Taller de creació literària

Mai no se m'havien acumulat tant les entrades per escriure. Queden la meitat de les cròniques japoneses, si fa no fa. Ahir vaig rebre una postal que em va animar a continuar escrivint-ne (gràcies, Eva; rebràs carta meua). Es fa estrany penjar fotografies de tardor en aquesta època (ara que, finalment, fa fred. A Andorra, amb els sogres, gairebé vam veure nevar). Enguany s'han duplicat els àpats (també amb els amics) i les visites (perquè la meua família s'ajunta més per Nadal i Sant Esteve i en som molts, així que no podrem veure'ns tots junts i de cop) i això fa que aquells bons propòsits que tenia abans de festes (avançar X, preparar les classes) quedin en un calaixet, esperant. Com sempre, dormim molt (J. menys, perquè va aprofitar de valent els dies d'esquí andorrans) i, a diferència de l'any passat, no havia tingut temps de preparar els regals, així que ara m'estic posant al dia. Finalment, avui sembla que tenim la casa a punt, bastant neta i end...

The Avenue, restaurant de Barcelona (vaig entendre que hi fan festes també, de les que duus una etiqueta on hi diu "single", "it's complicated", "compromès"). Ja sabeu que abans no havia viscut mai a Barcelona (jo que sóc tan urbanista i no és ironia) i que l'any passat, des del gener, com que no m'agrada conduir, em passava dos hores d'anada i dos de tornada per arribar i tornar de la feina a Terrasssa. A vegades tinc la sensació que el meu cos compensa que durant sis mesos m'aixequés a les cinc del matí, jo que no he estat mai de matí. Un dels grans canvis amb la feina nova va ser adonar-me que amb menys de dos quarts hi seria, de porta a porta. Però nosaltres som casolans i a vegades ens preguntem si ja aprofitem prou que paguem el preu d'un lloguer a Barcelona, nosaltres que som persones d'una cosa rere l'altra, de pair molt i, bé, poc sortidors, en comparació amb molta gent del nostre voltant. Quan vius fora, sob...

Passeig del bambú.  Aquell dia no vam matinar gaire. Vam fer cap a l'estació de Kyoto a mig matí, després d'esmorzar (occidental, perquè als seus esmorzars no ens hi vam poder acostumar: arròs, sopa, peix... patates fregides -no sé si eren part del bufet entès com a oriental o occidental) i vam comprar a la màquina bitllets de tren per anar a Arashiyama. Plovia. Per tant, J. també va comprar un paraigua. La nit abans havia fet una cerca ràpida per preparar l'excursió i teníem diversos objectius: caminar pel passatge de bambú (jo no parava de parlar del jonc), veure el Tenryuji Temple i els jardins que l'envolten, la casa del cinematògraf Okochi Sancho Vila, que està en plena naturalesa i ens van acollir amb un te calent i una pasta que ja us vaig ensenyar en una altra entrada, el pont de fusta Togetsukyo i el passeig de bambú fet amb columnes que representen teixits de quimonos, fet per un artista en una de les estacions del poble. Vam fer una passejada pel centre,...

Després d'Osaka i Nara, vam passar tres dies a Kyoto (el darrer vam aprofitar per agafar el tren J. i jo i fer una excursió, però ho deixaré per a una altra entrada). Des d'aquí també es pot agafar el tren bala fins a Hiroshima, però a nosaltres ens havien assegurat els amics del Japó que val la pena dedicar temps a Kyoto. De fet, a la ciutat hi ha molts temples i jardins per visitar. Us n'enumero una tria. 1. Un dels meus indrets preferits del viatge, que ja havia esmentat a la primera entrada, el santuari xintoista de Fushimi Inari: Aquest és el revers dels torii, on han signat les persones que els han pagat com a donatiu. S'ha de tenir en compte que hi ha temples i pagodes que tanquen aviat, de manera que és important mirar els horaris abans. 2. El Temple Daurat, amb uns jardins també preciosos. De postal. 3. El castell de Nijo. El que està construït de manera que la fusta xerrica i grinyola quan la trepitges perquè els senyors del cast...