Taller de creació literària

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que s...

Bon any! Em penso que ja ho vaig dir, però les festes m'han anat molt bé. Vam passar els primers dies a Tivenys, fins a Sant Esteve, i encabat vam muntar el Cap d'Any a casa. Ara tenim els pares a prop i ma mare es va oferir a fer-nos un súper-càtering com el primer any que vam viure a Barcelona, però al final vam decidir cuinar nosaltres dos, de forma menys ambiciosa que l'any passat, però que fos preparat per nosaltres. El menú no podia incloure cap dels aliments que tinc prohibits durant l'embaràs i volíem que fos ben senzill de preparar per no passar-nos hores a la cuina. 1. Vam repetir els gambons al forn amb all i julivert. Va ser el més bo.  2. Croquetes de la iaia amb les sobres del bullit de Nadal. 3. Safata de formatges pasteuritzats. 4. Abadejo arrebossat. 5. Trufes (una capsa entre els dos, ens vam cruspir), polvorons, torró i raïm. Aigua i xampany. La part que vaig fer jo no tenia l'aspecte que hauria volgut, per això no e...

Safata d'estrena. Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto  i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar ...

Encara ara les amistats se sorprenen que m'agradés tant el menjar japonès perquè suposen que tot són verdures i peix cru i que només devia menjar arròs. A mi també em feia por, però la varietat de la cuina japonesa no s'assembla gens a la idea que encara se'n té per aquí. (Avui he anat a un restaurant vietnamita de Barcelona amb una colla i el panorama ha estat molt diferent). Així que encara tinc més ganes de compartir amb vosaltres el banquet que ens van preparar, tots vestits amb yukata i els cambrers (les cambreres) amb quimono. Em fascinen els plats i platerets i recipients de fusta de la taula japonesa parada. Aquí hi veieu els entrants. Teníem dos foquets, on els que vam voler també hi vam cuinar el peix cru del plat de la dreta. Eren per a la carn, però. També és zona d'una carn excel·lent amb denominació d'origen, tot i que la que vam menjar a dinar era de la més preuada, juntament amb la de Kobe, i es notava. El sopar va tenir lloc al primer ...

The Avenue, restaurant de Barcelona (vaig entendre que hi fan festes també, de les que duus una etiqueta on hi diu "single", "it's complicated", "compromès"). Ja sabeu que abans no havia viscut mai a Barcelona (jo que sóc tan urbanista i no és ironia) i que l'any passat, des del gener, com que no m'agrada conduir, em passava dos hores d'anada i dos de tornada per arribar i tornar de la feina a Terrasssa. A vegades tinc la sensació que el meu cos compensa que durant sis mesos m'aixequés a les cinc del matí, jo que no he estat mai de matí. Un dels grans canvis amb la feina nova va ser adonar-me que amb menys de dos quarts hi seria, de porta a porta. Però nosaltres som casolans i a vegades ens preguntem si ja aprofitem prou que paguem el preu d'un lloguer a Barcelona, nosaltres que som persones d'una cosa rere l'altra, de pair molt i, bé, poc sortidors, en comparació amb molta gent del nostre voltant. Quan vius fora, sob...

Després d'Osaka i Nara, vam passar tres dies a Kyoto (el darrer vam aprofitar per agafar el tren J. i jo i fer una excursió, però ho deixaré per a una altra entrada). Des d'aquí també es pot agafar el tren bala fins a Hiroshima, però a nosaltres ens havien assegurat els amics del Japó que val la pena dedicar temps a Kyoto. De fet, a la ciutat hi ha molts temples i jardins per visitar. Us n'enumero una tria. 1. Un dels meus indrets preferits del viatge, que ja havia esmentat a la primera entrada, el santuari xintoista de Fushimi Inari: Aquest és el revers dels torii, on han signat les persones que els han pagat com a donatiu. S'ha de tenir en compte que hi ha temples i pagodes que tanquen aviat, de manera que és important mirar els horaris abans. 2. El Temple Daurat, amb uns jardins també preciosos. De postal. 3. El castell de Nijo. El que està construït de manera que la fusta xerrica i grinyola quan la trepitges perquè els senyors del cast...

Menjar a l'aparador d'un restaurant (aquest encara és senzillet). Botigues, totes atapeïdes de coses. Igual que els edificis, estrets de façada en alguns llocs (perquè els feien pagar segons l'amplada de la façana) i amb restaurants a cada pis anunciats amb llums "de neó", l'atapeïment el vam trobar també a les convenience stores , botigues de de tot, com les pharmacies dels EUA. Per servir peix-globus en un restaurant necessiten llicències, perquè si no el talles bé és verinós, letal. Tenen mascotes per a tot. Aquesta és la de la torre d'Osaka, una mena de Wally, però l'humà amb una banya d'unicorn rosa de la torre de Tòquio ens va fer molta impressió. La mascota és aquesta , però hi havia un noi amb un con rosa al cap que feia una fila...  Kit-kats de matcha. Amulets dins d'un temple budista. Més amulets. Les galetes per als cérvols sagrats de Nara. Dolços embolicats. Una maiko, aprenent de geiko...