Taller de creació literària

Fa temps que soc guia local a Googlemaps. No en trec res (no sé quins avantatges té), però jo consulto sovint les ressenyes d'altres persones a la xarxa abans d'anar a un lloc (sobretot, quan es tracta de botigues no físiques) i, per tant, miro de contribuir a les ressenyes de Facebook, Google,  Booking, (TripAdvisor no perquè no publicava les ressenyes en català; desconec si ha canviat de política) i sempre contesto les enquestes telefòniques i en línia perquè penso que és la manera com es pot millorar un servei. M'adono que darrerament les ressenyes que he publicat són sobre cursos prepart, botigues de puericultura, de roba per a embarassades... així que volia compartir breument les botigues que a mi m'han servit durant aquest temps. Personalment, no m'agrada comprar en línia perquè no me n'acabo de refiar si no veig que el negoci existeix. Només ho faig si he consultat abans moltes ressenyes, positives, i normalment el compte de Paypal és el de J. i jo li tr...

Avui escric indignada, per desfogar-me, amb un menut dins que em nota nerviosa. Em sembla que vaig explicar-vos que el 9 d'octubre vam signar el préstec de la hipoteca i que ens van lliurar les claus. Aquella nit vam començar les gestions electròniques amb Endesa, que J. vol denunciar a través de l'Oficina del Consumidor perquè ha estat tanta la incompetència dels treballadors que han fet malament el procediment tres dels 4 cops. El 27 vam fer el trasllat i ara fa una setmana que no podem cuinar, escalfar casa (tenim gas però ens han precintat l'escalfador fins que tinguem llum) o il·luminar-la (ara que va canviar l'hora i es fa de nit de seguida). Impotència, ràbia i paciència. Esperem que la setmana que ve se solucioni. Quart intent. Mentrestant, més de 40 euros de telèfon amb Endesa, no podem avançar amb el pis ni instal·lar-nos-hi. Per sort, tenim casa mons pares, perquè el 31 vam tornar pintat i net el ...

No podia més i he escrit al primer. La primera carta a la presó. N'hi haurà més. Dilluns compraré molts de segells. Els que n'han sortit diuen que les cartes els animaven, que hi dedicaven els matins. Per això que no quedi. Llibertat per als presos polítics. Si ho voleu fer, trobareu les adreces a la xarxa. Heu d'escriure el remitent i els les donaran.

The Avenue, restaurant de Barcelona (vaig entendre que hi fan festes també, de les que duus una etiqueta on hi diu "single", "it's complicated", "compromès"). Ja sabeu que abans no havia viscut mai a Barcelona (jo que sóc tan urbanista i no és ironia) i que l'any passat, des del gener, com que no m'agrada conduir, em passava dos hores d'anada i dos de tornada per arribar i tornar de la feina a Terrasssa. A vegades tinc la sensació que el meu cos compensa que durant sis mesos m'aixequés a les cinc del matí, jo que no he estat mai de matí. Un dels grans canvis amb la feina nova va ser adonar-me que amb menys de dos quarts hi seria, de porta a porta. Però nosaltres som casolans i a vegades ens preguntem si ja aprofitem prou que paguem el preu d'un lloguer a Barcelona, nosaltres que som persones d'una cosa rere l'altra, de pair molt i, bé, poc sortidors, en comparació amb molta gent del nostre voltant. Quan vius fora, sob...

Dotonbori, Osaka. A Osaka no hi ha gaires punts turístics: el castell, un edifici arquitectònic que em sembla que es deia Garden Tower, aconsellable per la vista de la ciutat amb una bogeria de carreteres que fins i tot travessen edificis i el que més recomanem, el barri Dotonbori de nit, ple de llumetes, pantalles, restaurants, gent jove, botigues i una passejada pel costat del riu. Aquest barri tampoc no està ple de turistes i ens va entusiasmar. No és comparable als barris il·luminats de Tòquio, però ens estimaríem més aquest. Des de l'agost que no escric una entrada com Déu mana al blog. Des d'aleshores han passat moltes coses. Massa coses, pel que fa a aquest país nostre. Potser vam pecar d'il·lusos amb la Unió Europea i, malgrat tot, jo sóc un dels optimistes, dels que continuarem, amb la feina de cada dia i el nostre granet d'arena, fins on es pugui arribar. Vivim des del vint de setembre enganxats a les notícies i pendents de sortir al carrer. Ja fa mesos q...

Ja és 20 de setembre. Enmig d'una feinada que fa por (un inici de curs molt carregat) -amb alguna festa pel mig-, no he pogut escriure gens. Ara veig que segurament no ho faré fins a la primera setmana d'octubre. Els fets polítics han travessat línies que pensàvem que, en un estat suposadament democràtic en ple s. XXI, no es trencarien. Sortim al carrer. Tant com calgui. Ara em sento orgullosa del meu país, de qui el forma i qui el dirigeix.

Aquest mes ha fet un any que ens vam mudar aquí i que vam començar a viure junts. Ha estat un any de feines noves, de cerca d'estabilitat, de matrimoni. I organitzar les tasques de la casa encara ens costa. El cap de setmana passat vam tornar a l'Ikea, no per celebrar que feia un any hi havíem anat per primera vegada, sinó perquè amb els preparatius del casament havíem parat de moblar la casa. No ens fa falta res imprescindible, però sí més lloc per emmagatzemar objectes, sobretot ara que vam anar a buscar els de la llista del casament i vam acabar de comprar el que quedava. Sembla una ximpleria, però tenir accessoris tan poc essencials com una coctelera, un joc bo de coberts o tassetes de cafè (almenys poc essencials per a mi) acaba de reforçar la idea de continuïtat, oposat a temporalitat. Tenim un pis de lloguer amb un contracte de tres anys i això vol dir que en queden dos en què no ens hem de trencar gaire les banyes per si decideixen apujar encara més el preu. A Barcelon...

La peresa d'aquest agost encara no m'ha abandonat. Ni les ganes de dormir, com si ara recuperés les hores de son d'aquest curs de llevar-me a les cinc. Badar i distreure'm. Però avui J. ha agafat festa i hem gaudit de dos dies de relax a les cabanes de Dosrius, sense aigua corrent ni electricitat (això sí, ens hi vam endur lectures i els darrers jocs de taula que hem adquirit en versió de cartes, Catan i  Ciudadelas ). Ja són els darrers dies de vacances per a mi, que si he aprofitat per a res ha estat per a escriure a quatre mans. Ell encara no n'ha tingut, de vacances.  Feia temps que teníem ganes de dormir dalt d'un arbre, de manera que vam reservar una cabana amb bona vista. El tronc de l'arbre travessa l'edificació, com veieu a la fotografia. Per arribar-hi, has de fer una bona pujadeta bosc endins. A la cistella que et donen quan arribes hi ha espelmes elèctriques per a la nit (queda molt romàntic), dues llanternes per si vols sortir a fer exc...

Enguany sí. Ara que he tornat, signaré exemplars de Glopades de riu a la Rambla de Catalunya de Barcelona en una parada compartida entre Voliana Edicions i altres editorials. Hi seré d'11 a 12 i de 15.30 a 16.30. De seguida que el sàpiga, publicaré el número de la parada. Allà ens posarem al dia de tot, que hi ha fato! La resta d'hores de Sant Jordi les passaré amb J. L'any passat, aquell dia ell tornava a Catalunya i jo a Boston des d'Orlando, acabats de prometre. Ja farà un any. No sempre és fàcil arribar a un consens amb els preparatius, així que a vegades el que busquem és desconnectar-ne. Ahir vam fer turisme per Barcelona. Una altra cita literària oberta al públic que aviat anunciaré: el 17 de maig a la tarda organitzo el Club de lectura per a totes les edats de l'Institut Can Jofresa de Terrassa. Llegirem La memòria de l'arbre ,   de Tina Vallès. Vindrà l'autora i hi haurà un aperitiu al final! Amb els alumnes de l'Ateneu Barcelonès este...

Un detall del meu escriptori. La postal és un dels regalets que ens hem fet per Advent (no hem estat gaire constants, però). L'he de perfeccionar, però la sopa plena (bé, estava buida) i el brou eren al lot de Nadal que ens va tocar al supermercat del barri. Me'n sento orgullosa. L'he fet avui, que m'he aixecat tard. I ja tenim quatre plantetes! Jo que fins ara no n'havia volgut mai. J. té fotos millors, però amb el mòbil nou encara no m'aclareixo. Corona de fusta per a la porta, arbre de Nadal, (el tronc serà al poble), un ren i un Pare Noel,... No ens hem estat de res! Volem anar decorant l'arbre cada any amb boles noves. Vam xalar molt decorant-lo. És una d'aquelles tradicions que quan ets menut t'encisen: ma germana i jo penjant-hi boles, trencant-ne, enfilant perquè els angeletes ja no tenien fil per penjar-los, comprant decoració arreu del món... però arriba un moment en què, si no fos pels pares, fa peresa i ara ens hi torn...

Fato per a la festa de dijous al pis. Em penedeixo una mica de no haver creat una etiqueta de "retorn" al blog, perquè segueixo explicant-vos el meu procés de re-situació ara que ja sóc a Catalunya des de fa uns mesos. Aquest mes ja us vaig dir que la feina que tenia encarregada aniria de baixa i per fi he tingut temps de tornar a posar fil a l'agulla al projecte creatiu a quatre mans que tenia des dels EUA. De totes maneres, la baixada de l'activitat també em va passar una mica de factura, perquè, durant uns dies, llevar-me a una hora decent (abans del migdia) sense cap feina que m'hi obligués, refer i enviar currículums o estar una bona estona davant de l'ordinador per feinejar, costava més. M'imaginava que m'haurien citat per a alguna entrevista de feina i les que m'havien enviat amics meus, just quan enviava el CV, ja les havien donat a altres persones. Per a mi és un moment d'explorar aquestes oportunitats, que en altres etapes han ...

Imatge de l'escapada de tres dies que vam fer la setmana passada a Caldea (tinc problemes per no dir-li Caldesa, la de Corella), Boí i Taüll. Era encara un regal dels meus trenta. Ja és novembre. Tret del mes passat, des que vaig arribar havia escrit només una entrada mensual. Tinc l'agenda destrossada i me n'he de comprar una de nova, però aquest octubre no he dut a terme cap dels objectius que m'havia plantejat i no es pot dir que no hagi estat un període ple i, això sí, molt més tranquil que el setembre (es nota que m'he relaxat, he reprès el contacte amb els amics i hem gaudit més de les activitats de Barcelona). Hem afluixat amb els mobles del pis (esperem reprendre-ho aviat) i hem agafat embranzida amb els preparatius del casament (sempre fent de coordinador entre el restaurant, l'església i el servei que volem contractar a cada moment -no us en donaré tots els detalls, perquè no volem que es conegui fil per randa com anirà tot aquell dia o de quin ...