Taller de creació literària

 Aquest ha estat l'estiu... en què hem estrenat el primer entremès infantil dels gegants a la festa major! L. i G. van fer el Ball de Capitells, que ara es representarà cada any; que els iaios els han dut a la platja al juliol; de l'otitis i les dues picades de vespa (i la trencada de dit del peu del papa) i, malgrat això, he pogut nedar prou i jugar dins l'aigua a fer veure que soc Ariel i Úrsula; del joc simbòlic, de jugar (fins que jo me'n canso o seguir ells sols) a Kristoff, Sven, Elsa i Anna ( Frozen ) i notar com les hores s'estiren; dels dies llargs i les nits curtes d'estels fugaços; de jugar a cartes i jocs de taula havent dinat o havent sopat i aprendre molts jocs nous; de redecorar l'habitació dels menuts perquè, ben mirat, potser L. ja no n'és tant, de menut; de descobrir-los les pel·lícules Disney i Mr. Bean; que G. ha fet excursions i n'ha gaudit i L. ha xalat amb una moto elèctrica de muntanya; d'anar a caminar per l'Esplanes ...

Aquest és el resum de l'estiu dels menuts que vaig penjar anit al menjador, juntament amb fotografies d'aquests mesos. Jo he fet vacances a l'agost i demà torno a la feina. L'agost s'ha acabat igual que es va acabar el juliol, amb la pressa i les ganes de voler acabar tot el que m'havia proposat fer durant les vacances en un cas i, en l'altre, durant el curs. Com sempre, els objectius solen ser-hi per complir-ne uns quants, però enguany no he hagut de descartar tot el que tenia a veure amb l'ordre de la casa o l'ordre que sembla que m'urgia per encetar un curs nou. Volia trobar un espai perquè L. tingués un escriptori amb els quaderns i les llibretes i que això el pugui motivar a aprendre a casa si no torna massa cansat (estic decebuda de l'escola perquè no fan res perquè aprengui, ni tan sols quan nosaltres ens hem mogut i hem fet els passos que ens van demanar que seguíssim, però no penso defallir en aquesta batalla, encara que els resultat...

L'any passat no vaig ni escriure aquesta entrada, que era la que no fallava mai.  El 2023 ha estat un any bonic, que no vol dir que no hi hagi facetes de la meua vida que no desitjo que siguin diferents, però a vegades, els desitjos no poden canviar allò que nosaltres voldríem que fos diferent.  Però ha estat un any que em fa sentir agraïda, que va començar amb por perquè al segon semestre del curs passat tenia un horari molt dolent que m'obligava a fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona dos dies a la setmana (4h en total), perquè cada matí de dilluns a dijous me n'anava a quarts de set, abans que els meus fills, aleshores de 4 i 1 any, es llevessin i dues nits tornava quan ja dormien. Tenia por de com s'ho prendrien, de com m'ho faria jo, amb cinc assignatures (a la universitat és molt) noves, direccions de treballs, especialitat nova. Però, de l'experiència, n'he sortit més forta, no en el sentit que m'hagi enfortit perquè van ser moments du...

La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment.  Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de g...

Quan vaig escriure els propòsits d'any nou, que és la part del blog que vaig actualitzant quan toca, vaig escriure que el 2022 era un full en blanc i que tenia pocs propòsits i molt bones intencions. Aleshores acabava de renunciar a una plaça de professor associat que havia guanyat a finals de l'embaràs de Gina. Per tant, no podia signar el contracte fins que s'acabés el permís de maternitat, que tenia de l'altra feina com a PAS tècnic de recerca doctor de la UB per un projecte de literatura medieval, que ha estat fins ara el meu àmbit d'especialitat principal. Encara que hagi fet incursions en altres àrees i temes. Sempre em costa visualitzar el segon semestre de l'any (tot i que m'encanta planificar a llarg termini i, si em preguntessis què voldria fer d'aquí 5 anys, segurament ho tindria més clar) perquè el canvi de curs segueix tenint molt de pes per a mi, i ara potser encara més perquè Lluc començarà Infantil 3. La renúncia no era trivial. Aquests d...

El 2022, un full en blanc. 1. Busco més estabilitat laboral i tornar a xalar de valent a la feina. M'ho plantejo a mig any, perquè he renunciat a la plaça d'associat i: JULIOL: EN PLE PROCÉS DE SELECCIÓ I UN BON PLA B (I C). 2. Lluc i Gina són la meua prioritat. Serà un any de primeres vegades per a Gina, que avui fa 4 mesos i ja ha tastat farinetes de plàtan! (Lluc va començar als 6). Vull estar present en el dia a dia dels dos, fer fàcil la transició a família de quatre en la mesura que ho sàpiga fer. JULIOL: SÍ. I al setembre els acompanyaré en l'inici de P3 a l'escola dels grans i l'inici de la llar d'infants amb un any acabat de fer. JULIOL: G. ES QUEDARIA AMB MA MARE, UN CURS MÉS SENSE LLAR D'INFANTS. L. VA COMENÇAR ALS 18-19 MESOS. També voldria que Lluc passi a la llet amb tassa, pels volts dels seus 3 anys. FEBRER: FET 3. Tot i que no és un propòsit, darrerament veig que soc capaç de tornar a fer activitats no necessàriament enfillada, perquè tinc c...

 Hola! Fa molt que no trec el nas per aquí, però els propòsits són una tradició del blog. L'any passat vaig escriure: 1. Cuidar-nos els uns als altres i relaxar-se.  Sí, de ple. Quan estic amb els dos menuts i tot rutlla, l'oxitocina ho inunda tot i, sí, estic relaxada i estar amb ells és el més important del món. Ho segueix sent quan la logística no és fàcil, quan tot sembla sortir a l'inrevés, quan es fa evident que encara ens adaptem a les noves situacions de família de quatre. He renunciat a la plaça de professora associada i ara tinc un contracte PAS a la UB de tres hores al dia, 2 amb hores de lactància, que em permet aquest tipus de vida fins que G. tingui gairebé un any. Durant el 2022 m'agradaria definir d'una vegada cap on va la meua trajectòria professional. Tinc pla A, B i C. I a hores d'ara, tots tenen avantatges. Ja veieu quin és l'estat d'esperit amb què encaro aquesta etapa que hem encetat. 2. Gaudir de moments en família, també amb mes i...

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta.  Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pug...

Ahir va nàixer G. Escric aquestes línies des del mòbil, a l'hospital. Seré breu perquè aprofito l'estona que J. ha sortit a sopar.  El final de l'embaràs se'm va fer una mica llarg. Les expectatives creades arran del primer i els símptomes que notava em van fer pensar que G. sortiria aviat i que m'havia de centrar a aguantar fins a la setmana 38 perquè sortís ben sana, tingués les bosses de l'hospital plenes i L. ja hagués gaudit de l'estiu. Des de finals de juny que vam decidir no anar gaire lluny de casa, no més d'uns 30-45 min. en cotxe. Mons pares, un cop més, em van ajudar estant per L. al matí, donant-li el dinar i jo podia aguantar el seu ritme a partir de les 13.30 i fins a l'hora de dormir i el que em reclamés de nit. Però les darreres dos setmanes i en plena calorada se'm va fer una mica llarg. Ja em costava molt moure'm, estava cansada i dormia malament, tenia por de fer res que fes mal a G. o la posés en perill. I s'hi va suma...

El 2020 ha estat un any marcat per la pandèmia, de la qual encara no hem sortit. Un any de no festes, no trobades, restriccions i violacions de drets fonamentals. Com a societat, les ganes de desempallegar-nos de totes aquestes associacions, fan que mirem amb un cert optimisme (amb esperança) l'arribada de les vacunes exprés, tot i que som conscients que les conseqüències de la pandèmia s'arrossegaran: la crisi, els problemes mentals, les addiccions. Conscients que, dins del que cap, som afortunats, els pares de menors hem vist com creixen en una societat (el meu fill ja ha viscut mitja vida en plena pandèmia) que no era la que vam imaginar per a ells. Tres mesos tancats a casa quan han de sortir, córrer, que els toqui la llum del sol, veure cares en lloc de màscares (L. ha après a parlar quan tothom tenia la boca tapada i a la llar d'infants, desinfecció, màscares, temperatura, sabates de recanvi, pares al carrer). Quan vam sortir, L. no recordava el carrer ni les altres p...

Primer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'...

M'has descobert la lluna, caminant pel carrer, tu dalt del tricicle que et van portar els Reis, la mà alçada cap al cel, el braç estirat amunt, amunt. T'he descobert la platja amb les petxines colgades i la neu, però és freda. M'has descobert els arbres, que anomenes dolçament. I el vent, que em bufes a la cara. M'has descobert les brosses menudes, menudes, escampades per tot casa, que tan gentilment em portes al palmell de la mà com si fossin un tresor. Em fas xisclar de joia si veig un avió al cel i tu hi ets, per ensenyar-te'l. Em fas sentir la música de cada objecte i gaudir dels sorolls dels camions, com més grossos millor, sense moure'ns de casa. Amb tu em deixo acaronar pel sol quan tenim temps de passejar tots dos i trobem un racó per a nosaltres sols. I el temps, aleshores sí, s'atura. Amb tu comparteixo el que a mi ja em feia feliç, en aquella vida anterior en què encara no hi eres: la literatura, l'art, els paisatges ...

Ahir vam celebrar el primer aniversari de Lluc. Us dono idees per a muntar una festa tan especial com mereix l'efemèride però senzilla, per a pares amb poc temps (tot i que ens pensàvem que les banderoles, les cols de papers i tot plegat ja estava muntat i J. s'ha passat nits davant de la TV fent manualitats).  1. Invitacions. Volia que L. hi participés, així que van ser una cartolina blanca D'un A 3 i ell, amb pintures de dits de diferents colors hi va anar estampant mans i peus. Totes diferents i fetes a mà. A mi m'agrada guardar-ho, així que també en va fer una per a nosaltres. 2. Convidats. Pares, iaios i padrins. Lloc: casa nostra, que és ple hivern. Aquest cop, a diferència del sant, vam fer-ho a les cinc i a les 7 ja havíem menjat pastís i va entrar a fer una migdiada tard. El vam despertar poc més d'una hora més tard per a sopar, però no va voler. 3. Menjar (berenar). Al sant vam fer aperitiu i foundue de fruites amb xocolata, ben entaulats i pas...

L'onze era divendres i tenia visita amb la ginecòloga. M'havien de posar les corretges per primera vegada per monitoritzar-nos però s'hi va repensar. Tens contraccions? Com ho he de saber? Com un mal de regla. (No vaig dir que no em solia fer mal). Vaig pensar que no, que allò no era. Que caminés 2 hores al dia perquè el primer fill sol trigar. Era la setmana 37. El part s'esperava el 28 de gener.  Em va arribar, finalment, l'Epinó. El dotze vaig caminar 45 minuts totsola. J. es va examinar del màster de la UOC a la UAB i el vaig anar a buscar a l'estació. Estava molt cansada i gens disposada a tornar a caminar a la tarda. Vaig corregir exàmens i posar notes. El tretze vaig escriure una entrada al blog dient: vine quan vulguis, però no em facis patir gaire pensant que t'han de treure. Vaig acabar de corregir treballs i vaig posar les darreres notes a les 16 h. J. era a l'ordinador acabant un treball de la UOC. Li vaig dir que em feia una mica de mal la p...

Aquí .

Tornem a casa de celebrar Nadal i Sant Esteve amb els sogres a Andorra. He trobat aquesta imatge i he pensat que la compartiria a l'etiqueta de manualitats, que fa temps que no uso i en faig alguna per a L. Enguany li he fet un calendari d'Advent a poc a poc, d'activitats (previstes o no), algun dibuix, record... i hi ha hagut nits que he tingut i fet temps per decorar-lo i dies que no. Com em sol passar, la darrera setmana i mitja la vaig acabar anotant només amb paraules i colors abans de fer cagar el tronc i anar-nos-en de viatge, mentre ell decorava la cartolina sense que li hagués ni proposat. Ha acabat ocupant dues cartolines Din A3, que tinc penjades a la nevera i hi vaig deixar espai per retallar l'escena del naixement al dia 25, en què hi diu: És Nadal i anem a veure la neu!!  Bé, ha estat bastant improvisat. He demanat a ma iaia que l'any que ve n'hi faci un de roba, amb butxaques, per utilitzar-lo cada any. Tenia moltes idees però al final...

El 2019 ha passat encara més ràpid que l'anterior. El pas del temps es fa més evident per la manera com creixen els nadons. Quilos i aprenentatges. Quan penso que a l'estiu, quan nadàvem L. i jo a la piscina, tenia gairebé la meitat del temps que té ara i que no ho pot/podrà recordar perquè per a ell serà prehistòria, se'm fa un nus a la gola. Ha estat l'any més intens i bell i se m'han desvetllat molts secrets i sentimentals. No tot ha estat bonic perquè no (m')ha estat fàcil gestionar la pèrdua d'espai familiar nuclear amb la família política sovint a casa i el cansament i les noves tasques i rols tampoc no ens ho han posat fàcil a J. i a mi. S'han fet molt evidents les diferències de criança, com ens van criar, i també que els homes del s. XXI els van educar les famílies del XX i encara hi ha molts de rols interioritzats. Esperem, jo que tinc un fill mascle, educar en la importància de la cura per l'altre que la societat no valora. La nostra, alme...