Taller de creació literària

Memorial de l'Holocaust. Berlinale. Sony Center. Tiergarten. Parlament. Porta de Brandemburg, encarregada per Frederic Guillem II de Prússia com a símbol de pau, al final de l'avinguda Unter der Linder, la dels Til·lers. Pasta típica. Museu de Pèrgam. Rellotge de l'Alexanderplatz i la torre de comunicacions. Escultura que sibolitza la unió entre els dos Berlins, les dos Alemanyes. Ahir al migdia la meua amiga m'esperava a l'aeroport, disposada a fer-me d'amfitriona uns quants dies a la ciutat que l'ha acollit. Jo m'esperava descobrir una ciutat molt diferent, més semblant a la que havia vist a les fotografies d'hivern i de fred que ens havia enviat que al Berlín assoleiat, lluminós, ple de gent al c...

Per culpa de possibles atacs, el Reichstag Building em comunica en un correu que no podré visitar l'edifici i que la cúpula estarà tancada. De totes manera, aviat veure l'amiga que al setembre us deia que se n'anava a treballar un any a Berlín!

A l'escola on vaig cursar bona part de la secundària i del batxillerat enguany celebren el sant Jordi d'una manera especial. Recuperen vells poemes d'antics alumnes, que els podem anar a llegir o delegar-ne la lectura a un professor. Esperen que hi assistim. La proximitat de l'acte em porta ràfegues de records, potser no els que més presents tinc, massa sensacions oblidades i també expectació (qui trobaré? què deuen recordar de mi? n'esperen res?). I, al rellegir el poema que han seleccionat, molts de dubtes. És com si la invitació fos un regal, quelcom no merescut, fruit de l'atzar més absolut, com si la noia que va escriure el poema en fos una de diferent de la que ara rep la invitació, que no sap si, passats els anys, encara la mereix.

I una veu m'ha dit: llibres i Roma, què més podies desitjar? Espero que hagueu passat un bon dia de sant Jordi. El meu, ho ha estat. A més, ja molt descansada i havent desconnectat molt de la feina, m'ha servit com una mena de cap d'any i resulta que he acabat fent-ne propòsits a curt i llarg termini i a tenir més clar què vull. Els llibres: Massa felicitat d'Alice Munro (que ja he començat: molt punyent, històries personals en majñuscules, d'aquelles que acaben sent titular de diari, molt diferents de les que jo mai hagi escrit i que, quan torni a fer-ho, potser assajo d'imitar, no en diria emular) i Alfabets. Assaigs de literatura de Magris regal de ma mare i la història del temps de Hawking, gentilesa de J. Prometen. Els records que he atresorat de Roma aquesta vegada són molt, molt diferents dels primers. M'ha paregut més menuda, més familiar, més viva, més càlida, menys barata, menys olor de trattoria, més múrria. La notícia: a més d'haver anat a la...

Aquests dies se m'ha espatllat l'ordinador, una gran pèrdua de temps per als que hi treballem tot el dia. Espero que demà es pugui arreglar definitivament. Ara escric des d'un ordinador prestat i fins ara no havia pogut recuperar els documents bàsics que necessito... un matí (ahir, quan es va espatllar) i una tarda (avui, primer intent d'arreglar-lo de J.) de molts de nervis. Quan se solucioni ja marxaré a Roma, però al tornar espero poder arreglar els paràgrafs del comentari anterior i posar-ho tot a lloc. Ara vaig una mica peix i se'm gira feina que no vull haver de fer durant les vacances de Setmana Santa.

AVÍS: S'HA DESCOL·LOCAT TOT. NO EM FUNCIONEN ELS PARÀGRAFS! Recordo que encara anàvem tots a la universitat i va ser el nostre primer viatge junts a l'estranger. Recordo que un any després em venien a veure a Torino. Recordo que vam arribar a Roma en un tren atrotinat i que vam haver de traginar les maletes carrer rere carrer fins a l'hostal dels afores, regentat per monges. Recordo que era gener i que deixàvem les finestres obertes perquè la calefacció de la nostra habitació estava espatllada i hi feia una xafogor insuportable. Recordo que quan ens vam queixar les mongetes ens van dir que això era que nosaltres dos estàvem acalorats i que elles portaven posada una jaqueteta fina. Recordo que la primera impressió de Roma va ser la Piazza Vittorio Emmanuele des de l'autocar i que jo vaig córrer a pujar-ne les escales, que no s'acabaven mai. Recordo que el primer dia vam intentar fer-nos una fotografia juntes, però que sempre hi havia qui s'hi posava e...

Felicitats als organitzadors i als votants de Barcelona Decideix, que deuen estar eufòrics. I, és clar, a la resta de municipis on s'ha votat. Avui hem tornat a fer història. A l'espera dels resultats i del ressò (internacional també). P.S. Eutrapèlia va poder votar a la segona onada de consultes i li agradaria que, algun dia, al seu poble de naixement també s'hi celebrés un referèndum per la independència!