Moblar casa

Aquest mes ha fet un any que ens vam mudar aquí i que vam començar a viure junts. Ha estat un any de feines noves, de cerca d'estabilitat, de matrimoni. I organitzar les tasques de la casa encara ens costa. El cap de setmana passat vam tornar a l'Ikea, no per celebrar que feia un any hi havíem anat per primera vegada, sinó perquè amb els preparatius del casament havíem parat de moblar la casa. No ens fa falta res imprescindible, però sí més lloc per emmagatzemar objectes, sobretot ara que vam anar a buscar els de la llista del casament i vam acabar de comprar el que quedava. Sembla una ximpleria, però tenir accessoris tan poc essencials com una coctelera, un joc bo de coberts o tassetes de cafè (almenys poc essencials per a mi) acaba de reforçar la idea de continuïtat, oposat a temporalitat. Tenim un pis de lloguer amb un contracte de tres anys i això vol dir que en queden dos en què no ens hem de trencar gaire les banyes per si decideixen apujar encara més el preu. A Barcelona la bombolla creix i creix. De tant en tant en parlem. El primer any ha passat volant. Ara tindré la feina a propet i podré gaudir-ne més. M'hi trobo tan a gust! Hem anat comprant mobles, mirant que tot encaixés, ara fins i tot tenim una fotografia de casament al menjador i aviat hi penjarem un marc amb diverses imatges que volem anar actualitzant (de fet, hem trigat tant a penjar-lo que ho haurem de fer de seguida). Dissabte vindran els iaios al pis. Tot i que no ho aprofitem prou, M. viu a deu minuts a peu. Se'm fa estrany pensar que si el lloguer s'acabés hauríem de traslladar tot això en un altre lloc. 

Vaig viure dos anys amb una cullera. Cap moble meu. I m'hi sentia a casa i me n'hi hauria pogut estar més temps, suposo. Però tenia una data de caducitat màxima des del dia que m'hi vaig traslladar des de l'hotel de Boston.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada