Taller de creació literària

Fins ara us he parlat de la hipoteca, del trasllat i de postvenda, però no de les primeres compres que hem fet per a la casa nova. J. s'ha ocupat de les petites coses, com ara eines, paper perquè no hi hagi fricció entre les cassoles o entre els estris de cuina i el calaix, panys de seguretat per al balcó i les finestres, paelles d'inducció... Jo no hi entraré perquè se m'escapa, però si us penseu comprar-vos un pis aviat, aneu fent comptes perquè aquestes menudeses sumen i molt. 1. Vam comprar cortines per al menjador i la cuina. Jo no volia tornar a veure la del menjador del pis vell. Ens falten les de l'habitació de matrimoni, les dues habitacions menudes i l'estudi. 2. Tovallolers i tots els estris de bany (escombreta, ens falta sabonera per al segon bany, paperera). 3. Cortina de dutxa per a la banyera de L. i mampara per a la nostra (han de venir-la a instal·lar). 4. Organitzador de coberts (ens ha d'arribar). 5. Llums (encara ens en falten unes

No puc evitar-ho: quan tinc un dia tranquil·let després d'un o de diversos dies més intensos, el cap bada i vaig d'un lloc a l'altre i vull escriure o llegir sense pensar que si continuo així demà tornaré a estar atrafegada. Ara J. m'ha passat el relleu amb postventa del pis (Sòlvia) perquè ja no pot més. Avui ja he trucat al cap d'obra de postventa (Vies) i a l'instal·lador i he escrit a la comercial de postventa (no en tenim el número, reps resposta automàtica i et diuen que d'aquí dos dies haurien d'haver-ho mirat, de seguida és cap de setmana) perquè encara tenim: tres vidres ratllats, un cable d'Ethernet inexistent a l'estudi, no funciona la bomba de calor, s'ha de repintar un tros de paret. Fa un mes i mig que van lliurar-nos les claus del pis i volem tenir-ho tot a punt per quan arribi L. També esperem tenir més calaix el més que ve per poder comprar fato imprescindible: calaixos per als armaris (l'armari vell no ens hi cap i, de

Estic a punt d'estrenar-la. Ja sabeu la il·lusió que em fa estrenar agenda nova, però aquesta és diferent. L'agenda t'ajuda a organitzar-te, a saber què has de fer i quan, quins compromisos tens. I aquest any que ve pareix imprevisible. Almenys, jo sé ben poc què esperar-ne. Sé què passa quan vas a viure a un país nou o quan comences una feina, però això no ho he viscut mai. L. està "previst" que neixi la segona quinzena de gener, de manera que, just després de festes, tinc el calendari net. Li hem fet lloc i temps. Em preguntava l'altre dia el meu amic cineasta a què pensava dedicar el permís de maternitat. A L., vaig contestar tota decidida. No en tinc cap dubte: no serà un període en què miri d'encabir-hi res més. Seran quatre mesos de veure com es fa gran. Quan els primers mesos em passava les tardes marejada al sofà em costava pensar que era una activitat productiva (allò que avui dia gairebé tothom persegueix) i m'havia de convèncer que era part

Escric aquesta entrada perquè no puc fer res més. Hauria de corregir treballs de la UOC, que tenen termini de lliurament, però allò dels contratemps i imprevistos, que normalment redueixes a un o dos l'any, realment imprevisibles, en el nostre cas és cada dia. La gestió de la postventa del pis és una tortura. No trobareu la resposta sobre com actuar en cas de mala combustió de gas, en aquest escrit. Més aviat s'agraeixen les propostes. Dijous: revisen la caldera i li treuen el precinte. Divendres: instal·lem alarmes de seguretat i alarma de qualitat de l'aire. L'alarma, que potser ens ha salvat la salut i/o la vida, es dispara a la nit. Ventilem. Dissabte: matí: es dispara l'alarma i truquem als que les gestionen. La reiniciem i en  fan el seguiment. A la nit torna a pujar i hem de ventilar. J. entra a la cuina i es mareja pels gasos acumulats. Diumenge: Truquem al gas. Durant el cap de setmana no tenen servei d'emergències. Dilluns revisaran l'escal

Aquesta tarda hem tornat a Barcelona. Primer a comprar-me roba d'hivern premamà a Paramamá, que de les botigues de roba per a embarassades de Barcelona és la que m'agrada més (n'he vist d'estrangeres en línia, però no soc gaire de comprar per internet). Encara que sigui per poc temps, necessitava roba d'abrigar que no em faci sentir incòmoda. Ara, a més, puc presumir de panxeta, si vull. Encabat teníem hora reservada a Ecobebé per veure L. en una ecografia 5D a prop d'on vivíem abans. Ha estat la primera vegada que J. l'ha vist. Estàvem embadalits, mirant com obria i tancava la boqueta, amb el cap contra la placenta. Al final, ha xuclat el cordó umbilical. Semblava tranquil, descansant plàcidament, però mentrestant jo en notava les patades, com sol ser habitual en ell. No li hem pogut veure la cara sencera del tot pel tipus de placenta, que deixava poc espai perquè rebotessin els ultrasons. També li hem escoltat el cor i m'han ensenyat com estava posat.

Ara als somnis sempre hi surto embarassada. Vaig en patinet, bec o em trobo vells amics de qui fa anys que no sé res i estic embarassada. No cal que siguin somnis sobre l'embaràs o el menut (que n'he tingut), però em veig el barrilet. Divendres passat vam fer la primera de les quatre sessions de preparació del part a Llevadonas a Barcelona a través de l'assegurança. També havia trucat al CAP (hi havia d'anar en persona per apuntar-me a la llista no se si d'espera) de la zona on vivim ara i a l'Hospital General (només en fan els dilluns, el dia que ensenyo al màster) i a l'Asepeyo (només per als seus assegurats), però no ens anava bé. Llevadonas és un institut de la dona. Ja els coneixia perquè era un dels llocs que havia mirat per fer ioga per a embarassades, tot i que per temps no ho he fet. També en teníem un de més barat a la voreta de casa, a Gràcia. Quan l'obstetra ens va recomanar Llevadonas no en vivíem gaire lluny. Tenen tot tipus de sessions i

No ha estat un trasllat tranquil encara que l'hagi pogut viure amb comoditat . Una setmana i quatre dies més tard encara no hi he pogut dormir; demà ho faré. De fet, no hem pogut ni desempaquetar perquè passàvem el dia a casa els meus pares. Al pis nou esten envoltats d'okupes. No aconsegueixen fer-los fora i ja han okupat quatre pisos. I seguim trobant destrosses a casa ara que ens acaben d'instal·lar l'electricitat. L'anècdota ha estat sonada. El pis m'encanta. Hi entra molta llum. Hem comprat uns quants llums i les cortines hi queden molt bé, a més de seguretat per a les finestres (ara no només a Barcelona has de prendre moltes precaucions). A poc a poc anirem adquirint el que ens fa falta. El mes que ve. J. ha feinejat bastant per casa, però amb el drama dels okupes ha hagut de demanar més dies de vacances perquè sempre hi hagués algú. Els de la promotora han instal·lat guàrdies de seguretat a l'edifici fins que aconsegueixin expulsar-los. Vam pensar q

Avui escric indignada, per desfogar-me, amb un menut dins que em nota nerviosa. Em sembla que vaig explicar-vos que el 9 d'octubre vam signar el préstec de la hipoteca i que ens van lliurar les claus. Aquella nit vam començar les gestions electròniques amb Endesa, que J. vol denunciar a través de l'Oficina del Consumidor perquè ha estat tanta la incompetència dels treballadors que han fet malament el procediment tres dels 4 cops. El 27 vam fer el trasllat i ara fa una setmana que no podem cuinar, escalfar casa (tenim gas però ens han precintat l'escalfador fins que tinguem llum) o il·luminar-la (ara que va canviar l'hora i es fa de nit de seguida). Impotència, ràbia i paciència. Esperem que la setmana que ve se solucioni. Quart intent. Mentrestant, més de 40 euros de telèfon amb Endesa, no podem avançar amb el pis ni instal·lar-nos-hi. Per sort, tenim casa mons pares, perquè el 31 vam tornar pintat i net el pis vell i anem comprant els acabats (tovallolers, llums, mampa