Taller de creació literària

Aquest estiu el gaudiré de valent, de fet, ja he començat a fer-ho, perquè ara toca tenir més temps per a mi i per dedicar-lo a les aficions que m'agraden, als amics i a la família. I per pensar en el futur. Ja us vaig dir que tenia molts projectes que m'havien absorbit darrerament (energia, temps i esforç, però també molta il·lusió). Un d'ells eren els Seminaris en Tàndem, de l'associació ARDIT, que coordinava i dels quals en celebràvem la primera edició. Una bona notícia: els seminaris es consoliden i seguiran el curs que ve. Seguiré formant part de l'organització de l'acte, però n'he cedit la coordinació. De fet, seré la moderadora de la sessió del setembre, dedicada a bruixes i heretges, així que ja sabeu on trobar-me. Un altre projecte són els contes que he anat escrivint, un dels quals, titulat Per molts anys , publicarà Mecènix perquè va quedar finalista del seu concurs de narracions (categoria "La gran corrupció"). Calculen que sortirà ca...

Mentre mirava el ninot de neu del congelador va desitjar que l'amor també fos tan fàcil de conservar.

Els resultats de les estadístiques sobre el personal del Departament de Creativitat no deixaven lloc a dubtes: l’estrès era la causa principal de baixa dels treballadors i el percentatge de membres del departament afectats per la malaltia pujava de manera alarmant durant el mes de desembre.              Si en lloc de malgastar part dels impostos municipals en omplir gràfics de barres i gràfics en forma de formatgets s’haguessin limitat a observar l’augment de correspondència que els funcionaris del departament havien de gestionar durant el mes de desembre el descobriment hagués estat el mateix. De la mateixa manera que els botiguers notaven amb alegria com la proximitat de les festes de Nadal engreixava la caixa, el personal del Departament de Creativitat veia com s’amuntegaven les cartes de peticions per a obrir (secció de correus), les idees per a parir (secció de maternitat), els documents per a corregir (secció d’...

em trobareu moderant la sessió dels Seminaris en Tàndem que anunciava l'altre dia. Us hi espero!

Aquest cap de setmana he anat a veure ma germana, que fa un Erasmus a Ferrara. Feia temps que volia estar a aquesta ciutat de l'Emilia Romagna perquè és una zona que hem anat voltant a poquet a poquet, una ciutat cada vegada, any rere any, quan anàvem al circuit de motos de Misano. L'any que vam planejar a Ferrara jo tenia un compromís a València i em vaig quedar sense veure-la. Hi van anar ma germana i mon pare, sense sospitar en cap moment que tres anys més tard M. hi viuria uns sis mesos. Ara ja en fa dos que va marxar, però encara no havíem pogut visitar-la i per fi, divendres, hi vam fer cap els tres. Vam passar la primera nit a Mestre (he penjat una imatge de l'hotel on vam estar al meu altre blog, un espill amb frase cèlebre) perquè volíem tornar a visitar Venècia l'endemà, encara que plogués (mon pare no hi havia estat abans). Però aquestes fotografies me les estalviaré, que ja en deveu estar farts, de les meues imatges de Venècia! Això sí, vaig pujar en gòndola...

Tinc la sensació de retrobada. Retrobada amb vells amics, trobada amb els nous, londinencs que vindran de visita... Encara que tot flueixi, avui sembla fluir tot cap al mateix lloc. Justament quan tanques (o obres?) una etapa sembla que totes van cap al mateix lloc. I m'ha agradat, aquesta sensació.

Hola!! Darrerament m'heu tingut molt callada, però ja us vaig dir que tenia una bona excusa: tinc projectes! I és que a més de coordinar els Seminaris en Tàndem (si mai voleu conèixer-me en persona, ja sabeu on trobar-me), que organitza l'associació ARDIT Cultures Medievals i que us recomano si us interessa la cultura de l'Edat Mitjana i voleu passar més d'una hora amena i participar al nostre debat. A més d'això, deia, he escrit quatre contes que es publicaran al proper número de la Revista de Catalunya , que deu estar a punt a punt d'imprimir-se. Com que alguns de vosaltres em vau comentar que si mai publiqués us agradaria comprar-ne el volum... ara és el moment! Quan surti segur que us n'acabaré penjant alguna fotografia. Si hi som a temps pot ser un bon regal de Sant Jordi ;P