Taller de creació literària

Aquí .

No tinc remei: a primers de novembre i ja començo a gastar l'etiqueta de balanç de l'any. L. té deu mesos, soc feliç i sento el benestar de quan et sents a gust amb la pròpia vida. Això no vol dir que tot sigui perfecte, ja us vaig explicar que teníem reptes i de cara Nadal els temes familiars són més difícils de gestionar (a més, ja sabeu que fem un any a cada lloc i aquest els sogres s'emporten les dates més assenyalades). Visc una situació privilegiada. Enguany vaig estimar-me més dedicar tot el temps a la recerca, sense classes, i reviso l'edició que vaig començar a Harvard. Puc treballar molt des de casa. Però avui era la data prevista de lliurament i, simplement, la feina acuradíssima que estic fent (es nota, però em sento molt orgullosa de com va quedant) no tolera bé la pressa i he hagut d'escriure per dir que necessitaria uns mesos més per enllestir-la. Normalment soc molt puntual amb les entregues, però aquest cop no he calculat bé (i estava tan convençu...

A casa (amb mons pares, J.) ho tenim tot organitzat perquè jo pugui treballar jornades normals, la majoria des de casa i assistir a reunions, fer classes, anar a actes... i tornar en acabat. Però aquesta setmana he tingut un congrés. La sort és que era a Barcelona (si no no hauria enviat cap proposta per anar-hi, que de congressos n'he fet molts) i el que ha estat més difícil és que formava part del comitè organitzador. Un congrés són moltes hores. Comencen a les nou, hi ha un sopar social, acabes havent de dinar a prop i s'acaben a les vuit o nou de la nit. Suma-hi una hora de viatge. I, si l'organitzes has de ser-hi abans i la major part del temps. I a L. sempre li dono jo el menjar i l'hi solc fer. I les farinetes són el que ara em fa patir més perquè sempre penso que no avancem. Tothom ha estat molt comprensiu, els companys, la directora del congrés. Des del principi, de fet, perquè ja em vaig haver de sa...

Un dels darrers projectes en el qual treballo:  http://www.ub.edu/litcatexpert/ . Si en feu difusió, us ho agrairé perquè hi crec. És un postgrau semipresencial. Inclou tres assignatures de contingut o de reciclatge de literatura catalana medieval i moderna, literatura del XIX i literatura del XX que compta amb els grans experts d'aquestes èpoques de la UB que s'han ocupat dels volums respectius de la nova història de la literatura catalana. I tres assignatures molt innovadores a càrrec d'editors, crítics literaris, escriptors, guionistes, gestors culturals, bibliotecaris, professors de secundària, autors de literatura infantil i juvenil: Llibres, lectors i usos de la literatura, Creació literària i Literatura catalana i món audiovisual. Adreçat a gestors culturals, editors i professors de secundària. També es pot fer per enriquiment personal. Activa el perfil de Lectures-biblioteca del Departament d'Ensenyament i pot ser un bon complement per preparar les o...

Ahir L. va fer tres mesos i ho vam celebrar a casa sons iaios paterns. Era la primera vegada que L. menjava fora de casa i es va portar molt bé. I això que està constipat, tus i té tants de mocs que s'ofega. No hem passat bones nits. Ja estava constipat, però ha empitjorat aquest cap de setmana, quan vaig anar a signar llibres a Sant Cugat. És l'únic dia que ha estat emmarat i va ser tan complicat que vaig anar-me'n a mitja sessió. I això que al final m'havien acompanyat tots dos. L. està molt espavilat. Per exemple, agafa el sonall amb una mà i se'l fica a la boca. Emet més d'un so i pareix que vulgui formar frases en una conversa. Ja fa temps que riu i que té cançons preferides o segueix objectes amb la mirada a través de l'habitació. Intenta reptar aixecant el cul. S'està estones llargues jugant amb els mòbils que pengen. Vol incorporar-ee, fer-se cap endavant i s'asseu si l'agafo pels canells....

Quan et regeixes per cursos universitaris, dividits en dos quadrimestres, el parèntesi marcat per les festes de Nadal provoca una certa estranyesa perquè no el tanquem fins aquesta setmana, amb el començament de les classes del segon semestre. És temps d'establir horaris nous, de procurar encetar el camí per complir amb els propòsits d'any nou, de participar en activitats que la resta de l'any no es podrien organitzar, de preparar les classes i d'enllestir tasques pendents de l'any passat. Amb més o menys èxit. Per part meua, vaig aconseguir tornar a casa a peu dos dies, però els peus se n'han ressentit i molt, així que de moment no he repetit l'experiència. Les classes de francès en línia em costen més del que em pensava. Per a nosaltres, a més, aquest període coincideix amb el nostre aniversari (deu anys des que vam començar a sortir i sis mesos de casats), que almenys enguany hem continuat celebrant com sempre i aviat serà el trentè aniversari de J....

Em queda només la darrera pàgina de l' scrapbook dels preparatius del casament. La setmana que ve arriba el gran dia. Ja he celebrat, més d'un any després, el meu segon comiat de soltera (ma germana em va preparar una sorpresa rere l'altra i encabat no podia dormir i despertava a J. per explicar-n'hi fragments, com ell va fer amb la seua). Però avui estic contenta per un altre motiu afegit i em permeto no fer res de res, almenys durant unes hores llargues (tot i que hauria de comprovar si el tècnic ha arreglat de debò el rentaplats) perquè el cap em roda i tot (i això que no és cap novetat, per a mi). Ja fa setmanes que ho sé, però fins avui no he signat el contracte: torno a la Universitat de Barcelona, aquest cop amb un contracte de dos anys de jornada completa com a investigadora postdoctoral i professora Beatriu de Pinós B. Aviat està dit. És un contracte germanet de la beca que vaig tenir a Harvard. El procés d'avaluació ha durat des de l'octubre i...

Esperava que, quan arribés el meu aniversari (avui) ja s'haguessin dissipat molts dels dubtes laborals que tenia i hagués pogut fer-me una idea clara de com seria el curs que ve, però per factors aliens, no ha estat així i fins a l'estiu no deuré poder anar més enllà pel que fa als plans de futur. No em vull precipitar. Ara treballem molt i, a més, tenim els preparatius del casament. Sobretot, m'agradaria poder tornar-me a centrar en una tasca principal, prou estable, i ser conscient, com n'era, de quines activitats puc acceptar i quines no em convé assumir. Vull fer plans a llarg termini i que les persones que depenen de mi per continuar projectes (del que siguin) hi puguin comptar plenament. Vull donar menys temps i cobrar-ne més, que es doni valor a moltes de les aportacions que fem com a filòlegs, com a professionals. De totes maneres, això és una porció del formatget que afecta menys del que m'esperava, també. Perquè aquí hi tinc els pares, ma germana, J., hi ...

No m'esperava escriure dues entrades avui, però acabo de rebre un article de blog de l'estudiant a qui vaig acollir aquest estiu a Harvard i que vaig retrobar fa uns dies en un congrés. En aquell moment, jo cloïa una etapa i recordo que fins i tot em vaig reunir amb ella el dia abans de tornar, quan ja m'hostatjava A. a casa seua. També vam tenir converses de seguiment des del pis nou, jo asseguda al terra de l'estudi, sense mobles, però amb la connexió nova. Sempre mires de fer tant com pots, malgrat que les circumstàncies no semblin ser ideals. M'ha agradat llegir-la avui, parlant de l'experiència i de la trajectòria que ha realitzat fins ara:  http://www.imfahe.org/en/blog/testimonio-de-luc%C3%ADa-azpeitia-mentee-imp-2015-2016  Té un futur prometedor. Aquest curs, vaig decidir agafar-me vacances de la direcció d'IMP-Filologia perquè és un projecte ambiciós que, tot i que ja està engegat i altres especialitats han continuat, requereix molta energia. J...

Avui m'he emportat en préstec el meu primer llibre acadèmic, que ja és a la Widener Library de Harvard. I aquí teniu un audiollibre del relat "El cocodril", el conte que enceta el recull Glopades de riu :   http://www.enveualta.cat/alguns-exemples . Desitjo que us agradi!

Avui he tingut el darrer dinar-reunió amb el meu supervisor. Encara em queden dues setmanetes de feina, de tancar temes i de visitar llocs, però vaig tancant l'etapa. A poc a poc i bona lletra!

El dia 4 de juliol es van obrir les inscripcions de dos cursos en els quals participo. Després d'una feinada monumental, s'agraeix veure'n els resultats i espero que el MOOC torni a ser un èxit. Atès que penso que us poden interessar, us en copio els programes per si us hi voleu apuntar. El primer és presencial i tindrà lloc a la Universitat de Barcelona a la tardor. Funciona com un curs d'extensió universitària. El segon és en línia i compta amb una modalitat gratuïta. Començarà el 18 de juliol. 1. "Gaudir de la novel·la en l'era digital: escriptors, lectors i comunicadors", curs presencial a la Universitat de Barcelona:  http://www.ub.edu/gaudirub/programacurs.php… Programa: 1. Llegir avui dia. què, qui, com 2. Novel·la històrica: història d’un gènere exitós 3. Novel·la històrica: entre la realitat i la ficció 4. Ciència-ficció i fantasia: història del gènere 5. Ciència-ficció i fantasia: tipologia i mercat 6. Còmic i novel·la gràfica: podem parlar ...

De fet, ja van començar la setmana passada. Un altre estiu, a Massachusetts cada divendres ofereixen uns quants museus gratis i un, sol ser a Boston. L'any passat, A. i jo els vam aprofitar molt a l'agost, perquè l'u de juliol era a Catalunya de congrés. Així que aquest és el meu primer inici de mes de juliol a Boston i es preveu mogudet: la immobiliària no para de portar gent per veure el pis (i avisa dues hores abans si és que ho fa), segueixo amb els preparatius burocràtics, tinc ganes de gaudir de l'estiu aquí, dilluns és festa (l'Independence Day!!!!, en què m'havien ofert tornar a València amb el bitllet pagat, però vaig estimar-me més aprofitar el mes), un vell amic meu vindrà de visita a la ciutat, una estudiant també hi farà turisme i espera que li ensenyi el campus i les biblioteques i segueixo amb la feina del projecte, tot i que aquesta nit, al final, he avançat ben poc i badat massa navegant i mirant on queien els llamps. També han estat ...

Des del mòbil. Avui volia aixecar-me aviat i anar a la visita guiada del congrés a la basílica a les 8.15, tornar a canviar-me per a la meua presentació i a les 10.30 ser a la sala per assegurar-me que el llapis funcionava i conèixer en persona l'organitzadora i la moderadora. Però el trot dels darrers dies m'ha passat factura i el fet d'haver de fer torns per a la dutxa tampoc no hi ajudava. Això, malgrat  que aquí és una hora menys que a Boston. Anit vam parlar fins tard amb les companyes d'apartament. Certament, els dies de congrés ets més conscient que mai de les 24 h. que fan la jornada perquè solen incloure programes atapeïts per aprofitar bé el temps (tot i que els blogaires no es cansin d'aconsellar que t'organitzis bé, fins i tot els descansos) i sols aprofitar per compartir els àpats amb les persones que hi has conegut i amb qui has trobat afinitats o els vells amics o companys de professió, que acaben a altes hores de la matinada. Jo em solc organitza...

Des del mòbil. Fotografia del campus de la universitat, on m'estic. És preciós. M'han vingut a buscar a l'aeroport. Just quan anava a començar a escriure l'entrada, han arribat les meues companyes d'apartament i ens hem posat a xerrar a la sala comuna. Són bastant més grans que jo i, encara que no sigui causa-efecte (i que també hi faci que són anglosaxones, una americana o una australiana), tenen uns referents i una mirada al món molt diferent de la meua. Bé, resumeixo, que aquí és una hora menys però darrerament he dormit poc: sóc a Saint Louis perquè demà parlo en un congrés. Quan em van proposar venir (no uso "convidar" perquè no penseu que s'utilitzi pressupost d'universitats o de centres de recerca, sinó que tu pagues inscripció, segurament quota de l'associació, hotel, viatge, menjars... per participar als congressos) perquè organitzaven dues sessions relacionades estretament amb el meu tema de tesi, vaig decidir venir i, ja que hi seria...

Avui no us parlaré sobre els dos anys en què he fet realitat un dels meus somnis, que ha superat amb escreix les expectatives que en tenia (he viscut, a més, la publicació de la meua primera obra de ficció i del primer llibre acadèmic; m'he promès amb J. i he entrat en mons que ni em plantejava arribar a explorar, com la coescriptura d'una pel·lícula). Aquests dos anys que no em veia vivint sola en un altre continent, però que han passat volant; tant, que no acabo de trobar la correspondència entre el temps que he viscut aquí i la idea temporal que tinc de dos anys. I no cal dir que no esperava conèixer totes les persones que tant han enriquit aquest període  aquesta etapa de la meua vida.  Fa tres anys vaig acabar el doctorat i iniciava un període a l'expectativa de les oportunitats que em permetessin construir un futur que em fes seguir sentint realitzada, si podia ser, cada dia. Havia decidit que, mentre busqués feina, aprofitaria l'atur per anar pensant en les ...

(Des del mòbil). Sóc al llit mirant el televisor una estona abans d'anar a dormir. He decidit agafar-me la nit lliure. Aquesta tarda he anat a la celebració dels graduats i nous doctors del Departament. Han fet una recepció i A. m'hi ha acompanyat. El curs passat no hi vaig assistir i m'ha sorprès que, al parlament tradicional que el director sol fer-nos en aquesta mena d'actes, ha tingut unes paraules per a cadascuna de les persones que hem format part del Departament, que érem allí i que el curs que ve continuàvem la nostra trajectòria en un altre indret. Ha agraït les nostres aportacions, la dedicació i ha destacat algunes de les nostres iniciatives durant aquest temps, com el simposi que vaig organitzar sobre la recepció d'Ovidi amb especialistes europeus i nord-americans. Em vaig sentir orgullosa de com havia anat, vaig rebre'n felicitacions i m'adono de com s'ha valorat. Ha estat una satisfacció i m'ha paregut un detallàs que es detinguessin en...

Quan jo em vaig llicenciar, encara no es feien festes de graduació a la nostra carrera. M'hauria agradat molt. De totes maneres, dos anys després vaig fer un curs d'estiu a la University of Cambridge i vam fer un sopar formal al final, amb diplomes, vestits de gala, aplaudiments i algun discurs. Per a mi era el més paregut a una graduació. Avui, en veure'ls amb les togues i el color granate, no he pogut evitar tornar a associar-los amb el món harrypotterià i les capes de mags. Demà vaig a una recepció per celebrar la graduació dels estudiants del Departament al Faculty Club i hi he convidat A., així que hi aniré ben acompanyada!

Sóc a la biblioteca. Fa bon dia i a Harvard ja preparen la festa de graduació, el Commencement. Enguany en farà el discurs Steven Spielberg. Només és obert als graduats i a les famílies.

Avui era la festa de celebració de la publicació del número anual de la Dudley Review , una revista de creació iterària de Harvard. De fet, és d'un grup que organitza: lectures d'obres d'autors de la comunitat universitària per comentar-les i millorar-les, lectures crítiques de contes d'escriptors actuals (n'he rebut i llegit, però no he trobat mai temps per anar-hi, a més, sol ser després de sopar i és poc còmode si no vius al campus) i boot camps , és a dir, cap de setmana intensiu (de pagament) dedicat a la creació literària. També editen anualment la revista i, avui, era el torn dels autors que en tinguéssim ganes, de llegir-ne fragments. Jo no les tenia totes, però al final hi he anat i he llegit un passatge d'un conte meu traduït a l'anglès per Mary Ann Newman. Bon ambient. M'ha paregut que els escriptors eren menys agosarats que l'acadèmic estàndard i hi he conegut gent, ens hem intercanviat correus, ens hem lloat mútuament, he menjat for...