partir de sis mesos perquè no veia res, tan tapat), era una hora i mitja de distracció diferent per als dos, vaig aprendre massatges infantils i compartir dubtes i vaig veure com a ell li cridaven l'atenció els altres nadons. Malauradament han decidit continuar...

Moltes vegades em queden entrades de blog com a esborranys que sé que no reprendré perquè ja els ha passat el moment. L'altre dia volia escriure sobre l'amor que sento pel meu fill, aquest amor que creix amb una força desmesurada i que fa molt difícil no fer-li estimades cada dos per tres. També fa que et plantegis com funciona l'oxitocina que diuen que alliberes al part. Fins on arriba l'hormona i què ja no en depèn? Suposo que a mesura que n'anem descobrint la personalitat aquest amor es farà més concret o personalitzat. Però ara encara ho trobo més fàcil. És un nadó. Plora quan ens ha de comunicar alguna cosa i no té cap altra manera de fer-ho. Els defectes humans no hi entren en joc. A la reunió d'abans del bateig el capellà va parlar de la purificació que representa l'administració d'aquest sagrament. Va explicar que també hi havia pecats com l'enveja o la gelosia que es manifes...