Taller de creació literària

Ara casa nostra pareix la de les Teresines. Faig bossetes. A poc a poc les anirem tenint. De moment avui repartirem les dels convidats al bateig. N'he de preparar 60, que aviat està dit, però és que hem rebut molts de regals! I això que J. només en donarà als del bateig, per part seua. Vam tenir uns quants models finalistes i al final hem optat per aquesta "bosseta" (les fotos estan fetes amb només 4 bombons al potet, però la resta en tindran més perquè els he encarregat a granel). Què necessitem: 1. Els pots els hem comprat a Amazon. 12 unitats cada vegada. Combinen blau-verd i rosa i ja ens van bé per trencar estereotips. Ens van encantar. Són força grans (mida mitjana). 2. Bombons de praliné encarregats a una bomboneria del costat de la universitat. 4kg. i 400 grams, de moment. 3. Les etiquetes adhesives amb el nom i la data de naixement les vam encarregar a Amazon. S'ha d'instal·lar un programa a l'ordinador semblant al Photoshop. Ho va fer J. i...

Els que em coneixeu sabeu que organitzar no em desagrada gens, encara que no sigui el que m'interessi més del món. Aquesta vegada, però, com amb tantes coses els darrers tres mesos i mig, tenia ganes de fer-ho senzill perquè cada moment que dedico a una altra activitat, és un moment menys que jugo, acarono o simplement miro L. i diumenge ja se m'haurà acabat la baixa per maternitat i començaré amb les hores de lactància, que m'agafaré finalment de mica en mica (vaja, que treballant principalment des de casa me les redistrïbuiré com em vagi millor). Primer vam triar el dia, com abans millor, perquè quan el permís s'acabi preveig un canvi de xip. La Setmana Santa caïa tard i els batejos es fan en català els dos primers diumenges de mes . Ens hauria agradat esperar una setmana més, perquè  demà farà un any que va morir el iaio J., però els sogres tenien compromès el 12. Així que serà el Dia de la mare, que és una data ben bonica. I L. tindrà 3 mesos i mig. Els altres x...

No fa gaire vaig escriure l'entrada dels tres mesos, que va fer L. el dia 14. L'endemà mateix tenia la segona tanda de vacunes; una altra d'optativa que ens va costar un ull de la cara. (Les despeses associades al naixement d'un nadó donen per a una altra entrada i ja sabeu que havia pres apunts per a un escrit sobre les adquisicions menys útils que hem fet, però que de moment tinc aparcada). Per tant, van ser dies en què va estar una mica neguitós però a partir d'aleshores tinc la sensació que hem avançat amb passos de gegant. Cada dia L. fa més d'una descoberta. Em quedo bocabadada perquè fa la impressió que és un xiquet molt espavilat. El metge també es va quedar parat que agafés el sonall i se'l posés a la boca als dos mesos i mig. No sé si hi tenim part de mèrit perquè si veiem que en té ganes, l'estimulem. Però això no és tot. Justament quan els llibres indiquen que s...

Acabo d'actualitzar l'entrada de "Balanç de l'any 2018", amb el progrés dels propòsits d'any nou. Els familiars, perquè els professionals els he pausat. M'ha vingut al cap perquè un dels propòsits que em faig de forma recurrent a l'inici de curs però que mai no anoto (i que en aquest moment de l'any ja solc haver abandonat) és el "celebraràs les festes", en el sentit de les tradicions. Amb L. i en ple permís, me l'he tornat a fer. Vaig aconseguir sortir a passejar L. el Dijous Llarder (ens sol costar i no hi ha manera que J. m'hi acompanyi des de les nostres primeres excursions a la farmàcia) i vam menjar truita de botifarra d'ou i avui l'hem disfressat per anar al Carnaval infantil de Sant Cugat. A l'escola on anirà també hi celebren les tradicions catalanes. Tenia dues entrades noves pensades: cerca d'escola i coses que hem comprat i ens han servit poc i marques que millor ens van, però ja veurem si l'es...

Bon any! Em penso que ja ho vaig dir, però les festes m'han anat molt bé. Vam passar els primers dies a Tivenys, fins a Sant Esteve, i encabat vam muntar el Cap d'Any a casa. Ara tenim els pares a prop i ma mare es va oferir a fer-nos un súper-càtering com el primer any que vam viure a Barcelona, però al final vam decidir cuinar nosaltres dos, de forma menys ambiciosa que l'any passat, però que fos preparat per nosaltres. El menú no podia incloure cap dels aliments que tinc prohibits durant l'embaràs i volíem que fos ben senzill de preparar per no passar-nos hores a la cuina. 1. Vam repetir els gambons al forn amb all i julivert. Va ser el més bo.  2. Croquetes de la iaia amb les sobres del bullit de Nadal. 3. Safata de formatges pasteuritzats. 4. Abadejo arrebossat. 5. Trufes (una capsa entre els dos, ens vam cruspir), polvorons, torró i raïm. Aigua i xampany. La part que vaig fer jo no tenia l'aspecte que hauria volgut, per això no e...

Safata d'estrena. Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto  i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar ...

Enguany sí. Ara que he tornat, signaré exemplars de Glopades de riu a la Rambla de Catalunya de Barcelona en una parada compartida entre Voliana Edicions i altres editorials. Hi seré d'11 a 12 i de 15.30 a 16.30. De seguida que el sàpiga, publicaré el número de la parada. Allà ens posarem al dia de tot, que hi ha fato! La resta d'hores de Sant Jordi les passaré amb J. L'any passat, aquell dia ell tornava a Catalunya i jo a Boston des d'Orlando, acabats de prometre. Ja farà un any. No sempre és fàcil arribar a un consens amb els preparatius, així que a vegades el que busquem és desconnectar-ne. Ahir vam fer turisme per Barcelona. Una altra cita literària oberta al públic que aviat anunciaré: el 17 de maig a la tarda organitzo el Club de lectura per a totes les edats de l'Institut Can Jofresa de Terrassa. Llegirem La memòria de l'arbre ,   de Tina Vallès. Vindrà l'autora i hi haurà un aperitiu al final! Amb els alumnes de l'Ateneu Barcelonès este...

Un detall del meu escriptori. La postal és un dels regalets que ens hem fet per Advent (no hem estat gaire constants, però). L'he de perfeccionar, però la sopa plena (bé, estava buida) i el brou eren al lot de Nadal que ens va tocar al supermercat del barri. Me'n sento orgullosa. L'he fet avui, que m'he aixecat tard. I ja tenim quatre plantetes! Jo que fins ara no n'havia volgut mai. J. té fotos millors, però amb el mòbil nou encara no m'aclareixo. Corona de fusta per a la porta, arbre de Nadal, (el tronc serà al poble), un ren i un Pare Noel,... No ens hem estat de res! Volem anar decorant l'arbre cada any amb boles noves. Vam xalar molt decorant-lo. És una d'aquelles tradicions que quan ets menut t'encisen: ma germana i jo penjant-hi boles, trencant-ne, enfilant perquè els angeletes ja no tenien fil per penjar-los, comprant decoració arreu del món... però arriba un moment en què, si no fos pels pares, fa peresa i ara ens hi torn...

Volia escriure aquesta entrada dilluns, quan vaig arribar a casa, passada la mitjanit, però em vaig dedicar a penjar-ne un àlbum al Facebook i a explicar-vos el dia pel mòbil i ja no m'hi vaig posar. Tenia moltíssimes ganes de viure aquí el Dia de la Independència dels EUA, perquè era la darrera festa americana que tenia marcada com a pendent. L'any passat era a Europa de gira de congressos i, enguany, justament m'havien convidat a anar a València aquell dia, però jo volia ser aquí. Em vaig vestir de color roig (i vaig estar a punt de posar-me una faldilla blanca, però no tenia cap gorreta dels Red Sox blava, que hauria completat els colors de la bandera -aquesta mena de detalls, la gent conjuntada amb el motiu de la festa, són molt americans) i vaig anar de bon matí a Boston a veure la desfilada (que aquí veieu davant de la Granary Burial Ground, un dels cementeris que deveu reconèixer del Freedom Trail) i la lectura de la Declaració d'independència, pronunciada des...

Avui hem celebrat l'aniversari d'A. a casa d'uns amics amb pati. Ha estat una barbacoa amb molta gent i, com és propi d'A., amb tots els detalls imaginables: begudes, còctels amb palletes hawaianes, crispetes, pica-pica, fins i tot els bols estaven decorats, la carn per fer a la barbacoa, la decoració, postre, pastís (no me n'he pogut estar i, malgrat que ja estava farta, he repetit de pastís). Us deixo amb una imatge que ho diu tot. Bé, ha fet sol i, tot i que m'he posat crema més d'una vegada, ara estic una mica roja i no sé si no ha estat de quan m'encaminava cap a casa, a la vora de Union Sq. a Somerville, on vivien els bessons abans de mudar-se.  Massa cansada per seguir escrivint! 

Aquesta és una d'aquelles poques ocasions en què no hi ha reportatge fotogràfic per al blog. Anit va ser el meu comiat de soltera als EUA (sí, ja ho sé, molt aviat, més d'un any abans de casar-nos, però si volem ja repetirem i ara volia compartir aquest moment amb les amistats d'aquí). Al final vam acabar sent sis noies i va ser espectacular. Gairebé no vaig dormir i no només perquè arribéssim a quarts de tres, quan estaven a punt de tancar el bar/pub, sinó per les emocions viscudes. Les meues amigues es van bolcar a la festa perquè fos un èxit. Ens vam trobar a les set davant de la millor gelateria de Cambridge, Toscanini, per si volíem comprar-hi gelats (no hi havia tornat a pensar fins ara) i perquè davant hi ha una plaça on ens vam posar els accessoris (per a mi, inicialment: corona, banda amb llumetes, lligacames, xapa i, per a elles, xapes d'Equip de la núvia, encara que al llarg de la nit i amb l'arribada de C., l'única americana del grup, vam anar c...

Quan jo em vaig llicenciar, encara no es feien festes de graduació a la nostra carrera. M'hauria agradat molt. De totes maneres, dos anys després vaig fer un curs d'estiu a la University of Cambridge i vam fer un sopar formal al final, amb diplomes, vestits de gala, aplaudiments i algun discurs. Per a mi era el més paregut a una graduació. Avui, en veure'ls amb les togues i el color granate, no he pogut evitar tornar a associar-los amb el món harrypotterià i les capes de mags. Demà vaig a una recepció per celebrar la graduació dels estudiants del Departament al Faculty Club i hi he convidat A., així que hi aniré ben acompanyada!

 Ja feia dies que havia mirat pàgines web per comprar-me una samarreta per al comiat de soltera que celebraré el mes que ve aquí als EUA, encara que això doni temps a si cap amic [o família, que m'han dit que les mares ara hi solen assistir] català vol organitzar-me'n un quan torni o proposa que ho torni a fer jo (diu una amiga valenciana a qui vaig conèixer en un projecte de mentors que puc reciclar el merxandatge aquest, que no és barat). Totes les que vaig trobar s'han de comprar en línia i, malgrat que n'havia trobat una amb tenda física, només és per recollir els paquets que has encarregat prèviament a través de la xarxa. Divendres havia quedat amb A. per anar-hi, però me'n vaig adonar a temps. Així que ella mateixa va passar ahir per davant de la botiga Sweet 'N Nasty i em va ensenyar que hi havia bandes (i també samarretes) per a l'ocasió. Tenia l'aspecte d'un sex shop  (me'n va enviar fotografies de l'aparador), però vaig mirar-ho...