Vacances infantils 2026

Ja és set de setembre i encara em fa l'efecte que som a l'agost. Vaig començar a treballar el dia 1 però hem parlat poc de l'escola i molt menys n'hem fet la gran preparació, ja que el gran va prohibir la paraula "escola". Així que fa pocs dies que l'hem recuperat i, malgrat que han vist com penjava l'horari de conciliació a la paret del menjador, escrivia les rutines del curs a la nevera i vam anar a comprar una motxilla per a G. i un llibre per a L., no sé fins a quin punt en som conscients. Ho entendrem bé quan ens hi trobem. Sigui com sigui, costa abandonar els hàbits de l'estiu (que encara dura). 

Enguany vaig acabar el curs amb la llengua fora. Tant, que uns dies abans de començar les vacances, ja no em volia esperar més. En aquell moment a la universitat era època de notícies, com cada any, i n'arribaven poques de bones (i de fet, els metges de tots també ens diagnosticaven amb petites molèsties com dents corcades, operacions de queixals del seny i altres). A més, altres investigadors amb qui treballo ja eren de vacances (i han tornat abans) i no acabava de poder avançar en res ni de poder prendre decisions. Afortunadament, les vacances permeten relativitzar els maldecaps i disgustos puntuals i, quan aquesta setmana vaig tornar al despatx, em va sorprendre adonar-me de l'energia que desprenia: he desconnectat de debò.

Per a mi l'Estiu comença entre Sant Joan i les festes majors de Sant Cugat. I això va fer que, de cop, fóssim més flexibles amb els horaris que sempre ens han funcionat tan bé i ens quedéssim al cinema a la fresca, sopéssim més tard al carrer, féssim assajos al vespre els dies previs. No ens volíem perdre res: ni les actuacions de cultura popular (perquè som geganters i ens hi entreguem, però conscients també que L. està menys motivat del que hi estava, justament quan G. hi xala tant) ni la fira, els jocs infantils, la bicicletada, els banderers italians i altres activitats que l'any passat vam haver de sacrificar. Per segona vegada es va representar l'entremès del Seguici del Ram, L. i G. amb el Griu i l'Amfisbena. Va anar molt més ràpid que l'any abans i, malgrat la calor, ens ho vam passar molt bé. Jo tota estarrufada amb l'actuació dels dos.

El juliol pot ser com és perquè tinc mons pares seguint els horaris irregulars de la universitat. Enguany vaig organitzar un congrés a primers de juliol, tot just després d'haver anat a Santiago de Compostel·la en un altre. Però el juliol per a L. i G. també és el mes de les aventures amb els iaios, d'anar a la platja els dimarts, el Tibidabo, menjar gelats, baixar a la piscina, jugar tot el dia (tret dels 30' setmanals de piano i de bateria), de començar els quaderns que resten inacabats. Per part meua, vaig provar per primer cop de fer jornada intensiva i així tenir les tardes lliures per estar amb ells dos sempre que no tingués reunions. Hi va haver piscina, dijous de jugar amb el Javi i el seu germà, d'un cap de setmana tots a Biescas que em va regalar ma iaia pel 40è aniversari i en què vaig veure com buscaven racons per dibuixar, una afició que L. va començar perquè aquell mes un amic de l'escola els va convidar a una festa d'aniversari amb taller d'art i que ha fet que els dos anessin pintant a la llibreta de la UB que els vaig regalar. De Biescas G. i jo ens n'emportem un record memorable: quan vam travessar vestides la cascada (amb xancles) i vam fer cap a la cova de darrere. Ella, que és menuda, va poder sortir per l'altre forat de la cova. I ells dos sols pintant l'església blanca a terra, al costat de la font on van passar la tarda jugant amb el ninotet de l'Oca de l'Empordà. Estàvem sols. A Panticosa G. va fer la primera excursió llarga sense cadireta, després del telecabina, que sempre els impressiona.

Vaig tornar a començar Los detectives salvajes mentre ells encetaven el carnet de biblioteca de l'estiu que els havia fet jo, per anotar-hi totes les lectures. Cada cinc lectures, arribaven a un nivell superior (un animalet dibuixat) que corresponia a les categories del Paraulògic. Ens vam posar gairebé al dia de metges, tot i que això no s'acaba mai (i ara G. també duu ulleres, per a llegir i mirar la TV). Vam fer una de les nostres antigues aventures de tres amb un joc de pistes per la Barcino romana que els va encantar. Vam anar a dinar i jugar a casa d'un amic de G. per primera vegada. Vaig fer de pintacares a la festa d'aniversari dels xiquets de l'estiu de la classe de G. (una xiqueta em va demanar que li pintés una caca a la cara i ho vaig fer, però ningú no va aconseguir que pintés cap bandera de cert país que va guanyar un mundial de futbol a la cara de cap pobre innocent que ho demanava). Vam jugar als Sylvanian dies seguits. Vam anar a la Costa Brava amb els sogres i va ser pura disbauxa (fires d'atraccions, minigolf, bitlles, menjades fora) però també va significar salaborar de platja, veure com L. feia snòrkel i m'ensenyava tots els peixets que trobava. Vam tornar a la cala però no hi vam trobar crancs, tot i que G. s'enfilava de roca en roca, per mar i terra buscant-los. Més peixos. L. es va emportar les butxaques plenes de tresors. A L. li van regalar una barca per a la piscina. I vam tornar per Tossa: gelat-trenet-castell-més dibuixos-sopar-postals per als iaios que eren de viatge i els enyoraven.

Mentre L. ja feia un mes que patia cada nit perquè no s'acabessin les vacances, jo els deia que encara les havia de començar. I així va arribar l'agost, el mes més esperat, perquè el dia 1 vam anar al seu lloc preferit del món: el meu poble. I allí hi vam rebre visites, vam tastar la calma, l'espai i l'aire lliure, vam descobrir un niu de verderol amb un ou i ens en vam fer guardians, vam passar tardes de tres hores seguides dins l'aigua i al cap del dia en feien cinc, d'hores. Vam barruscar ametles, van fer cabanes al garrofer, vam trobar l'esquirol que es menjava les ametles, vam jugar els milers de migdies calorosos d'aquelles dues setmanes als Playmòbil de la diligència i les muller i muller. Vam fer perfums i rais en miniatura i alguna caiguda de G. sense flotadors a la piscina, en què va surar bastant tot i que la vaig rescatar jo, de fer caure vespers al tardet. De fer impressions en un paper fotosensible. De començar un puzzle de mil peces. De jugar a jocs de cartes amb les rebesiaies. Del cotxe roig. Alguna incursió de G. amb bicicleta sense rodetes i jo de geperuda. De l'excursió de sempre al cocó. L. al mercat i a comprar el que sigui. El tomacat de cada any. Buscar animalets. Descobrir joguines a la casa de quan jo era menuda. Menjar de ma mare. La celebració de l'aniversari de G. uns dies abans amb la meua família, les meues iaies també. Els estels fugaços. Dormir poc perquè un vol més temps. Però sobretot, el més espectacular va ser veure l'eclipsi de sol total des de casa, i ser-hi tots, ma germana també, perquè feia un any que tots ens havíem marcat el dia al calendari. L. amb el fulletó de la UB llegint les fases. El ventet d'eclipsi, el sol mossegat, els crits per la muntanya, la sorpresa el minut i mig de foscor, el primer raig potent, el sol que es pon. Em penso que ells tampoc no ho oblidaran mai, que serà una d'aquelles anècdotes que podran contar als besnets.

A casa ens hi vam estar poc perquè de seguida vam agafar l'avió rumb a la Selva Negra deu dies. Quatre parcs d'atraccions, paisatge, pobles, una mica de gastronomia, natura i tobogans alpins (ho destaco perquè som uns atrevits). Ha estat un viatge xulíssim. Ells no havien anat mai tan lluny. Viatjar amb ells sempre m'alimenta el cuquet que en vol més i més, descobrir-los el món, que es meravellin amb el que a l'atlas només poden intuir. Vam celebrar l'aniversari de G. a Europapark. És el segon que celebra fora de casa (el record d'aquell primer el té intacte) i m'ha fet pensar que quan sigui gran i li demanin que expliqui una cosa divertida sobre ella mateixa (en una classe d'idiomes?) potser dirà que ha celebrat el seu aniversari a non sé quants llocs diferents, perquè fa anys a l'agost.

Les vacances cuejaven, vam celebrar encara la festa de G. amb els amics (amb moltes activitats preparades a mà i un taller ideat per ella, que volia una festa d'estels i d'instruments, amb molts convidats) i amb els sogres. Vam comprar el que necessitaven per començar el curs i jo, després de retrobar-me amb un amic (intencionadament) a qui feia uns 18 anys que no veia, vaig tornar a la feina, a un ritme tranquil, perquè costa agafar-lo. I van tornar els iaios i els amics que eren fora. Hem escurat el darrer cap de setmana abans de l'escola amb invitacions d'aniversari del Club Súper3 per a G. al zoo i avui hem provat un salting a cinc metres del terra (el mal d'esquena d'ara ja el tenia aquest matí abans de l'aventura). L'Odissea. Demà darrer dia d'ells de vacances.

Bon inici de curs i bon curs sencer!