Canvis

Fato per a la festa de dijous al pis.

Em penedeixo una mica de no haver creat una etiqueta de "retorn" al blog, perquè segueixo explicant-vos el meu procés de re-situació ara que ja sóc a Catalunya des de fa uns mesos. Aquest mes ja us vaig dir que la feina que tenia encarregada aniria de baixa i per fi he tingut temps de tornar a posar fil a l'agulla al projecte creatiu a quatre mans que tenia des dels EUA. De totes maneres, la baixada de l'activitat també em va passar una mica de factura, perquè, durant uns dies, llevar-me a una hora decent (abans del migdia) sense cap feina que m'hi obligués, refer i enviar currículums o estar una bona estona davant de l'ordinador per feinejar, costava més. M'imaginava que m'haurien citat per a alguna entrevista de feina i les que m'havien enviat amics meus, just quan enviava el CV, ja les havien donat a altres persones. Per a mi és un moment d'explorar aquestes oportunitats, que en altres etapes han quedat en camins paral·lels i també d'agafar-me aquest temps per a mi mateixa, encara que m'imaginava llegint i... res, pardalets. Amb tot, sí que hem avançat molt amb paperassa per al casament i altres detalls que són importants per a nosaltres. No us penseu que el capellà del poble m'hagués fet bé la fe baptismal la primera vegada, per tant, hem hagut de repetir tot el procés: parròquia del poble, legalització al bisbat, parròquia d'aquí (la setmana que ve). Inconscientment, he mirat d'accelerar els passos perquè, per experiència, començar una feina nova o estar immers en el procés d'entrevistes laborals, és pressió i deixa exhaust. Així que és ara que sé que tinc una certa disponibilitat. Com que necessitava un certificat mèdic que digués que estic bé per optar a la borsa de professorat interí de secundària, també m'he anat passejant de metge a metge (ja sé que hi ha persones a qui no han demanat res, encara que no tinguessin historial, però jo no me n'he pogut escaquejar). I sóc aprensiva.

Aquesta setmana, les novetats han estat a casa. J. és al seu primer viatge europeu de feina i la tinc tota per a mi. Se m'ha fet estrany. Fins fa dos mesos i mig no havíem viscut mai junts i jo havia dormit sola tota la vida. En canvi, la primera nit que no hi va ser, no em vaig gitar fins a les quatre i no hi havia manera d'aclucar l'ull. Ben estrany. Encara anit l'hi vaig trobar. Fins ara, jo l'havia deixat sol al pis en tres ocasions, un parell o tres de dies, però mai a la inversa. Així que demà, dijous faré una festeta amb ma germana i mos cosins a casa. 

Un altre canvi és que avui han sortit els resultats provisionals de les llistes per fer de professor de secundària i hi sóc (i antics amics, amb qui he reprès el contacte fa poc i també estudiants meus)! Ara toca esperar perquè em cridin i tant de bo fos per a la meua especialitat, atès que també em vaig apuntar a anglesa per tenir més oportunitats que m'avisessin. Això em dóna una estabilitat nova i motivació complementària! Si tinc aventures per explicar-los, les llegireu aquí.

Comentaris

  1. Feines i festa a casa.
    Que vagi molt bé!

    ResponElimina
  2. Otra vez te deseo suerte para que te llamen rápido de la bolsa de trabajo!!

    ¿Te acuerdas cuando te contaba que no podía dormir cuando Fran estaba de viaje de trabajo? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me acordé en seguida, jajaj porque cuando me lo dijiste pensé que a mí ya no me pasaría.

      Elimina
    2. ¡Muchas gràcies! ^^ No tengo un número muy alto, parece.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada