Taller de creació literària

Porta-aliances de Mr&MrsbyAni. (Permeteu-me la selecció una mica matussera de fotografies: les he caçat al vol perquè encara no estan ordenades i no he pogut triar-les gaire). Continuo amb les recomanacions, convençuda que els casaments cada vegada es refinaran (personalitzaran) més i afortunada també de no veure com paperines o ventalls ja formen part de les expectatives dels convidats, cosa que penso que passarà aviat i que s'anirà oferint més i més. 4. Tant la primera com la segona fotografia són obra de Mr&MrsbyAni . El porta-aliances és de conjunt del ram i les figures dels nuvis són els nostres mini-jos. Està marcada la línia del meridià de zero, el meridià de Greenwich, on J. i jo ens vam conèixer l'any 2005, com va explicar dissabte mossèn Carles. Entusiasmada amb el procés i el resultat. Molt recomanable . Vam posar les figuretes davant del pastís, que em va deixar bocabadada. 5. Vaig descobrir Ana, del punt anterior, a través d'una b...

Detall de tres de les plantetes que vam regalar als convidats. Acabo de penjar un vídeo curt a Instagram (no l'havia usat mai; és un compte privat) perquè els alumnes de l'institut em vegin, que tenien ganes de veure una fotografia del casament. Fa goig rebre'n les felicitacions i que diguin que voldrien tenir-me de professora el curs que ve. El curs que ve, que ja està tan a la vora. A part de contestar-ne els missatges, el que he començat a fer és escriure ressenyes a la xarxa sobre els proveïdors que ens van oferir serveis el dia del casament (de pagament o no). Així que aprofito per fer-ne una petita llista aquí, amb quatre paraules sobre cadascun d'ells. Tot va sortir de forma immillorable, però això no vol dir que alguns no et facilitessin el procés més que els altres o no te'l fessin més agradable, per tant vull valorar-ho en conjunt, des del dia 1. Eines electròniques gratuïtes que m'han servit molt: 1. Sense cap mena de dubte, l'aplic...

Tornen a ser dies de moltes emocions. Aquesta setmana ha fet un mes des que ens vam prometre (amb declaració, com a les pel·lícules) a Walt Disney World. Va ser una sensació de molta alegria, encara més accentuada pel fet d'estar junts durant una setmana després de molt de temps. Probablement, una setmana seguida de despertar-nos al mateix lloc cada dia no la temíem des de fa més de dos anys. De fet, no la recordo. Per festes no crec que trobéssim tants de dies seguits. Després, les ganes d'explicar-ho a la família, que ja ho havien sabut per missatge, de viva veu i per Skype. Fins i tot vaig escriure una carta i dues postals, però se'm van acabar els segells i no hi penso mai. Aviat us les enviaré. Aquella il·lusió d'emprendre també aquest projecte i la tranquil·litat d'haver decidit que no ho faríem fins que torni a les acaballes de juliol, per poder-ho fer junts i en persona. Tot i això, sempre hi ha preocupacions de dates. Només hi havia una qüestió que vam...

L'any passat vaig tornar del congrés de Toronto per l'Arts First. Aquell dissabte tenia un altre acte a Harvard i vaig retratar-vos les flors que vaig trobar de casa a la universitat i d'allí a la recepció final. Feia bo, molt bo, després d'un hivern tancats i per la finestra ens arribava la música del festival d'art de Harvard, que vaig visitar l'endemà. Em va encantar. En guardava molt bon record i, com que dura sempre tres dies, enguany no em volia esperar fins al darrer. Divendres vaig agafar el programa a l'Oficina Internacional, on havia anat perquè em caducava una signatura de la documentació que necessito cada vegada que entro al país (per si de cas, no fos que al darrer moment decidís fer una inscursió al Canadà en cotxe) i vaig buscar de seguida si tornaven a fer el recital de contacontes, però no estava programat. Així que, encabat de fer dia de biblioteca, ens vam trobar amb A. (que em va presentar M., catalana) per anar a escoltar Jazz a la...

Ja des de Somerville, jo.

Imatge de The Rookery, restaurat per Wright. Hi hem fet una visita guiada (pagant), nosaltres i uns altres catalans a qui M. coneixia. "Plujós" no és el millor adjectiu per definir el dia d'avui: aquest matí ha plogut a bots i barrals i, evidentment, a la Windy City hi feia vent; tant, que hem acabat tots xopets i els peus xipollejant. Ara som a l'hotel mirant com neva i, alguns, fent la migdiada. Aquest matí hem recorregut el centre, The Loop, amb els edificis de Sullivan, Mies van der Rohe, Wright, l'escultura de Picasso una altra vegada, l'edifici altíssim Willis Tower (s'hi pot pujar, però avui la boira no deixava veure ni on s'acabava), l'oficina de correus, els famosos teatres. No està lluny, però els mapes no marquen els edificis i monuments i es fan difícils de trobar. També és el barri de les primeres editorials. The Loop. Ens hem canviat a l'hotel i hem baixat a dinar a Hoyt's, cuina americana moderna. Aquests són els plats de ma ...