Segona edició de Glopades de riu!

Ja us vaig dir que des que es va morir el iaio no he tingut gaires ganes d'escriure, però aquesta setmana he rebut un correu d'un alumne meu de la UB que ha tingut la inciativa d'escriure una ressenya de Glopades de riu a partir de la segona edició del llibre. Això m'ha fet adonar que no havia compartit amb vosaltres la notícia: just a temps per Sant Jordi, Voliana Edicions ha publicat la segona edició del llibre de contes, que enguany ja ha estat lectura obligatòria d'Autors Coetanis al Grau de Filologia Catalana i també l'han llegit al club de lectura de l'Obrador d'Històries. El que em fa més il·lusió, a part de la fita d'haver arribat a una segona edició, és que la publicació compta amb un pròleg de luxe a cura de Mònica Miró, que és un pou de saviesa. La podeu comprar aquí sense despeses d'enviament (https://www.voliana.cat/llibres/glopades-de-riu/). A més, l'editor em va dir que arribava en un parell de dies. Hi ha detallets nous que com a autora fan gràcia: dedicatòria, biografia i fotografia actualitzades, la contraportada amb citacions de diverses crítiques de l'obra i, a més a més, el pròleg. Mònica Miró va ser professora meua a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i és filòloga clàssica. Demà aniré a la presentació del seu nou estudi. 

El dia de Sant Jordi em trobareu a la parada de l'Obrador d'Històries (Rambla Catalunya 135) a les 10.30, durant una hora, aproximadament i a la parada de Voliana, al número 33, d'11.30-13.30. Estic valorant si torno a l'Obrador de tarda, però em volia reservar una estona per llegir a casa. 

Tampoc no us vaig dir que havia obert un web professional, gentilesa del meu home. Compta amb un blog amb propostes de lectures i activitats per treballar-les a les aules de secundària. 

Suposo que només necessito un temps (i temes) per recuperar les ganes d'escriure aquí (això i la salut dels que estimo), el meu lloc d'esbarjo i el racó per compartir experiències amb vosaltres. 

Comentaris

  1. Es veu que la dedicatòria ha quedat fora. Quin disgust he tibgut. L'editor no hi va pensar més i quan em van passar les galerades jo estava pendent de les correccions ortogràfiques i del cognom de ma germana, que a la primera edició estava malament i en aquesta també tenia un error. La dedicatòria deia: Per a mons iaios: Vivent i Josefa, Juanito i Lina, perquè sense ells aquest món de riu i de fang no tindria sentit.

    ResponElimina
  2. Una dedicatoria molt bonica!
    Jo me l'escriure a mà al llibre que em compraré.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada