Taller de creació literària

L'any passat no vaig ni escriure aquesta entrada, que era la que no fallava mai.  El 2023 ha estat un any bonic, que no vol dir que no hi hagi facetes de la meua vida que no desitjo que siguin diferents, però a vegades, els desitjos no poden canviar allò que nosaltres voldríem que fos diferent.  Però ha estat un any que em fa sentir agraïda, que va començar amb por perquè al segon semestre del curs passat tenia un horari molt dolent que m'obligava a fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona dos dies a la setmana (4h en total), perquè cada matí de dilluns a dijous me n'anava a quarts de set, abans que els meus fills, aleshores de 4 i 1 any, es llevessin i dues nits tornava quan ja dormien. Tenia por de com s'ho prendrien, de com m'ho faria jo, amb cinc assignatures (a la universitat és molt) noves, direccions de treballs, especialitat nova. Però, de l'experiència, n'he sortit més forta, no en el sentit que m'hagi enfortit perquè van ser moments du

La darrera entrada la vaig escriure al setembre de l'any passat. Hi parlava de l'inici a la feina nova en un lloc vell, familiar, on JA fa deu anys em vaig doctorar i ara sembla que, almenys, les coses es desencallen per a les noves fornades, que són gairebé deu anys més joves que nosaltres. D'això me'n vaig adonar fa poc i em va fer pensar en aquests deu anys de contractes intermitents i de feines diverses (universitats i recerca, instituts, escola d'escriptura), però també dels dos anys als EUA, del nou començament a Barcelona, amb l'estrena del pis i el casament, del trasllat a Sant Cugat i de dos fills que he pogut anar criant com he volgut o com m'ha semblat que era millor en cada moment.  Al text que vaig escriure també em plantejava com aniria l'adaptació a l'escola, perquè L. començava I3. Va ser un curs que va passar rapidíssim i durant el qual es va fer molt gran de cop. Els 4 anys van anar acompanyats d'una explosió d'energia, de g

Quan vaig escriure els propòsits d'any nou, que és la part del blog que vaig actualitzant quan toca, vaig escriure que el 2022 era un full en blanc i que tenia pocs propòsits i molt bones intencions. Aleshores acabava de renunciar a una plaça de professor associat que havia guanyat a finals de l'embaràs de Gina. Per tant, no podia signar el contracte fins que s'acabés el permís de maternitat, que tenia de l'altra feina com a PAS tècnic de recerca doctor de la UB per un projecte de literatura medieval, que ha estat fins ara el meu àmbit d'especialitat principal. Encara que hagi fet incursions en altres àrees i temes. Sempre em costa visualitzar el segon semestre de l'any (tot i que m'encanta planificar a llarg termini i, si em preguntessis què voldria fer d'aquí 5 anys, segurament ho tindria més clar) perquè el canvi de curs segueix tenint molt de pes per a mi, i ara potser encara més perquè Lluc començarà Infantil 3. La renúncia no era trivial. Aquests d

El 2022, un full en blanc. 1. Busco més estabilitat laboral i tornar a xalar de valent a la feina. M'ho plantejo a mig any, perquè he renunciat a la plaça d'associat i: JULIOL: EN PLE PROCÉS DE SELECCIÓ I UN BON PLA B (I C). 2. Lluc i Gina són la meua prioritat. Serà un any de primeres vegades per a Gina, que avui fa 4 mesos i ja ha tastat farinetes de plàtan! (Lluc va començar als 6). Vull estar present en el dia a dia dels dos, fer fàcil la transició a família de quatre en la mesura que ho sàpiga fer. JULIOL: SÍ. I al setembre els acompanyaré en l'inici de P3 a l'escola dels grans i l'inici de la llar d'infants amb un any acabat de fer. JULIOL: G. ES QUEDARIA AMB MA MARE, UN CURS MÉS SENSE LLAR D'INFANTS. L. VA COMENÇAR ALS 18-19 MESOS. També voldria que Lluc passi a la llet amb tassa, pels volts dels seus 3 anys. FEBRER: FET 3. Tot i que no és un propòsit, darrerament veig que soc capaç de tornar a fer activitats no necessàriament enfillada, perquè tinc c

 Hola! Fa molt que no trec el nas per aquí, però els propòsits són una tradició del blog. L'any passat vaig escriure: 1. Cuidar-nos els uns als altres i relaxar-se.  Sí, de ple. Quan estic amb els dos menuts i tot rutlla, l'oxitocina ho inunda tot i, sí, estic relaxada i estar amb ells és el més important del món. Ho segueix sent quan la logística no és fàcil, quan tot sembla sortir a l'inrevés, quan es fa evident que encara ens adaptem a les noves situacions de família de quatre. He renunciat a la plaça de professora associada i ara tinc un contracte PAS a la UB de tres hores al dia, 2 amb hores de lactància, que em permet aquest tipus de vida fins que G. tingui gairebé un any. Durant el 2022 m'agradaria definir d'una vegada cap on va la meua trajectòria professional. Tinc pla A, B i C. I a hores d'ara, tots tenen avantatges. Ja veieu quin és l'estat d'esperit amb què encaro aquesta etapa que hem encetat. 2. Gaudir de moments en família, també amb mes i

 Aquells moments posteriors van ser molt bonics. Coneixíem G. i ens sorprenia perquè semblava tranquil·la, molt bona xiqueta i aviat veuríem que molt llesta i forta.  Però en època Covid no hi ha visites als hospitals. I si el primer cop vam demanar que el primer dia no vingués ningú, aquesta vegada el que més hauria desitjat és que L. vingués de seguida a conèixer-la. Poder-lo veure jo. Estar amb ell durant aquells dies. Però havia de ser forta. Tenia clar que, si G. i jo estàvem bé, volia l'alta voluntària de seguida que semblés raonable demanar- la. Però quan va nàixer en cap de setmana, vaig veure que fins dilluns no em podria tornar a examinar la doctora. La rapidesa del part feia que no m'haguessin ni de punxar i em recuperava molt ràpid. Em vaig poder aixecar de seguida i em van enretirar ràpid la via. Al migdia ja em van deixar aixecar i dutxar-me a la tarda. Havia d'aguantar sense veure L. fins dilluns. Vaig dir a la doctora que voldria l'alta tan ràpid com pug