Taller de creació literària

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que s...

Ahir L. va fer tres mesos i ho vam celebrar a casa sons iaios paterns. Era la primera vegada que L. menjava fora de casa i es va portar molt bé. I això que està constipat, tus i té tants de mocs que s'ofega. No hem passat bones nits. Ja estava constipat, però ha empitjorat aquest cap de setmana, quan vaig anar a signar llibres a Sant Cugat. És l'únic dia que ha estat emmarat i va ser tan complicat que vaig anar-me'n a mitja sessió. I això que al final m'havien acompanyat tots dos. L. està molt espavilat. Per exemple, agafa el sonall amb una mà i se'l fica a la boca. Emet més d'un so i pareix que vulgui formar frases en una conversa. Ja fa temps que riu i que té cançons preferides o segueix objectes amb la mirada a través de l'habitació. Intenta reptar aixecant el cul. S'està estones llargues jugant amb els mòbils que pengen. Vol incorporar-ee, fer-se cap endavant i s'asseu si l'agafo pels canells....

De les rutines que us vaig parlar l'altre dia la que més em costa és recuperar la llibertat de moviments a casa. Em costa perquè ja m'agrada, tenir L. acurrucat damunt. Després de la crisi de les vuit setmanes (segons el llibre Las semanas mágicas, que és el més útil dels tres que vaig comprar de puericultura) em pensava que ell ja s'havia fet massa gran per voler-hi estar. També hi fa que dorm menys i aquests darrers dies portem un bon ritme pel que fa a les activitats diàries. Darrerament, he començat a passejar-lo cada dia: alterno passejades llargues amb recorreguts curts perquè em canso molt. Si vaig totsola, com passa la majoria de dies, em canso més. A poc a poc anirà fent més bo i podré destapar-lo més. Tinc ganes d'abaixar-li la caputxa del cotxet una altra vegada perquè vegi el cel i les rames dels arbres, tot i que el sol el molesta. A J. i a mi ens agrada molt estar a casa, tant, que a...

Escric aquest apunt breu un dissabte a la tarda. L. dorm al sofà, al meu costat, amb el cap damunt d'un coixí i no del meu pit. El 14 farà dos mesos. Pareix que quedin lluny els dies que giraven al voltant de la lactància o en què L. dormia i dormia sense interactuar amb res del seu voltant (tret de son pare i de mi, a qui sempre ens ha escoltat i mirat amb interès). Diuen que als tres mesos tot canvia molt, que fan senyals de reconèixer-te i estar contents de veure't, que cada cop se'n riuen més. L. té moments de molta "lucidesa", de concentració en nosaltres, d'expressió verbal i riallades. És molt gratificant, encara que sigui a les dues de la matinada o que et sembli que ha fet un salt enrere en altres coses. Una de les grans preocupacions dels blogs de mares que llegeixo és el moment en què s'han de quedar totsoles a casa amb el nadó perquè el pare s'ha de reincorporar a la feina. Nosaltres ja hav...

La setmana passada L. va fer un mes. Ho vam celebrar amb el pastís L., creació de ma mare. També vam fer una passejada més llarga del que és habitual fins a una granja propera. Encara fa fred i això limita les hores en què gosem sortir de casa amb L. Sovint simplement se'ns fa massa tard, però aquell dia el volíem celebrar de valent. Recordo com els primers dies no agafava el telèfon per sistema i no volia saber res dels missatges que encara m'arribaven de la feina. No havia ni pogut escriure el missatge automàtic que gaudia del permís de maternitat. No m'havia connectat a l'ordinador. Cada matí anàvem al metge o a un grup de lactància i la resta del dia anava mig nua per casa alletant-lo, provant la solució del dia. Eren dies de conèixer-lo. Per fi li havíem vist la cara, però encara no sabíem gairebé res de la seua personalitat. Ni tan sols vèiem clar que ens reconegués...

Tens molta força al coll i des del primer dia que aguantes una estona el cap, amunt. T'agrada dormir damunt del pit del papa i de la mama; et calma escoltar-nos el cor i sentir la nostra escalfor. Els primers dies, quan t'enfadaves, ens ho feies saber amb un "aha hehe" que ara ja ha canviat. Amb poc més de dues setmanes ja veiem com has crescut i et trobem molt canviat. Quan vas nàixer eres clavat a ton pare quan era menut. Ara cada dia reconec més trets meus en tu. Els ulls, la mirada. Fins i tot veig M. en el teu nas. T'agrada observar les llums de cada habitació i et vas adonar de seguida del canvi de l'hospital a casa, tot i que només tenies dos dies. Abans de sortir la doctora ja ens va avisar que eres peludet. Tens els cabells (sort que no et vam posar Guifré, que rimava amb el teu primer cognom) i les ungles llargs. Et sorprens de tot abans de pronunciar-te: del primer bany, el primer passeig en cotxe. T'encanta sentir-nos parlar a ton pa...