Taller de creació literària

Després d'Osaka i Nara, vam passar tres dies a Kyoto (el darrer vam aprofitar per agafar el tren J. i jo i fer una excursió, però ho deixaré per a una altra entrada). Des d'aquí també es pot agafar el tren bala fins a Hiroshima, però a nosaltres ens havien assegurat els amics del Japó que val la pena dedicar temps a Kyoto. De fet, a la ciutat hi ha molts temples i jardins per visitar. Us n'enumero una tria. 1. Un dels meus indrets preferits del viatge, que ja havia esmentat a la primera entrada, el santuari xintoista de Fushimi Inari: Aquest és el revers dels torii, on han signat les persones que els han pagat com a donatiu. S'ha de tenir en compte que hi ha temples i pagodes que tanquen aviat, de manera que és important mirar els horaris abans. 2. El Temple Daurat, amb uns jardins també preciosos. De postal. 3. El castell de Nijo. El que està construït de manera que la fusta xerrica i grinyola quan la trepitges perquè els senyors del cast...

Dotonbori, Osaka. A Osaka no hi ha gaires punts turístics: el castell, un edifici arquitectònic que em sembla que es deia Garden Tower, aconsellable per la vista de la ciutat amb una bogeria de carreteres que fins i tot travessen edificis i el que més recomanem, el barri Dotonbori de nit, ple de llumetes, pantalles, restaurants, gent jove, botigues i una passejada pel costat del riu. Aquest barri tampoc no està ple de turistes i ens va entusiasmar. No és comparable als barris il·luminats de Tòquio, però ens estimaríem més aquest. Des de l'agost que no escric una entrada com Déu mana al blog. Des d'aleshores han passat moltes coses. Massa coses, pel que fa a aquest país nostre. Potser vam pecar d'il·lusos amb la Unió Europea i, malgrat tot, jo sóc un dels optimistes, dels que continuarem, amb la feina de cada dia i el nostre granet d'arena, fins on es pugui arribar. Vivim des del vint de setembre enganxats a les notícies i pendents de sortir al carrer. Ja fa mesos q...

Es fa difícil trobar un balanç: entre allò que ens agradaria visitar (tot allò que et sorprendrà, que desconeixies, els viatges que no esperaves com Miami o Saint Louis i aquells que, per canvi de circumstàncies, al final ajornes, com ara Yellowstone), allò que voldríem experimentar, la vida quotidiana construïda en un lloc nou (amics, restaurants, cine, les festes anuals), el que voldríem llegir, escriure i, sobretot, la feina, la que tenia i els projectes que van sorgir quan acabava d'arribar i, dels quals, ara també m'estic acomiadant (a vegades, però, tancar bé o poder passar el relleu, també en comporta, de feina). N'hi ha d'altres que continuaré un cop a Catalunya. A Newport hi volia anar, però el transport era difícil i, com en altres indrets que al final no he visitat, vaig pensar que passaria una nit fora (un dels molts plans, però aquest depenia de mi). Finalment, a mesura que han anat passant els dies, la feina augmentant (a vegades, com més treballes, mé...

Us escric breument des de NYC (i des des del mòbil, al terra de l'hotel encatifat mentre carrego la bateria; tinc el mòbil espatllat i per això no he pogut fer fotos des de la posta de sol, però a l'estiu tinc intenció de posar-hi remei). És més de la una de la nit, he estat sopant (i còctel i molt bona xerrada) amb una antiga companya de la meua Alma Mater i ara amiga (aleshores ens coneixíem poc; ella és tres anys més jove). Immillorable, però la nit passada no vaig dormir. Va haver-hi un contratemps a la feina que volia solucionar abans del viatge i ho vaig arreglar a mitjanit. Encabat havia de preparar la maleta i mirar mapes i adreces. A quarts de cinc em llevava per agafar el bus a les set i les quatre hores i mitja de viatge les he passat fent capcinades. M'havia endut un dinar ràpid per a cruspir-me'l a l'hotel sense perdre ni un segon i anar directament a la biblioteca de la Hispanic Society of America per treballar. Tancaven a les 4.30, però a les 4.10 ja ...