Dia 5: Amunt i avall

Hammer Museum.
Beverly Hills.





Greystone mansion.
Beverly Hills.


Venice beach. Foto promesa.


Venice. Canal Park.
Aquesta nit he anat a sopar al mateix restaurant anomenat italià però portat per sud-americans i la cambrera, que deu tenir la meua edat i és molt simpàtica (però que em parla en castellà des que no vaig entendre que era el "pan de ajo" i encara no sé com es diu en anglès) m'ha proposat de quedar demà per anar juntes a l'observatori. Ella, Lorena, tampoc no hi ha estat mai i veurem (espero) les lletres de Hollywood (per fi). Li he dit que si acabo abans de les 5 la resta de visites l'aniré a buscar (a les 5 plega).

Aquest matí he anat a Venice, barri artístic alternatiu. Primer a passejar pels canals i després per la platja (davant de la qual hi ha un munt de paradetes fetes amb molt poc gust i que cobren, com arreu on he anat tret del Burgen King, 3 dòlars per una aigua menuda). Després de veure els ànecs dels canals m'ha sorprès arribar al mar i veure-hi un munt de taquetes negres damunt de les ones que primer no distingia bé, però que de seguida que vist que eren els tant anunciats surfistes! M'he estat una bona estona mirant-los, fascinada pel nombre que n'eren i les cabrioles que feien.

Més tard, he canviat la costa de Venice pels turons de Beverly Hills. He vist les mansions (no m'han cabut a les fotos; i els cotxes grossos i els posh), m'he topat amb els pesats del segon dia que fan rutes guiades per les cases dels famosos, he vist molts casalots de luxe i cap vorera (el que hi havia s'ho ha cruspit la flora dels rics) i he descobert un altre dels oficis per excel·lència dels sud-americans a Los Àngeles: la jardineria. Tots els jardiners eren homes i sud-americans. Però jo buscava una casa en concret: la Greystone mansion i el seu jardí, que es veu que els autòctons troben tètrica perquè el propietari, un magnat del petroli, s'hi va morir en unes circumstàncies estranyes (guia dixit). També la van aprofitar pe gravar-hi, és clar: Caçafantasmes i Les bruixes d'Eastwick, que em penso que no he vist. Els jardins, oberts al públic com a parc, són plens de detalls.

Després de dinar he anar al museu Hammer, on sabia que hi tenien Monet, MAnet, Degas, Gauguin, Van Gogh, Cézanne -del qual m'he comprat una postal per a la paret de l'habitació). I era cert, però només en tenien una obra per cap, de manera que jo, que m'havia reservat a l'últim moment tota la tarda per a mirar el museu amb tranquil·litat, m'he trobat a les 3 amb la feina feta, perquè allò era molt remenut. He hagut de preguntar a la vigilant de la sala: where does the exhibition continue? I estranyada, m'ha dit: that's all... Really??? Així que he intentat trobar el Memorial PArk, sense èxit i he decidit tornar cap a l'hotel i mirar de fer alguna cosa a prop, però devia tornar a ser "rush hour" perquè quan he arribat ja era una bona hora per a un sopar a l'italiàsud-americà d'anit.

He escrit les tres primeres postals, a veure quan arriben. Em penso que aquesta nit estic millor del jetlag. El millor d'aquest canvi és que per primera vegada en ma vida no m'ha costat despertar-me de matí i no m'ha costat aixecar-me... potser enyoraré això.

P.S. Abans de marxar del Hammer (que té una bona llibreria d'arquitectura, M) he entrat a la casa inclinada de la fotografia, estava tan torta que al cartellet hi deia que era per a persones sense vertigen i disposades a posar en joc l'equilibri. Potser, si mireu l'espill, aconseguireu veure-m'hi reflectida...