Taller de creació literària

Ara fa gairebé quatre mesos vaig començar la meua segona substitució a Secundària i durant aquest temps m'han tornat a avaluar. Vaig demanar la compatibilitat amb les classes que imparteixo a l'Ateneu i és una feinada més que considerable que, juntament amb els preparatius del casament, no ens deixa gaire temps lliure. Per això ara, malgrat que amb el final de curs em quedaré sense feina (com a substitut, si no hi ha feina, no cobres vacances -sembla obvi, però molta gent sembla oblidar-ho i jo he començat des de zero en aquesta professió, encara que ja m'hagués dedicat a la docència), tinc ganes de tornar-hi a pensar. M'imagino dormint fins a mig matí, llegint fins a l'hora de dinar i les tardes per treballar en els cursos virtuals i per lligar caps quant al casament (tenim tres cites amb el capellà que oficiarà el casament, una amb el fotògraf, una amb el restaurant i me'n deixo, a més de l'organització de les taules, que no hem acabat). De fet, aquesta s...

El mes que ve ens casem i hem passat de contestar a la pregunta de "quan us caseu?" amb aquesta frase. El dia que me'n vaig adonar que ja era el mes que ve, ens van agafar nervis als dos, sobretot pels preparatius que encara queden i pel ritme frenètic de final de curs a l'institut (a més, he de lliurar la programació perquè em tornin a avaluar) i a la feina de J., que segueix viatjant sense parar i sense que sigui possible preveure-ho. Així que començo a esperar el 30 de juny per tenir tot el temps del món (tot i que cap sou). O això em sembla a mi. Ara hi penso, hi somnio i entro al tren a fòrums de núvies que ja es van casant. El mes que ve.  

Esperava que, quan arribés el meu aniversari (avui) ja s'haguessin dissipat molts dels dubtes laborals que tenia i hagués pogut fer-me una idea clara de com seria el curs que ve, però per factors aliens, no ha estat així i fins a l'estiu no deuré poder anar més enllà pel que fa als plans de futur. No em vull precipitar. Ara treballem molt i, a més, tenim els preparatius del casament. Sobretot, m'agradaria poder tornar-me a centrar en una tasca principal, prou estable, i ser conscient, com n'era, de quines activitats puc acceptar i quines no em convé assumir. Vull fer plans a llarg termini i que les persones que depenen de mi per continuar projectes (del que siguin) hi puguin comptar plenament. Vull donar menys temps i cobrar-ne més, que es doni valor a moltes de les aportacions que fem com a filòlegs, com a professionals. De totes maneres, això és una porció del formatget que afecta menys del que m'esperava, també. Perquè aquí hi tinc els pares, ma germana, J., hi ...

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja...

Hem anat repartint les invitacions. Molt de caliu. Primer, al poble i per correu postal (em consta que n'hi ha que encara no les han trobat --a Europa!-- o que encara no han arribat). Ara, repartim les últimes i comptem convidats, perquè la idea inicial era saber-ne el nombre exacte el 15 de maig (vaig calcular que rebríem les invitacions molt abans, però la casa on les vam encarregar no va complir els terminis i hi va haver un embolic pel mig). Hem de tenir els deures fets quan ens cridin per a la "reunió de protocol" del restaurant. Amb les taules incloses organitzades. J. va una mica més tard, però li van fer les invitacions de seguida i sos pares ja n'han repartit. També comptem els convidats que vindran amb autocar des del poble per fer-ne la reserva. Hauran de començar el viatge d'hora. Després, hi haurà una parada a Tortosa perquè hi pugin més familiars, abans de fer cap al casament.  J. ha tornat avui després d'un viatge de feina de dues setmanes...

Amb les invitacions, n'hem tingut un fart. Les vam encarregar i pagar el 26 de març i, entre festes i altres qüestions, van arribar dijous passat (les meues). M'encanta com queden i ja les hem començat a repartir els dos junts. Com que J. serà fora un parell de setmanes, continuaré donant-ne jo, ell la donarà en mà a A. als EUA i la resta ja les he enviat per correu. Hem rebut un parell més de regals i ja tenim convidats confirmats. Un autocar els portarà des del poble. A partir de les preguntes de la gent, J. també ha començat a pensar en el seu vestit. Ja no queden gaires pàgines d' scrapbook  buides. Ara tenim la sensació que ja queda molt poquet perquè els mesos han passat volant. Els detalls de la casa han passat temporalment en un segon terme (ja fa unes quantes setmanes) i coincideix que, des de Nadal, els dos amb feines noves, treballem i treballem més hores que les de l'horari laboral estàndard i lluny de casa (sobretot jo, que vaig amb transport públic). Al...

Havia escrit l'entrada des del mòbil, però l'aplicació em falla, així que resumeixo. He passat de no tenir cap planta (mai a la vida) a tenir-ne sis que depenen de mi i, aquesta dels diners, que eren dues rametes trasplantades de la de ma mare, que van malviure dos mesos, em té entusiasmada per com ha crescut. Així que mereix una etiqueta com la de "terrassa" del meu balcó de Somerville a través del qual véiem passar els mesos. Ara hauria de comprar un gerro per a les roses de Sant Jordi, que les vull posar al rebedor que ens va regalar M. pel casament. Potser avui ve a casa nostra ma padrina, per primera vegada. Ah! I finalment tindrem dos models d'invitacions, però del mateix color. M'agrada pensar que la planteta dels diners creix perquè vaig tenint substitucions.