Cabanes als arbres a Dosrius (Maresme)

La peresa d'aquest agost encara no m'ha abandonat. Ni les ganes de dormir, com si ara recuperés les hores de son d'aquest curs de llevar-me a les cinc. Badar i distreure'm. Però avui J. ha agafat festa i hem gaudit de dos dies de relax a les cabanes de Dosrius, sense aigua corrent ni electricitat (això sí, ens hi vam endur lectures i els darrers jocs de taula que hem adquirit en versió de cartes, Catan i Ciudadelas). Ja són els darrers dies de vacances per a mi, que si he aprofitat per a res ha estat per a escriure a quatre mans. Ell encara no n'ha tingut, de vacances. 

Feia temps que teníem ganes de dormir dalt d'un arbre, de manera que vam reservar una cabana amb bona vista. El tronc de l'arbre travessa l'edificació, com veieu a la fotografia. Per arribar-hi, has de fer una bona pujadeta bosc endins. A la cistella que et donen quan arribes hi ha espelmes elèctriques per a la nit (queda molt romàntic), dues llanternes per si vols sortir a fer excursions nocturnes, un walkie-talkie per comunicar-te amb recepció (vam insistir en l'ampolla de cava del paquet romàntic a través de l'altaveu, no fos cas) i un mapa per arribar a la cabana. Un cop allí, escaletes i rampa. 

Hi ha una terrassa on vam passar la major part del temps, des de quarts de sis fins a ben passada la una de la matinada i aquest matí una altra vegada. Vam repartir espelmes i un llum, però no hi vèiem gaire. Per rentar-se les mans hi havia una gerra amb aigua davall de la pica i una lletera per si en feia falta. El WC era químic i anava amb una mena de palanqueta, com els de les caravanes. No hi havia persianes. La casa estava tota molt ben decorada i hi havia una llibreteta on tots els viatgers que han fet nit a la cabana Gírgola hi han anat anotant les experiències. Nosaltres vam fer el mateix. No sembla que estigui mai buida. De fet, ens havia estat impossible trobar-la lliure un dissabte a la nit, per això hi vam fer cap diumenge. Se sentien l'olor dels arbres, els grills, els ocells... i el que ens va fer riure molt (que urbanites) van ser els brams dels rucs. Allà a la vora hi ha activitats per a xiquets, com passejades en ruc i també altres activitats per a menuts i grans: senderisme, rutes en bicicleta, el bosc vertical... Nosaltres aquesta vegada només volíem descansar i compartir uns moments especials junts. Des d'abans que anés als EUA que ho teníem pendent, tot i que l'altra vegada que ho havíem mirat no va ser a Dosrius.

A les nou de la nit en punt ens van deixar un cistellet lligat a la corda. Fent politja, l'has de pujar. Hi era l'ampolla de cava amb les copes i el sopar dels dos, que havíem reservat abans. Per a mi, macarrons amb all, formatge i picant; abadejo amb samfaina i iogurt amb gerds i aigua. Per a J., vi, escalivada, truida de botifarra negra amb ceba i brownie. Encabat vam arroplegar els plats i ho vam tornar a deixar tot penjant. A dos quarts d'onze ho van venir a buscar (vam notar com tremolava la cabana). Era menjar casolà i bo. Aquest matí, a les nou ens han deixat l'esmorzar, tot i que pensàvem que seria més generós pel que fa als embotits (em deu venir del iaio, però som de menjar fort, fora, per esmorzar, sobretot salat). Bé, feia patxoca i el croissant era boníssim. Us en deixo la fotografia.

Ha estat una experiència molt divertida i diferent, amb molts moments romàntics i un brindis immillorable. Per moltes altres experiències boniques junts!