Taller de creació literària

Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!!  Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final...

Ara casa nostra pareix la de les Teresines. Faig bossetes. A poc a poc les anirem tenint. De moment avui repartirem les dels convidats al bateig. N'he de preparar 60, que aviat està dit, però és que hem rebut molts de regals! I això que J. només en donarà als del bateig, per part seua. Vam tenir uns quants models finalistes i al final hem optat per aquesta "bosseta" (les fotos estan fetes amb només 4 bombons al potet, però la resta en tindran més perquè els he encarregat a granel). Què necessitem: 1. Els pots els hem comprat a Amazon. 12 unitats cada vegada. Combinen blau-verd i rosa i ja ens van bé per trencar estereotips. Ens van encantar. Són força grans (mida mitjana). 2. Bombons de praliné encarregats a una bomboneria del costat de la universitat. 4kg. i 400 grams, de moment. 3. Les etiquetes adhesives amb el nom i la data de naixement les vam encarregar a Amazon. S'ha d'instal·lar un programa a l'ordinador semblant al Photoshop. Ho va fer J. i...

Els que em coneixeu sabeu que organitzar no em desagrada gens, encara que no sigui el que m'interessi més del món. Aquesta vegada, però, com amb tantes coses els darrers tres mesos i mig, tenia ganes de fer-ho senzill perquè cada moment que dedico a una altra activitat, és un moment menys que jugo, acarono o simplement miro L. i diumenge ja se m'haurà acabat la baixa per maternitat i començaré amb les hores de lactància, que m'agafaré finalment de mica en mica (vaja, que treballant principalment des de casa me les redistrïbuiré com em vagi millor). Primer vam triar el dia, com abans millor, perquè quan el permís s'acabi preveig un canvi de xip. La Setmana Santa caïa tard i els batejos es fan en català els dos primers diumenges de mes . Ens hauria agradat esperar una setmana més, perquè  demà farà un any que va morir el iaio J., però els sogres tenien compromès el 12. Així que serà el Dia de la mare, que és una data ben bonica. I L. tindrà 3 mesos i mig. Els altres x...

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que s...

Bon any! Em penso que ja ho vaig dir, però les festes m'han anat molt bé. Vam passar els primers dies a Tivenys, fins a Sant Esteve, i encabat vam muntar el Cap d'Any a casa. Ara tenim els pares a prop i ma mare es va oferir a fer-nos un súper-càtering com el primer any que vam viure a Barcelona, però al final vam decidir cuinar nosaltres dos, de forma menys ambiciosa que l'any passat, però que fos preparat per nosaltres. El menú no podia incloure cap dels aliments que tinc prohibits durant l'embaràs i volíem que fos ben senzill de preparar per no passar-nos hores a la cuina. 1. Vam repetir els gambons al forn amb all i julivert. Va ser el més bo.  2. Croquetes de la iaia amb les sobres del bullit de Nadal. 3. Safata de formatges pasteuritzats. 4. Abadejo arrebossat. 5. Trufes (una capsa entre els dos, ens vam cruspir), polvorons, torró i raïm. Aigua i xampany. La part que vaig fer jo no tenia l'aspecte que hauria volgut, per això no e...

Safata d'estrena. Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto  i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar ...

Un 2017 difícil d'imaginar i ple d'esdeveniments en majúscules. El casament i la lluna de mel, l'experiència a Secundària, Sant Jordi com a autora, tornar a treballar a la Universitat de Barcelona i la proclamació de la República Catalana (hagi durat o no, per consolidar i amb tots els peròs que hi vulgueu posar, però el moment no ens el treu ningú).  Sé que aquesta vegada m'avanço molt, però se'm fa molt estrany el Nadal que estem a punt d'emprendre i no sé quan serem a casa nostra ni si estarem ocupats, així que m'estimo més avançar-me perquè les darreres setmanes prou que ens ha costat trobar temps per continuar, fins i tot, la tradició que vam començar amb tanta il·lusió l'any passat: anar a la Fira de Santa Llúcia i anar fent, a poc a poc, el pessebre (en tenim dos, un al rebedor, que ens va pintar la iaia P., figuretes de fusta i un damunt de la TV, a la lleixa que ella ens va regalar, el que anem ampliant). L'any passat vam comprar el...

L'any passat, aquest dia, vam anar al tast del menú del casament i vam fer-ne la tria final. Aquest és el segon dia d'Acció de Gràcies des que vaig tornar i ara J. treballa en una empresa tecnològica, de manera que ja us podeu imaginar que la feinada del Black Friday no passa desapercebuda. La tardor espectacular de Nova Anglaterra estava plena de dates assenyalades. El primer any vaig passar aquest dia totsola, tot i que vaig assistir a pre-celebracions, però gairebé acabava d'arribar i encara no tenia un grup fort d'amistats. El segon any em van sobrar plats de tito i va ser molt especial. Encara que mai no és un mal moment per donar gràcies pel que tens, el missatge d'aquest dia m'és car i no vull deixar passar l'oportunitat per fer-ho i fixar-ho. De motius, no me'n falten.  Dono gràcies per la celebració del nostre casament i per l'amor que ens uneix, amb energia renovada. Aviat farà deu anys que estem junts (al gener) i renovar i fer un pas...

Dotonbori, Osaka. A Osaka no hi ha gaires punts turístics: el castell, un edifici arquitectònic que em sembla que es deia Garden Tower, aconsellable per la vista de la ciutat amb una bogeria de carreteres que fins i tot travessen edificis i el que més recomanem, el barri Dotonbori de nit, ple de llumetes, pantalles, restaurants, gent jove, botigues i una passejada pel costat del riu. Aquest barri tampoc no està ple de turistes i ens va entusiasmar. No és comparable als barris il·luminats de Tòquio, però ens estimaríem més aquest. Des de l'agost que no escric una entrada com Déu mana al blog. Des d'aleshores han passat moltes coses. Massa coses, pel que fa a aquest país nostre. Potser vam pecar d'il·lusos amb la Unió Europea i, malgrat tot, jo sóc un dels optimistes, dels que continuarem, amb la feina de cada dia i el nostre granet d'arena, fins on es pugui arribar. Vivim des del vint de setembre enganxats a les notícies i pendents de sortir al carrer. Ja fa mesos q...

Enguany sí. Ara que he tornat, signaré exemplars de Glopades de riu a la Rambla de Catalunya de Barcelona en una parada compartida entre Voliana Edicions i altres editorials. Hi seré d'11 a 12 i de 15.30 a 16.30. De seguida que el sàpiga, publicaré el número de la parada. Allà ens posarem al dia de tot, que hi ha fato! La resta d'hores de Sant Jordi les passaré amb J. L'any passat, aquell dia ell tornava a Catalunya i jo a Boston des d'Orlando, acabats de prometre. Ja farà un any. No sempre és fàcil arribar a un consens amb els preparatius, així que a vegades el que busquem és desconnectar-ne. Ahir vam fer turisme per Barcelona. Una altra cita literària oberta al públic que aviat anunciaré: el 17 de maig a la tarda organitzo el Club de lectura per a totes les edats de l'Institut Can Jofresa de Terrassa. Llegirem La memòria de l'arbre ,   de Tina Vallès. Vindrà l'autora i hi haurà un aperitiu al final! Amb els alumnes de l'Ateneu Barcelonès este...

Un detall del meu escriptori. La postal és un dels regalets que ens hem fet per Advent (no hem estat gaire constants, però). L'he de perfeccionar, però la sopa plena (bé, estava buida) i el brou eren al lot de Nadal que ens va tocar al supermercat del barri. Me'n sento orgullosa. L'he fet avui, que m'he aixecat tard. I ja tenim quatre plantetes! Jo que fins ara no n'havia volgut mai. J. té fotos millors, però amb el mòbil nou encara no m'aclareixo. Corona de fusta per a la porta, arbre de Nadal, (el tronc serà al poble), un ren i un Pare Noel,... No ens hem estat de res! Volem anar decorant l'arbre cada any amb boles noves. Vam xalar molt decorant-lo. És una d'aquelles tradicions que quan ets menut t'encisen: ma germana i jo penjant-hi boles, trencant-ne, enfilant perquè els angeletes ja no tenien fil per penjar-los, comprant decoració arreu del món... però arriba un moment en què, si no fos pels pares, fa peresa i ara ens hi torn...