Col·lecció de Rare Books a la Boston Common Library


Normalment, no parlo de les activitats acadèmiques a les quals assisteixo al blog, però en aquest cas, tenia l'apunt pendent i no volia deixar-ho estar (encara que hagin anat passant els dies i al final només n'escrigui quatre línies) perquè no estem gaire habituats a anar a la biblioteca i que deixin entrar, si un no porta acreditacions/és investigador, a la secció de reserva, on guarden, cataloguen i curen els manuscrits i incunables (els primers impresos, abans del 1500). I encara menys que puguis demanar veure (en aquest cas, diria que s'ha d'avisar) el primer foli d'un determinat volum i fins i tot fotografiar-lo. A la col·lecció de la Rare Books tenen la política d'accés al públic (sigui americà o no ho sigui, investigador o curiós). 

De la col·lecció de Shakespeare.
De dijous a dissabte passat va ser el congrés de l'American Renaissance Society a Boston i hi vaig presentar una comunicació el primer dia a primera hora. Tot i que l'horari no acompanyava gaire (a les 8.30 al barri financer de Boston), que em toqués parlar el primer dia significa que després et pots centrar completament a assistir a la resta de sessions sense pensar-hi més i la veritat és que (malgrat que el cap de setmana el desplaçament en transport públic es fa complicat; des de fa un parell de setmanes tallen la part de la línia roja que va des del meu barri fins a Harvard Square) vaig aprofitar-ho de valent. Hi ha congressos en què, per assistir a tallers i certes sessions especials, has de pagar (encara més) a part, però en aquest cas no era així: tothom tenia dret a participar en una de les activitats complementàries programades si ho reservava amb antelació (i de forma gratuïta). Jo ja havia estat a la Houghton Library, a l'Isabella Gardner Museum i a altres de les activitats que oferien. També a la biblioteca pública de Boston, és clar, però em va atreure el tema de l'exposició/visita que ens van preparar: una selecció de manusrits i incunables de la Rare Books Collections, que a més té una part d'obres portugueses i espanyoles rica, pel que sé. L'única restricció va ser quant a bosses de mà i abrics (tot fora i, tot i així, aquell da estàvem a 20 graus i m'ofegava, després vindrien els -8 i les nevades) i el fet que no es poden manipular els volums, sinó que s'ha de demanar al curador que els obri, per exemple. La veritat és que fomentar la política d'accés del públic a les obres (hi estic plenament a favor) implica també molt de desgast dels materials, alguns dels quals molt fràgics i més tasques de restauració i de preservació:
Aquests bocins no es podran posar junts, massa fràgils.
D'aquest manuscrit de 1631 de Lope de Vega en devien sortir les primeres edicions impreses. Moltes d'aquestes obres encara no estan catalogades en línia, però se'n poden consultar les fitxetes en línia. Fan tasques de digitalització.


Una família de ducs va encarregar un arbre genealògic familiar en què se'ls representés (i ben emparentés) des de la Creació del món, representada dalt de tot.
Algunes de les peces que ens van ensenyar i explicar seran a la gran exposició de la tardor que ve en la qual participen un munt de biblioteques i institucions de l'àrea de Boston amb manuscrits i incunables. Les obres presentades s'estudien més i tot això es va introduint al catàleg. Ja em reca prou perdre-me-la, perquè no en paren de fer xerrades, petites mostres. Aquest rotlle genealògic hi serà, també. 


No m'entrentinc més, que m'ha trucat J. i aquesta tarda per fi he quedat amb Amelia. Després d'això vaig estar pendent del simposi que organitzava dilluns (i havíem anat ajornant el moment de veure'ns), en el qual presentava una ponència (us en vaig penjar el cartell fa unes setmanes). En vaig quedar molt satisfeta. Podeu rellegir les piulades sobre el congrés a l'etiqueta #RenSA16 al Twitter. Enguany també va ser aquí el congrés de la Medieval Academy of America. 

Ahir vaig organitzar la meua visita a la biblioteca de la Hispanic Society of America a Nova York la setmana que ve. Hi tenen dos incunables amb els quals estic treballant per al meu projecte de recerca. Ahir hi vaig trucar i ja els tinc reservats: necessitaré el passaport i acreditació acadèmica. No es poden fotografiar i aquí la política és més restrictiva, però m'ho ha semblat menys que a la British Library quan vaig demanar veure un altre dels incunables amb els quals treballo (no estan digitalitzats, aquests, en canvi sí que ho està el de la Biblioteca de Catalunya -el meu testimoni de base, expressió que per fi he après com es diu en anglès- i el de Madrid). En queden 20 de l'edició de 1.000 exemplars que contenia el text que edito. 

Mentrestant, J. va mirant i visitant pisos per quan torni. I dissabte que ve ens trobarem!

Comentaris

  1. Y los pedacitos esos ¿de qué obra eran?? Pensaba que cuando tenían algo tan dañado lo mantendrían mejor, tipo puzzle y en alguna especie de urna.

    ¿Te vas a Nueva York??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Solo una noche y por trabajo. Quería aprovechar para ir una semana a visitar mis impresos, pero NY es demasiado cara. De ahí ya salgo para encontrarme con J. Ahora no recuerdo la obra, pero estaban dentro de un sobre cuando lo recibieron. El problema es que son demasiado frágiles (no sólo para reconstruirlo, que con lo que queda se ve que no se puede), sino para tocarlo, imagino que ni siquiera con las pinzas.

      Elimina
    2. También es lástima porque la ópera que hacen aquella noche es justo la que vi en NY hace años. Pero voy a encontrarme con una amiga doctoranda que está haciendo una estancia de investigación de tres meses y no para. Está pensando un plan. :) Nos quedó tanto por hablar, aún. Por cierto, los detalles de la boda medio americana me encantaron.

      Elimina
    3. Por eso imaginaba que se conservarían mucho mejor en alguna urna. No tengo ni idea, pero en algunos museos he visto que tienen papiros u otros documentos antiguos conservados para que ni siquiera les de el aire. Esos parecen estar en las últimas, pero no me da la sensación de que estén muy bien conservados... en fin, ellos sabrán.

      La boda fue lo mejor del viaje, lo pasamos muy bien y hacía mucho que no me divertía y bailaba tanto :)

      Bueno pues disfruta de tu viaje fugaz a NYC, allí siempre hay mil cosas por hacer!!

      Elimina
  2. Dissabte de la setmana que ve, volia dir. Ara ja queda poquet! Embranzida abans que vinguis.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Ja ho pots ben dir... A vegades hi ha llibres que s'han fabricat reutilitzant els manuscrits anteriors i encara pots trobar-los (i ara amb infrarojos em penso que fan moltes meravelles).

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada