Taller de creació literària

http://www.ara.cat/politica/Onze_de_Setembre-DIADA-ANC-INDEPENDENCIA_0_753524794.html

Que com saps que has arribat a Las Vegas? Perquè només sortir de l'avio, a la porta mateix d'embarcament, hi ha màquines escurabutxaques, perquè mentre vas a buscar la maleta no pares de passar-ne i mires embadalit els anuncis d'espectacles de màgia, d'hiponisme, musicals i estriptis (ah, i limusines a 38 dòlars, no sé si l'hora) i al costat de la cinta transportadora de maletes... més maquinetes per fer la primera partida. Després vas directe a la gran coa (pareixen les coes per pujar a les atraccions d'Eurodisney) on distribueixen els taxis (el taxista, després de preguntar-nos si era el primer cop que veníem a Las Vegas, ens va engalipar: gairebé 60 dòlars un viatge que a la tornada i de nit ens en va costar uns 20, però no ens enganyem, a Las Vegas tot està pensat perquè hagis d'agafar el taxi per a qualsevol cosa, soltar propines per poc esforç i pagar molt per tot -tret, potser, del superbufet de l'hotel Montecarlo, recomanable i amb begudes incl...

Corkscrew!!! L'endemà feia un dia plujós i hi havia tanta boira al circuit que els entrenaments es van endarrerir. En aquest circuit només hi corre la categoria reina, la moto GP, les dos categories inferiors no ho fan, però van amenitzar el dia unes motos elèctriques, les motocross i espectacles de motor. Un dels moments més sorprenents va ser quan va sonar l'himne dels EUA. Es tracta d'un circuit, corres perill de cremar-te, d'agafar una insolació i les gorres són del teu motorista o marca de motos preferit: és dir, portes gorra, doncs tothom se la va traure de cop, es van aixecar, es van posar èrtics, alguns amb la gorra al cor i van escoltar l'himne. Això va passar dos vegades durant tot el matí. El primer cop els vam seguir la veta, però la segona ja estava massa impacient per a la cursa. Estàvem al Corkscrew!!!!! Hi vam pujar amb el taxi del circuit, un vehicle conduït per militars veterans que esperen propina, pel que vam veure, tots troben algun tipus ...

El tercer dia van començar les novetats per a mi. Vam tornar a l'aeroport, (en onze dies hem agafat 7 avions), però aquesta vegada seria per llogar un cotxe que ens portaria a Monterey o, més concretament, al mític circuit de Laguna Seca, per a alguns, la part més esperada del viatge (AAL). Aquí llogar qualsevol servei costa vora una hora perquè et fan totes les explicacions possibles i a vegades amenitzen les explicacions amb música i molta dosi d'humor. Però abans d'arribar a la nostra destinació, l'hotel de recepcions on ens guardaven les acreditacions per al gran circuit de moto GP, on havíem de fer cap abans de les 6, vam fer una parada que va valer molt la pena. Va ser idea de M., que, com us he comentat altres vegades, estudia arquitectura i volia veure una casa de Wright (si mireu les entrades de Los Angeles de l'any passat en podreu veure dos més). La casa estava a mig camí, a Palo Alto, que va resultar estar al campus de la universitat de Stanford!! Imag...

Durant el dinar vam ser testimonis d'una manifestació pel districte financer i M. es va encarregar de buscar l'adreça de la casa de la sèrie Embrujadas , que estava convençuda que estava a SF, però a la tarda no vam ser capaços de trobar-la, així que si algú pogués desmentir que està en aquesta ciutat i donar-nos-en l'adreça de veritat segur que se sentiria alleujada.  Encabat vam passejar pel barri xinès, com veieu a les fotos superiors i vam acabar agafant un taxi per anar al Golden Gate Bridge (aquesta vegada amb molt més temps que quan vaig ser-hi jo), on vam comprar la primera llimonada del viatge, que resulta que fan boníssimes a tot arreu, com vam poder comprovar.   Un regalet, una tropa amb becs: Vam acabar el dia al Golden Gate Park.

http://www.ara.cat/cultura/Mor-Josep-Maria-Ainaud-Lasarte_0_752324862.html, a qui l'any 2009 la nova Palestra vam entrevistar durant hores i hores i que ens va causar una impressió molt forta.He de mirar de recuperar-ne l'entrevista (tot el grup en tenim còpies, però la meua estava a l'ordinador vell i al llapis que vaig perdre al Warburg).

Ahir estava tan cansada del viatge (feia un dia que no dormia, tret de mitja horeta a l'avió) que encabat de dinar em vaig gitar fins a l'hora de sopar i cap a les 11 vaig tornar al llit, però a les 2.30 m'ha despertat M. que se n'anava a dormir, he engegat el mòbil per mirar l'hora, he provat de contactar amb J. (que també és fora) i... ja no m'he pogut adormir. Fins a les 7 del matí regirant-me pel llit. Ho he deixat córrer i he decidit explicar-vos el segon dia de viatge mentre m'entra la son (el primer ja sabeu com va transcórrer: BCN-NY, NY-SF). Com que a San Francisco ja hi havia estat (té una etiqueta especial al blog, podeu llegir-ne les entrades de 5 dies de viatge a l'hivern de 2011) no em va costar gaire improvisar una ruta d'un dia per a M. i l'AAL i no em queda cap dubte que acompanyat és més divertit. Aquesta vegada no estàvem a prop del centre, així que vam agafar el BART (ja no recordava que has d'anar baixant l'import q...