Taller de creació literària

No sé d'on ho han tret, però les paperetes havien de començar a arribar aquesta setmana i llegeixo a les xarxes socials que ho han endarrerit fins al 15!!! L'enviament! Però com pot arribar a temps? Anit vaig consultar el web i, efectivament, no me l'havien enviat encara. Amoïna. ACTUALITZACIÓ: És molt pitjor del que em pensava:  http://www.vilaweb.cat/noticies/el-vot-a-lestranger-el-27-s-perilla-per-la-impugnacio-de-candidatures/ . Actualització Diada: ahir, dia 10, van enviar la meua papereta per correus. Les van alliberar el dia 9, les primeres, em penso. A veure si arriba. Damunt a Somerville darrerament no va gaire bé el correu... Actualització 17 de setembre: Hi ha persones a les quals ja ha arribat la documetació per votar a Boston (poquetes). Tinc fins al 23 per votar i sé que ara mateix tota la documentació és a correus de Boston, que ha sortit aquest matí, però a Somerville sembla que va lent el correu. Tinc les instruccions dels webs i la que va publicar Vil...

Avui havia quedat amb M. per anar al consolat espanyol de Boston a mig matí, havent passat pels llocs de feina respectius abans una estona. Fins ara no m'hi havia donat d'alta perquè no volia perdre l'empadronament, però hi ha una manera: com a resident no temporal. Només dura un any, perquè si no es considera que no és tan temporal, i no es pot renovar. Les eleccions de Catalunya són el 27 de setembre i es van convocar la setmana passada, si no m'erro. Així que ara i fins gairebé final de mes es poden fer els tràmits per votar (comproveu-ne les dates). Si hi ets com a resident, al CERA, tinc entès que ja reps la documentació de què cal fer a casa i tramites directament el vot, que després, quan t'arribi tot, podràs dipositar al consolat. En el cas del no permanent (o resident temporal), t'has de donar de l'alta de l'ERTA (si no hi ets, ara és el moment, perquè pots fer els dos tràmits junts i perquè si tramitessis el CERA, que triga uns mesos, probab...

Significat. I a vegades ens en sortim.

A Salamanca no només s'hi va a buscar granotes per aprovar els exàmens i a tancar-se en capella abans del dia X, no, a Salamanca també s'hi van a buscar astronautes a la façana de la catedral, el veieu? Quan la guia de la visita turística del congrés ens ho va explicar em vaig pensar que es tractava d'algun escultor avançat al seu temps, que havia realitzat el relleu d'un home amb una bombolla al cap. Però no, es veu que quan van restaurar la catedral nova van decidir amagar-hi alguns referents a la nostra era (?), com l'astronauta i una bestiola que es menja un cucurutxo (no se m'hauria acudit mai representar-nos amb un cucurutxo!). I és que al congrés, a més d'anar aules amunt, aules avall, Anaya amunt, Anayita avall, també vam tenir temps per a les activitats lúdiques i per pujar torre amunt, torre avall, per llocs emblemàtics de la màgia negra.

Com que sé que alguns de vosaltres n'esperàveu una crònica, he pensat que us podria anar parlant del meu viatge a Salamanca a través de fotografies. Aquest és el claustre de l'Hospedería Anaya: veieu la taula del fons? Ens esperava per oferir-nos un aperitiu després de la inauguració del Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb un programa intens i de qualitat.

Diuen que aquí és on deixen sortir el rei d'Espanya quan trau el cap per Salamanca. A mi m'agradaria estar en un altre balcó, per proclamar quatre coses, però hi havia bona vista (per cert, tanta bandera, tanta bandera... era ensundemà del famós partit aquell de les seleccions estatals).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4026713/20120708/vencedor-mitja-marato-sky-games-sense-medalla-correr-catalunya.html

Després de fer traure el cap pel balcó de l'Ajuntament de Salamanca i d'haver revist les portes del famós arxiu de la guerra civil, torno a estar aquí, disposada a tornar a omplir el blog de continguts i espero que amb una mica més de temps.

Deixeu-me recuperar un vell dibuix que vaig fer per a acompanyar-nos en les llargues nits d'estudi universitari. Us presento el difunt rei Joan I, en forma de fantasma, tal com apareix a Lo somni de Bernat Metge. Joan I, com l'autor s'encarrega de fer-nos veure, era un rei que sentia una gran predilecció per distraccions banals i costoses com les caceres. Per culpa, entre altres coses, d'aquesta afició del rei, Metge no gosa situar-lo al Cel, sinó que el seu esperit se'n va de pet al Purgatori (almenys, el bon rei havia defensat la Immaculada Concepció i aquestes coses fan decantar la balança i... ja ho veieu, es lliurà de l'Infern, almenys en la literatura). Ara voldria recuperar-ne un fragment, però em temo que l'obra descansa davall d'una pila de llibres que més val no tocar fins que hi posi una mica d'ordre, que vol ser aviat. Res, que vés a saber per què, avui hi he pensat, en el vell Joan I.

- Hola! - Buenos días. - Que me puede indicar a dónde está el archivo? - ¿Qué archivo? - El de Salamanca, ¡claro! - Es que tenemos cuatro [diria que va dir quatre!]. - ... - ¿Cuál busca? - El... el más famoso. - ¿El provincial? - Nooo, el provincial seguro que no, pero yo no sabía que había más... ¿El nacional? ¿El del Ministerio de Cultura de España? -  Mmm... ¿Qué quiere ver? -arronsant el nas-. - Nada, nada, yo solo busco el archivo... - Usted busca el archivo de la guerra civil. - Psssupongo. - Está aquí. ¿De dónde viene? - [Somrient] De Catalunya :) - Provincia. - XXXX. ¿Se puede entrar? - Hoy no, que es lunes, pero hay una exposición. Ai, com m'hagués agradat afegir-hi, "y el furgón blindado con el que he venido lo puedo aparcar delante?", però res, que em vaig mossegar la llengua. I vaig veure (per fora) el famós arxiu. "El más famoso". Qualsevol els ho deia obertament! Jo allí al mig i tots mirant-me amb uns ulls com unes taronges!

Després de més de set hores de carretera hem tornat de terres castellanes, de bous al costat de la carretera, de pa sense sucar en tomaca (tot i que l'estan descobrint i l'anomenen "pan con tumaca", em pregunto qui els devia dir que se'n deia així i quina varietat geogràfica del català parlava) i de lloances a Rouco Varela (i això és veritat, a Salamanca mateix, en boca de la guia del Col·legi Pontifici (on va estudiar i es veu que té el nom a la paret pintat, en un d'aquells víctors fets amb sang de bou, suposo). I és que aquests dies he anat amb la meua família a visitar Toledo (allà a la Manxa, on em vaig fotografiar amb uns quants Sancho Panza, tot i que no vam veure els molins), la ciutat emmurallada d'Àvila (el Diumenge de Rams, hi havia gent mirant la processó des de dalt de la muralla) i Salamanca (ciutat universitària per excel·lència, on no només vam visitar el Col·legi Pontifici, sinó també les catedrals, els convents -vam comprar magdalenes a...