Taller de creació literària

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que s...

Aquests dies hem descansat (i desconnectat -no he contestat cap correu relacionat amb la feina- i dormit molt), llegit prou i estat amb la família. De fet, tampoc no vaig mirar el llistat de tasques pendents de Bodas.net fins ahir i no hem avançat amb els mobles, però això és relaxar-se.  Ja us vaig dir que no volia fer un seguiment de tots els passos per preparar el casament per evitar que se'n sàpiguen gaires detalls, com ara sobre el tast i la tria del menú, però hi ha qüestions que sí que vull compartir. Aquest ha estat el primer dia de Nadal que J. i jo hem passat junts, després de negociacions sobre com repartiríem els dies de festa, enguany i els propers anys. I el vam passar al poble. Així que dimarts vam aprofitar per anar a Tortosa amb ma mare i mirar tres botigues (una de les quals, de decoració, està a punt de tancar) per triar lloc per fer llista de nuvis. Malgrat que ja no es porta gaire, perquè cada vegada es prioritza més donar el número de compte perquè ca...

Us penjo l' entrevista a l'autora de Glopades de riu que va tenir lloc al Canal 21 per al programa de televisió Tens un racó dalt del món . Va ser tot un repte perquè es veu que les càmeres la posen una mica nerviosa, però tenia moltes ganes d'assumir-lo.

Aquesta setmana tenia dos dinars de pre-Nadal, un amb A. i altres amics (i persones que no conec), seguint la tradició del potluck i dels ugly Christmas sweaters   i demà un amb els catalans de Boston, amb tronc de Nadal i White Elephant o amic invisible, però he tingut imprevistos aquesta setmana i vaig decidir que no hi podria anar. M'he quedat a casa per acabar feina i tota la resta de tasques que he de fer abans de venir, que dimarts agafo l'avió (només faltava que avui descobrís un problema de mateniment a la casa). Però, al final, just a temps perquè des que aterro no tinc cap moment lliure, he tingut una estona per preparar els materials de la ruta literària a Tivenys, el 19 de desembre a les 16h. davant de la Pastisseria la Fornera, a la carretera principal. Els trobareu aquí . L'editor em va demanar que n'escrivís un text per al blog de Voliana, on aviat publicarà una selecció de les darreres crítiques que ha rebut el llibre. Us copio el text que he improvisat...

El dinou de desembre, Glopades de riu es presentarà per primera vegada al poble que el va inspirar. No hi trobareu una presentació tradicional: veniu preparats per recórrer els espais del llibre en un ruta literària i, després, tertúlia a la pastisseria La Fornera.

Us poso al dia dels darrers actes que es couen al voltant de Glopades de riu , perquè com va dir E. a la carta que em va arribar despusahir, gaudeixo moltíssim amb els esdeveniments al voltant del llibre i em reca no poder participar a molts d'ells pel fet de viure aquí, tot i que evidentment l'experiència americana ho compensa amb escreix. El llibre va ser a dos parades a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, a la de l'editorial Voliana i a la dels llibres ebrencs. Tot i que no hi vaig poder fer cap presentació ni signatura de llibres (em queda pendent fer-ho a cap acte que no siguin les meues presentacions), Glopades de riu va ser la publicació més venuda de Voliana a la fira. Núvol se'n va fer ressò aquí . La biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta organitza cada any a l'octubre unes jornades de lletres ebrenques, en les quals m'han convidat a participar de manera que sigui factible malgrat la distància. Així, el 24 d'octubre el meu ...

No us he parlat gaire del mes de juliol. Aquell mes en què tant les publicacions com les estadístiques del blog baixen (per cert, moltes gràcies perquè aquest mes d'agost i sense cap esdeveniment important JA ha estat el mes més visitat de la història del meu blog!) perquè sóc amb la família, amb J., a Catalunya. I, tanmateix, va ser un mes intens, que va passar volant i que no em va deixar gaire temps per reflexionar-hi, per pair tantes emocions i retrobades, sobretot per les presentacions del llibre. Potser ara, des d'aquí, és més fàcil verbalitzar el que va significar per a mi. (Sobretot ara que semblo immersa en una reflexió constant des de fa uns mesos. Estic introspectiva en un moment en què, paradoxalment, he tingut més interacció social del que era habitual des dels meus darrers anys d'universitat. Però aquesta és una de les facetes que no veieu en aquest blog o que només us deixo entrellucar, malgrat que sigui un blog personal, amb l'avantatge que em dóna l...

Aquests dies no he actualitzat gaire. Una vegada més no tenia connexió. He estat uns dies al poble amb J., desconnectant de tot (no em puc queixar, aquest estiu, potser una mica de mi per gandulejar tant). Els primers dies vam anar a dinar fora, vam fer sortides a llocs que ja coneixíem, fins i tot a Peníscola, on feia molts anys que no estava! Però dijous passat, just quan acabaven d'obrir la prohibició de passar en cotxe als boscos de la zona, vam anar a Cardó amb el iaio J. i la iaia L. Volíem veure el balneari on havia treballat mon iaio de pintor ara ja fa uns quants anys i que ja sabíem que estava mig enderrocat. Vam passar pel pas de l'àguila i el conill, pel tunelet, sempre vora el barranc i pel Pi dels Enamorats. Ens hi vam fotografiar i vam arribar al balneari, veureu que hi ha un munt d'ermites pels voltants, una de les quals era la del frare de la llegenda (també vam veure el Salt del Frare, des d'on van aviar el personatge penyasegat avall perquè l'...

Una de les mones fetes per la iaia.

Els lectors habituals d'aquest blog ja sabeu que, urbanita com sóc, vaig nàixer en un poblet, la localització del qual no sé si mai he arribat a descobrir-vos, però segur que podeu situar aproximadament gràcies a la varietat lingüística que utilitzo. Als sis anys ja vaig començar a anar a l'escola de la capital de comarca i als 13 ens vam mudar al mateix municipi on visc ara. Al poble, hi tinc la família. Aquest cap de setmana hi he anat, entre altres coses, perquè la meua quinta celebrava un sopar (i festa) especial pel nostre aniversari (una mica endarrerit, hauria hagut de ser el 2011, però se'ns ha fet difícil coincidir, perquè molts de nosaltres ja no hi vivim; de totes maneres, ho hem fet just a temps, un parell de setmanes abans que una noia del grup ens avanci en edat). Després de tants anys sense veure a la majoria d'ells, de tants paisatges i experiències diferents a la maleta de cadascun de nosaltres, el sol fet d'haver nascut i viscut al mateix lloc un...

Aquest dissabte, quan tothom estigui pendent de la Champions, Eutrapèlia celebrarà que és el seu aniversari. Anirà al poble, per estar amb toooooooooooota la família, perquè enguany fa una d'aquelles xifres grosses i simbòliques!

Avui he anat a Badalona on se celebrava el primer dia del VI Seminari sobre patrimoni literari i territori, titulat "La literatura i la dinamització de l'entorn". M'agrada escriure les cròniques de o les reflexions sobre els actes en què assisteixo al moment, perquè si no ho vaig endarrerint fins que em fa massa peresa escriure'n res. Però en aquest cas voldriaa dir moltes coses, perquè ha estat una jornada molt productiva i s'hi han debatut temes i s'han fet propostes concretes d'acció i presentat projectes molt interessants. Malauradament, un dia tan intens com aquest passa factura i ara estic desfeta. Intentaré fer-ne apunts breus amb idees clares (i, creieu-me, ara mateix em serà difícil). Un dels projectes que s'han presentat aquesta tarda a l'Espai Betúlia de Badalona ha estat el del Centre Quim Soler del Priorat (que forma part d'Espais Escrits), anomenat Priorat en persona . La presentació ha anat a càrrec de Roser Vernet. A diferèn...

Foto meua. La pallissa. Aquests dies me l'he endut al poble. És el segon any que ho fem i, de mica en mica, explorem junts el terreny. Cada any ens queden massa coses previstes o no per a fer, perquè la feina m'impedeix dedicar-li més temps plenament i endur-me'l a tots els llocs que voldria ensenyar-li o on no he estat mai, com les coves Meravella i passar més junts ociosos per casa. I repetir. L'any passat vam arribar després d'una bona caminada a la punta del Fangar i sort que ens hi vam trobar la tia Mari Carmen, que ens va portar a un restaurant per a dinar, perquè teníem el cotxe molts quilòmetres més amunt. Vam anar a l'assut, vam estar al parc i, sobretot, amb la meua família. Enguany hem anat a l'Ametlla de Mar i li vaig fer una visita-guiada-sense-baixar-gaire-del-cotxe per Tortosa. Va ser un viatge al passat, vam anar a la meua segona escola, el col·legi Bisbe Moll/Sagrada Família (feia 12 anys que no hi estava), vam passar pel carrer on havia vis...